Que els pols s'atreuen és un dictat de la física. Des d'aquí la mare de totes les contradiccions. Les posicions extremes en l'aspecte humà s'acaben unint amb aquesta irrefrenable sensació de magnetisme o inèrcia. El bé i el mal exposen els seus catàlegs de principis i temptacions i tot s'acaba atraient al mateix punt com el nostre sol als seus planetes.
Ho sé, una dissertació completament gratuïta per abordar essències d'aquesta història entre la fe i la perversió, la religió i la carn… Una suculenta biografia novel·lada d'un personatge que exparció el fe com el final d'un coit fet eucaristia. Comunió entre cossos com a carn de crist. L'arribada a l'altre extrem és el camí més curt quan el positiu i el negatiu s'aproximen a aquest punt de no retorn on tot es llança cap a la unió irrenunciable.
Una novel·la de Antonio Soler o millor dit una crònica de fets pentinats des del pas dels anys. Un retrat d'aquesta moral que de vegades acaba explotant entre restriccions, autoimposicions i pecats també propers a la virtut des del pol oposat, com gairebé tot el que hi ha i el seu valor oposat…
Un succés real. Acuradament amagat des de la foscor dels anys cinquanta fins ara. Un sacerdot que una part de la ciutat va considerar un sant. Molts ho van tenir per un il·luminat. Per a altres no va passar de ser un depravat que va utilitzar la religió per complir els desitjos més tèrbols. ¿L'altar va ser usat per al seu martiri o per a una profanació sacrílega?
Elevació espiritual, cerimònies sensuals, matrimonis eròtics, orgies. El secretisme, manejat pel règim franquista i per l'Església, va embolicar aquest personatge, Hipòlit Lucena. Un nen que va ingressar al seminari perseguint l'ombra de sant Bru, l'ascetisme, el silenci, i va acabar embolicat amb una llegenda de perversió. Aquesta és la seva història.
Ja pots comprar el llibre El sagrament, d'Antonio Soler, aquí:
