Les grans històries de suspens o de misteri desemmascaren de mica en mica una realitat presentada d'inici com una cosa molt diferent del que finalment és. Es tracta d'anar rascant sobre l'oripell per anar aconseguint noves capes on sedimenten plantejaments més foscos. Jeroni Tristante es lliura a la causa del despullat de personatges i circumstàncies en un entorn social fet mascarada quotidiana. Ni tots són tan feliços al barri elitista que se'ns presenta (qualsevol semblança amb Altorreal, a Múrcia és mera coincidència), ni l'amor és tan cert com es vol aparentar.
Les subtils diferències (aquí una interessant relació tangencial amb diversos articles sobre diferències), marquen la frontera entre la veritat última i la veritat necessària. En altres paraules, les aparences com a mode de vida en un entorn social en què ets tant com tens.
Personatges forçats a mostrar ostentositat des del material fins al més profundament emocional. Només que ja se sap que no es pot amagar un gran secret per sempre, de la mateixa manera que no es pot deixar de pensar en un elefant rosa una vegada que se'ns planteja que pensem en un elefant rosa.
Això de Jerónimo Tristante i les històries sobre entorns tancats ja és una tònica fixada en la seva novel·la anterior «Mai és tard«. I malgrat que els escenaris d'una novel·la i una altra són ben diferents ja que passem del pirineu a una zona residencial de classe alta, trobem certes similituds quant a uns personatges
La veritat ens fa lliures, per crua que sigui. I a l'almenys, en la literatura, aquesta premissa es compleix perquè com a lectors omniscients que poden passar d'un a l'altre costat de l'espill de l'escenari, a el ritme proposat pel narrador, això sí.
Així, anar descubrimendo banda i banda serveix per anticipar la catàstrofe, per conèixer els motius últims soterrats conduïts des de l'enveja, l'orgull, l'ambició sense límits. Al selecte barri d'aquesta història trobem a víctimes potencials de l'engany en tot àmbit, des de les relacions personals fins salts a la política.
Gelen, la nova veïna és el motor que ho inicia tot. Està disposada a conèixer els draps bruts de tants veïns d'Altorreal.
Al final, la història se submergeix en un terreny estrany del suspens. No hi ha un cas concret, sinó la causa general dels secrets. Gelen va coneixent més i més detalls d'uns personatges que, gràcies a la seva perícia per posar-los contra les cordes, acaben confessant des dels tripijocs i les corrupteles fins a les seves fílies més estranyes.
I així, vam gaudir d'una particular trama de suspens saturada d'estranyes expectatives al voltant d'aquest aplec d'intimitats fosques. Temem per Gelen i vam gaudir amb cada un dels seus nous descobriments en un modus operandi desconcertant.
Paral·lelament, el desvetllat d'aquesta suma de mentides, mitges veritats secrets de càrrega moral o penal ens convida a aprofundir sobre aspectes complementaris no tan habitualment abordats en un thriller. Perquè cada secret comporta una ruptura, un rascat d'aquell oropel que citava inicialment cap al descobriment d'un món escrostonat, d'un barri on les casa brillen mentre que les llars se sostenen amb prou feines sobre els pilars enfonsats en terres movedisses.
Ja pots comprar la novel·la Secretos, el nou llibre de Jerónimo Tristante, aquí: