El més pur viatge iniciàtic és aquell que et mou a conèixer-te a tu mateix. Si a més pots arribar a conèixer el que mou a algú que t'acompanya en el viatge, la ruta es converteix en un satisfactori pla transcendental, en una perfecta comunió vital.
Potser, en el fons, les nostres persones més estimades siguin només estranys als quals desconeixem en aquestes circumstàncies que ens exigeixen convertir-nos en el que realment som, més enllà de les nostres rutines i disfresses quotidians. Potser tampoc ens coneguem a nosaltres mateixos enmig d'uns cercles tancats que defineixen la nostra existència del dia a dia.
Albert Espinosa no parla d'un viatge fàcil amb etapes ben marcades. Caminar per conèixer-nos i per conèixer a qui ens acompanya requereix d'una obertura total, d'un compartir passats i anhels, d'un transitar per la tristesa de les pèrdues i les enyorances sense solució.
El simple fet de compartir tot això, el bo, el dolent, l'esperança i la malenconia deriva en el coneixement integral. El procés de coneixement entre un pare i un fill, la seva posada en comú de les seves ànimes es converteix en el rerefons d'aquesta història.
Però Espinosa, a més, sap dotar de l'acció necessària, i dels arguments necessaris perquè la trama avanci, perquè notem als personatges molt vius, fins amarar-nos de les seves perspectives i emocionar-nos enterament amb ells, com si avancéssim al seu costat.
Ja pots comprar El que et diré quan et torni a veure, la darrera novel·la de Albert Espinosa, Aquí:
1 comentari a «El que et diré quan et torni a veure, de Albert Espinosa»