Pànic, de James Ellroy

Posats a abordar una biografia o almenys una semblança del pas pel món del personatge de torn, és millor encarregar l'assumpte a un novel·lista que a un prestigiós biògraf. I ningú millor que James Ellroy per transcriure aquests retalls de vida entre algunes llums i moltes ombres…

Sobretot en el cas d'algú com Freddy Otash, el típic supervivent dels Estats Units entre el somni americà i els malsons tancats al traster. Perquè ell s'ocupava de treure esplendor, de brunyir estrelles o de defenestrar-les, a gust del consumidor de torn. Qualsevol afront o discòrdia entre estrelles i altres famosos podia comptar amb Otash per aplicar la seva justícia sumària…

Freddy Otash és un expolicia a hores baixes. Va liquidar un assassí de polis a sang freda, així que el cap William H. Parker el va despatxar. Ara és un detectiu privat amb mala reputació, un artista de l'extorsió i sobretot el mató cap de Confidencial, la revista sensacionalista que escampa xafarderies sobre les febleses de misantropes estrelles de cinema i difon draps bruts de polítics papanates i gent de l'alta societat amb inclinació pel sexe brut.

Jack Kennedy, James Dean, Montgomery Clift, Burt Lancaster, Liz Taylor, Rock Hudson… Freddy el Frenètic els ha posat en evidència tothom. Era el Cacique del Cotilleo que va prendre Hollywood com a ostatge, i ara, des del purgatori, ho ha vingut a confessar tot. Narrat amb la veu brutalment divertida de Freddy, pànic és una virulenta revelació, sense embuts, de la corrupció i la paranoia, del pecat i la redempció.

Ja pots comprar «Pànic», de James Ellroy, aquí:

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.