Per aquella que està esperant-me asseguda a la foscor, d'Antonio Lobo Antunes

La desmemòria té la delicadesa d'oblidar fins al reflex propi com a mecanisme de defensa, on un declama aquesta mena de soliloquis simulats com a pensaments que es transmeten al nostre reflex. Aquesta és la interpretació més difícil davant la nostra pròpia mirada inquisitiva. Potser es tracta d'això, d'un esborrat necessari per poder mirar-nos sense gens ni mica de remordiments o culpes capaces en cas contrari d'assassinar-nos en vida.

Una vella actriu de teatre retirada està convalescent al llit d'un pis de Lisboa. L'Alzheimer avança implacable i el seu cos admet la derrota, mentre la seva ment intenta sobreviure al ritme de les últimes sacsejades caòtiques de la memòria. Són records que ressorgeixen, dispersos, heterogenis, fragments a què s'aferra per tapar la seva consciència alterada: episodis de la seva infància a l'Algarve, moments de tendresa i felicitat amb els pares, les petites i grans misèries dels seus successius matrimonis i les humiliacions que va haver de passar per fer-se un lloc al món del teatre.

Després d'haver donat veu a tants personatges sobre l'escenari i haver-ne experimentat tant, només queda una identitat fragmentària que per moments es dilueix i es confon amb altres veus del passat i del present. En aquesta novel·la magistral, el gran narrador de les lletres portugueses desplega la multitud d'històries que conté la vida d'aquesta dona i les superposa amb libèrrim desvergonyiment, alhora que teixeix una infinitat de fils entre personatges, èpoques i diferents veus que, gràcies a un impressionant virtuosisme, conformen una amalgama composta de memòria i temps que avança inexorable.

Ja pots comprar la novel·la «Per aquella que està esperant-me asseguda a la foscor», de Antonio Lobo Antunes:

Per aquella que està esperant-me asseguda a la foscor
CLIC LLIBRE
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.