Des de Margaret Atwood amb el seu sinistre conte de la criada fins Stephen King en les seves Belles Dormentes fetes crisàlides en un món a part. Només dos exemples per apuntalar això d'un gènere de ciència ficció que capgira el feminisme per abordar-lo des d'una perspectiva inquietant.
En aquesta ocasió Sandra Newman incideix en aquesta noció bonista del femení cap a una transició del poder establert per demostracions atàviques fins i tot violentes. El nou món està servit i la futilitat del masculí sobrevola com a idea ja recurrent en aquest tipus d'històries. Tot i així es tracta d'una novel·la interessant per a un subgènere en ple enlairament.
26 d'agost, 7:14 del matí: Jane Pearson clareja davant un món radicalment diferent, un en què tots els homes han desaparegut, inclosos el seu fill i el seu marit. Mentre els busca sense perdre l'esperança de portar-los de tornada, davant seu sorgeix una societat nova, millor, més feliç i segura que l'anterior. Jane s'enfrontarà així a un gran dilema: haurà de decidir si vol ajudar els homes a tornar o si prefereix continuar vivint en un nou món sense ells.
Bella i inquietant, Un món sense homes no defuig les grans preguntes ni les respostes incòmodes. A cavall entre el thriller i la ciència ficció, brillantment construïda i amb una premissa que posa sobre la taula temes de gran actualitat, és una exploració sobre sacrificis impossibles que ens planteja què estaríem disposats a renunciar per crear un món millor.
Ja pots comprar la novel·la Un món sense homes, de Sandra Newman, aquí:
