Ressenyes de novel·les de misteri
Hi ha ments privilegiades capaços de plantejar mil i una trames amb el seu corresponent misteri sense despentinar ni desgastar-se. És indiscutible assenyalar a Agatha Christie com la reina de l'gènere policíac, aquell que després es ramificarà en novel·les negres, thrillers i altres. Ella soleta, i sense la gran ajuda de tota ...
1964 - 2020 (Se'ns ha anat un dels més grans autors bestsellers. Probablement l'escriptor espanyol més llegit després de Cervantes, potser amb el permís de Pérez Reverte) L'enlairament d'un autor com bestseller mundial no sol ser flor d'un dia. Carlos Ruiz Zafón, com molts altres, ...
Sembla que torna el Ken Follet previ a les grans ficcions històriques. I això suposa un flashback que ens situa en els llunyans anys 90. Un temps perfecte per als que ja rondem una edat gens menyspreable. I per això els que ja llegíem a Ken Follet abans que ...
Mai se sap amb això de les portes giratòries per als que abandonen la política activa. A Espanya sol ocórrer que els expresidents, exministres i altres caterva de dirigents retirats acaben ocupant despatxos d'allò més insospitat en grans empreses. Però Alemanya sí que és diferent de veritat. Aquí ...
El bo de Donato Carrisi sempre ens delecta amb híbrids entre enigmes i crims, una mena de gènere de misteri que acaba trencant com un noir en tota regla. El mestissatge sempre és un encert quan s'aconsegueix conjugar el millor de cada part. I és clar, d'acord un es va ...
Ha de ser un gran gust poder fer una reedició per la porta gran, en pla aclamació popular. I Elia Barceló recorre a aquestes disfresses terribles seus per apaivagar al seu públic lector, anhelant de trames made in Barceló. I la veritat és que va de primera aquesta trama per compassar ...
He de confessar que una vegada em enrotllar amb Miss simpatia de Soria. Crec que va ser l'estiu de l'93, com el temps en què arrenca aquesta novel·la. La qüestió és que no vaig saber més d'ella o més aviat ella no va voler saber més de mi. Es pot ...
El famós escriptor (i en les seves estones mortes pianista) Joseph Gelinek torna un cop més des del seu segle XIX i recorre en aquesta ocasió al seu pseudònim de Màxim Pradera per oferir-nos una novel·la sobre el desdoblament de personalitat i aquests embolics en els quals un confon, per exemple a ...
