Esperant el diluvi, de Dolores Redondo

Esperant el diluvi, Dolores Redondo

De les humides boires del Baztán fins a l'huracà Katrina a Nova Orleans. Petites o grans tempestes que semblen portar, entre els seus núvols negres, un altre tipus de magnetismes elèctrics del mal. La pluja s'intueix en la seva calma chicha, les grans tempestes es van aixecant com a vents que primer xiuxiuejen…

Seguir llegint

Grand Hotel Europa, d'Ilja Leonard Pfeijffer

Novel·la Grand Hotel Europa

En això dels hotels com a refugis de la realitat des del més profund estranyament del confortable que mai no fa llar, sempre recordo la guia d'hotels inventats d'Oscar Sipán. Habitacions d'hotel per on transiten personatges que amb prou feines tenen temps per ocupar aquest espai i els fantasmes dels quals …

Seguir llegint

Persones decents, de Leonardo Padura

Persones decents, Leonardo Padura

Ja han passat més de 20 anys des del primer Mario Conde desenganyat del món que se'ns va presentar a «Passat Perfecte». És el bo que tenen els herois de paper, sempre poden ressorgir de les seves cendres per alegria dels que ens deixem portar pels seus camins més o menys…

Seguir llegint

Ningú ho sap, de Tony Gratacós

novel·la Ningú ho sap

Els fets més assentats a l'imaginari popular pengen del fil de les cròniques oficials. La Història conforma suports nacionals i llegendes; empastat tot sota el paraigua del sentit patri de torn. I no obstant tots podem intuir que hi haurà coses més o menys certes. Perquè l'èpica sempre es …

Seguir llegint

Idaho, d'Emily Ruskovich

Idaho, d'Emily Ruskovic

El moment en què la vida es bifurca. Les disjuntives imposades pel simple atzar, pel destí o per un Déu encantat de repetir l'escena d'Abraham amb el seu fill Isaac, però amb variacions impredictibles del final. La qüestió és que sembla com si …

Seguir llegint

Cavall de Troia 12. Betlem

Betlem. Cavall de Troia 12

Don Juan José Benítez sap tirar-se la samfaina com ningú. La seva sèrie Caballo de Troya és digna d'una intel·ligència superior en fons, forma i màrqueting. Realitat i ficció componen una cadena inseparable que es mou a cada entrega com el ball de l'ADN marcant el destí de torn. I …

Seguir llegint

Les mares, de Carmen Mola

Les mares, de Carmen Mola

Arriba el moment del veredicte final per a Carmen Mola. Seguirà el camí de l'èxit o l'abandonaran els seus seguidors un cop descobert ja la seva tricefàlia? O…, al contrari, suposarà un nou recolzament tot el soroll creat davant la procedència o no dels tres autors després del pseudònim a …

Seguir llegint

Tots els estius acaben, de Beñat Miranda

Tots els estius acaben

Irlanda encomana el seu estiu a un corrent del Golf capaç de fer arribar fins a aquelles latituds britàniques, com un estrany espectre marí, temperatures força més amables que qualsevol altra regió de la zona. Però no ens enganyem, també aquest estiu irlandès té el seu costat fosc entre la verdor inesgotable de …

Seguir llegint

La flama de Focea, de Lorenzo Silva

La flama de Focea, de Lorenzo Silva

Arriba un moment en què la creativitat de l'escriptor es desferma. Al bo de Lorenzo Silva li dóna per presentar novetats de ficció històrica, assaigs, novel·les negres i altres obres en col·laboració memorables com les últimes novel·les a quatre mans amb Noemi Trujillo. Però mai no està de més recuperar…

Seguir llegint

Tot crema, de Juan Gómez-Jurado

novel·la Tot crema Gómez Jurado

Apropant-nos a la combustió espontània amb una calor feta canícula abans d'hora, aquesta «Tota crema» de Juan Gómez-Jurado ens ve a sufocar més els cervells amb una de les seves trames a diverses cares. Perquè això d'aquest autor és conferir a les trames de protagonismes compartits. Per això res millor…

Seguir llegint

Les paraules que confiem al vent, de Laura Imai Messina

novel·la Les paraules que confiem al vent

La mort es desnaturalitza quan no és la sortida pròpia d'escena. Perquè abandonar aquest món esborra tot rastre de memòria. El que mai no és del tot natural és la mort d'aquell ésser estimat que sempre hi va ser, menys encara en una completa tragèdia. Les pèrdues més inesperades ens …

Seguir llegint

La trama de Jean Hanff Korelitz

La trama, de Korelitz

Un robatori dins un robatori. O sigui, no vull dir que Jean Hanff Korelitz hagi furtat Joel Dicker part de la seva essència narrativa d'aquell Harry Quebert que precisament també ens va robar el cor a tots. Però la coincidència temàtica té aquest punt de simpàtica coincidència entre realitat…

Seguir llegint