Si era qüestió de trencar tabús sobre les malalties mentals, Emmanuel Carrère ha complert la seva part amb aquesta obra brutalment sincera. Només que, en el seu camí inescrutable cap a l'abisme, Carrère aprofita precisament aquesta foscor per resultar-nos volàtil, divagant i inquietant. Ordre i caos es donen el relleu formal i també en el fons i tot transcorre amb el ritme canviant d'aquesta vívida bipolaritat amb la seva veritat extrema a banda i banda. I és que les contradiccions normals amb les que convivim són aquest petit reflex de quan es perd el peu i les emocions crispades desborden imaginació i visió de món ...
Que quedi clar per a possibles lectors despistats que aquest no és un manual pràctic sobre ioga, ni tampoc un benintencionat llibre d'autoajuda. És la narració en primera persona i sense cap tipus de embut de la profunda depressió amb tendències suïcides que va portar a l'autor a ser hospitalitzat, diagnosticat de trastorn bipolar i tractat durant quatre mesos. És així mateix un llibre sobre una crisi de parella, sobre la ruptura afectiva i les seves conseqüències. I sobre el terrorisme islamista i el drama dels refugiats. I sí, en certa manera també sobre el ioga, que l'escriptor practica des de fa vint anys.
El lector té a les mans un text d'Emmanuel Carrère sobre Emmanuel Carrère escrit a la manera d'Emmanuel Carrère. És a dir, sense regles, llançant-se a l'buit sense xarxa. Fa temps que l'autor va decidir deixar enrere la ficció i la cotilla dels gèneres. I en aquesta obra, enlluernadora i alhora punyent, s'entrecreuen l'autobiografia, l'assaig i la crònica periodística. Carrère parla sobre si mateix i fa un pas més en la seva exploració dels límits de la literatura.
El resultat és una descarnada expressió de les febleses i els turments humans, una immersió en els abismes personals a través de l'escriptura. El llibre, que ha generat polèmica ja abans de la publicació, no deixa ningú indiferent.
Ja pots comprar la novel·la Ioga, d'Emmanuel Carrère, aquí: