Les novel·les històriques són més suggerents en tant que es centrin en personatges trets de l'autèntica intrahistòria, més enllà de monarques, nobles, senyors i altres. I aquesta novel·la Les finestres de el cel abunda en aquesta tendència d'explicar el que vam anar a través de les vivències ficcionades de personatges de poble.
La voluntat de l'protagonista Hugo de Covarrubias i el seu esperit aventurer més les seves ànsies per conèixer i aprendre fan d'ell a el personatge ideal amb el qual compartir un viatge a l'passat, en aquest cas a el segle XV.
El jove Hugo ja entén que el seu destí no està a Burgos, el lloc on es va criar i on el món se li va anar quedant petit poc a poc. Va poder haver apostat per la continuïtat, per guanyar-se un paper preponderant en els negocis paterns, però sap que la seva felicitat no estaria aquí. La felicitat d'una persona al segle XV o ara és deixar-se portar pels dictats de l'ànima.
Una ànima inquieta com Hugo gaudeix de la trepidant aventura, no exempta de riscos. S'embarca en una nau que el condueix a l'Àfrica. Aquí li va anar bé, l'esperava l'amor, personificat en Ubayda, i quan es va veure impel·lit de nou a fugir ho va fer aquesta vegada acompanyat per ella.
I de vegades passa el miracle. Només una persona inquieta, disposada a conèixer el món, pot trobar el seu destí més segur. De tornada Europa, Hugo coneix de la tècnica dels vitralls, aquest meravellós sistema que descarregava el pes dels murs i que il·lustrava escensa bíbliques amb engalipadors jocs de llums.
Hugo s'afanya en l'art de crear aquestes finestres de el cel a les que els fidels treien el cap per descobrir la magnificència de Déu.
Ja pots comprar el llibre Les finestres de el cel, L'última novel·la de Gonzalo Giner, aquí: