Recordaran el teu nom, de Lorenzo Silva

Recentment vaig parlar de la novel·la de Javier Cercas, «El monarca de les ombres«, en què se'ns narraven els avatars d'un jove militar anomenat Manuel Mena. La coincidència temàtica amb aquesta nova obra de Lorenzo Silva deixa clara una voluntat dels escriptors per treure a la llum la intrahistòria de l'conflicte armat que va enfrontar a mitja Espanya amb l'altra mitja.

Com en tota guerra o esdeveniment tràgic, sempre arriba el moment en què la ficció, la literatura en aquest cas, comença a participar en aquest procés d'assimilació del que no fa tant va suposar un drama per a tanta gent. El compromís dels autors amb la veritat del que ha passat arriba a la part més real, la que ha arribat fins als nostres dies a través de testimonis, bastant més fiables que els parts de guerra, la propaganda i les proclamacions immediates de vencedors.

A «Recordaran el teu nom» tot part d'un esdeveniment singular, d'aquests que no transcendeixen però que poden canviar el curs d'una guerra i de la Història. El 19 de juliol de 1936, a Barcelona, ​​la revolta militar semblava que es convertiria en un pas gloriós cap al enderrocament de la República. Això no obstant, els militars posats en armes no van aconseguir fer-se amb el poder a la capital comtal.

La Història passa de reüll per aspectes que semblen accessoris però que realment van ser molt rellevants en la derrota dels rebels. El general Aranguren, a el front de la Guàrdia Civil, es va oposar a l'aixecament de l'exèrcit. Amb l'oposició d'Aranguren, l'arribada des de Mallorca de l'general de l'exèrcit, Goded, no es va traduir en aquest cop d'efecte per al triomf final a Catalunya.

Aranguren va arrossegar amb si a altres cossos de l'exèrcit que ho van secundar en defensa de la República i en pocs dies les revoltes van acabar en una victòria republicana.

Aranguren va personificar a el més heroi entre els herois, aquell que es presenta rebel davant d'una cadena de comandament. Un heroi és aquell que supera les seves pors per defensar el que creu. Aragunren creia en la República com el sistema de govern legalment constituït.

Era de llei que algú posés negre sobre blanc no només el que va passar aquests dies, sinó l'aspecte més personal que l'autor ha buscat de el personatge en qüestió. La ficció supera la realitat, en aquest cas per donar a conèixer el que la realitat ha cobert d'oblit. Potser el títol de la novel·la sigui un gest d'admiració pròpia de Lorenzo Silva. Seria raonable, ja que immers en el coneixement de la seva persona hagi arribat a conèixer els seus més profundes motivacions, les seves conviccions per anar contra corrent pel que presagiava una guerra perduda.

Ja pots comprar Recordaran el teu nom, la darrera novel·la de Lorenzo Silva aquí: