Trilogia de la guerra, d'Agustín Fernández Mallo

llibre-trilogia-de-la-guerra

Res tan alienant com la guerra. Una idea d'alienació que es plasma perfectament en l'onírica portada d'aquest llibre que al seu torn aporta una perspectiva sinistra. Serveixi com a perfecte bestreta ja que aquest personatge entre protegit i ocult, portador d'unes flors que bé podria portar a un ...

Seguir llegint

De tant en tant, com tothom, de Marcelo Lillo

llibre-de-cop-a-quan-com-tot-el-món

La diferència entre relat i conte ve donada per una subtil diferència en la seva intenció. El relat pot ser més o menys una història plana, el conte, però, ja sigui en la seva versió infantil o madura sempre busca disfressar la realitat, oferir moralitats, fantasiejar sobre el que no és. ...

Seguir llegint

El que està i no s'usa ens fulminarà, de Patricio Pron

llibre-el-que-està-i-no-se-usa-nos-fulminarà

És curiós, però podem trobar multitud de llibres de relats que se'ns presenten amb títols rimbonbantes, allargats, estirats intencionadament, com volent compensar la seva temàtica més breu. Se m'acut aquell d'Oscar Sipán «Voldria tenir la veu de Leonard Cohen per demanar-te que marxessis» o «Voldria que algú ...

Seguir llegint

Porteu-me el cap de Quentin Tarantino, de Julián Herbert

Porteu-me-la-cap-de-quentin-tarantino

En algun moment vaig deixar de pensar que Quentin Tarantino era un director de el subgènere gore, que havia caigut bé a algú poderós en la indústria de cinema. I no sé per què vaig deixar de pensar-ho. A la fi i al el cap es tracta de sang i violència si no gratuïta si a l'...

Seguir llegint

Temps negres, de diversos autors

llibre-temps-negres

Diverses veus ens ofereixen relats negres, policíacs, petits guions trets d'escenaris reals, el plantejament contrari a l'habitual ... Perquè la realitat no supera la ficció, simplement la suplanta. La realitat és un engany, a l'almenys la que se circumscriu a el poder, als interessos, a la política cada dia més ...

Seguir llegint

Els meus contes africans, de Nelson Mandela

llibre-meus-contes-africans

Els contes van ser, i vull creure que encara són, una meravellosa forma de fer tribu, de fer partícips als petits de les creences, mites, valors i altres circumstàncies de tot tipus que afecten a una comunitat, regió, país o fins i tot continent. Àfrica és un continent variat però que conforma ...

Seguir llegint

La princesa i la mort, de Gonzalo Hidalgo Bayal

llibre-la-princesa-i-la-mort

Els fills són una estupenda manera de tornar a ser nens. Aquesta imaginació anquilosada entre formalismes, usos i costums dels adults desapareixen quan interaccionem amb els petits. I ens podem convertir en fabuladors que mantenen encisats als nostres petits. Però probablement mai oblidem la nostra funció de pares-tutors. Faules construïdes ...

Seguir llegint

La superfície més profunda, d'Emiliano Monge

llibre-la-superfície-mas-honda

El jove autor Emiliano Monge ens presenta una composició de relats existencialistes. L'ésser humà davant el mirall del seu ésser objectiu i subjectiu. El que voldríem ser i el que som. El que pensem i el que ens pensen. El que ens oprimeix i el nostre desig de llibertat ... Emiliano ...

Seguir llegint

El cel en ruïnes, d'Àngel Fabregat Morera

llibre-el-cel-a-ruïnes

La cúpula celeste, allò cap a on mirem de vegades, de dia o de nit, quan viatgem en avió o quan busquem l'aire que ens falta sota l'aigua. El cel és l'horitzó de la fantasia i està ple de somnis, ple de desitjos que condueixen estrelles fugaces rutilants ...

Seguir llegint

Com pensen les pedres, de Brenda Lozano

llibre-com-pensen-les-pedres

Darrerament m'he anat trobant molt bons llibres de relats. Ja sigui casualitat o no, per a mi ha suposat un rellançament d'aquest estil narratiu. Llibres actuals com L'acústica dels Iglús, d'Almudena Sánchez, o Música nocturna de John Connolly són clars exponents d'aquest despuntar, a el menys ...

Seguir llegint

L'acústica dels iglús, d'Almudena Sánchez

llibre-la-acústica-de-els-iglús

La primera idea que em va assaltar a l'descobrir aquest títol va ser la que aportava una sensació molt completa, plena de matisos. El so dins d'un iglú rebotant entre unes gèlides parets, transmetent però sense aconseguir comunicar entre l'aire sostingut en el fred. Una mena de metàfora surrealista, ...

Seguir llegint

Sargantana, de Banana Yoshimoto

Una monstruosa urbs com Tòquio pot albergar ànimes bessones. Un capvespre entre les primeres llums de la gran ciutat pot ser l'excusa per entrellaçar existències amb el fil de la peremptorietat de la vida, de l'enyorança i de l'esperança final entre un ocàs comú de malenconia. Banana ...

Seguir llegint