Publicar amb editorials d'autoedició

No sé com caminaran les xifres de vendes, però segur que les editorials d'autoedició suposen una gran part dels llibres publicats ja en gairebé qualsevol lloc de món. I és que la literatura es democratitza. Perquè tots tenim alguna cosa per explicar.

Es pot començar a escriure perquè sí, deixant-se portar po una puixant necessitat en ocasions indeterminada. O potser sigui cosa d'una bona idea que ens ronda el cap i ens atrevim a escometre-per veure si som capaços de donar-li forma. La qüestió és que un cop afrontada la necessària tasca d'alliberament de tota mena d'idees preconcebudes sobre l'art d'escriure; després de rebregar el cap i equilibrar inspiració i transpiració en la mesura que cadascú requereixi, un bon dia per fi arriba aquest llibre.

Una obra que no fa mal com un part, sens dubte. Però és una cosa que comparteix una certa similitud d'enllumenament per al món. I clar, tots volem el millor per a les nostres criatures.

Curiosament l'autoedició amb la qual tants escriptors comencen la seva carrera literària està passant a ser una fórmula recurrent. De fet s'ha pogut observar un procediment al revés. Perquè si abans eren els escriptors els que caminaven a la recerca d'editorials, ara són algunes editorials de primer nivell les que creen segells com paraigües que recullen a multitud d'escriptors.

Tot i que, des del meu punt de vista, la idea de l'autoedició té més sentit en editorials més petites i accessibles. Perquè a la fi publicar amb Cal·ligrama, el segell vinculat amb Penguin Random House, sembla més com lliurar un llibre a una cadena de producció industrial que a un editor encarregat de llançar la teva obra (fill) a el món.

Potser es degui precisament a una sensació de control dels processos oa aquesta idea, avui ja gairebé romàntica, de l'tracte més personal per a un assumpte com el que ens ocupa. Perquè si el nostre fill té problemes hauríem de posar-nos a buscar solucions. En aquest sentit si el nostre llibre presenta algunes mancances o ofereix potencials millores, sempre podem rebre una crítica a l'respecte des d'un editor més proper o des del seu gabinet de correcció (o com vulgui que es digui el departament de torn).

La qüestió és poder presentar amb orgull el nostre llibre. Oferir aquesta novel·la o assaig a tot tipus de lectors a la recerca de l'fascinant feedback en forma de crítiques de tota mena que retroalimenten nostre costat d'escriptor. Perquè això sí, quan un comença a escriure l'afició segueix cridant, anhelant fer-se ofici però gaudint sempre d'aquest temps en soledat lliurat a relatar nous mons.

A més de les editorials d'autoedició més conegudes, també tenim l'opció de l'autopublicació. I ull que diferencio bé tots dos termes autoedició vs autopublicació. Perquè per a res és el mateix. Quan autopublicamos no ens cenyim a estil ni pauta alguna, llancem la nostra obra a el món i que sigui el que Déu vulgui ...

Aquí és on destaca l'opció de Kindle per Amazon. Només davant el món tu mateix pots pujar el teu llibre per intentar vendre-ho en ebook i també en paper. Tires de maquetació i dissenys propis, esperant no haver ficat molt la pota, puges el teu text revisat pel teu mateixitat amb l'esperança d'haver estat prou objectiu i capaç de detectar faltes i altres pífies ... Saltes a el buit sense un segell editorial al darrere, però anem, l'opció sempre hi és per escriptors kamikazes sense un mínim de paciència i cura ...

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.