La història de la literatura és plena de petites grans obres. des El Petit Príncep fins Crònica d'una mort anunciada. El que passa és que aquest tipus d'obres no es solen trobar en la literatura de segle XXI, més tendent per imposició editorial o per gustos lectors, a grans novel·les pel que fa a dimensions, amb les que potser justificar els preus d'alguns d'aquests voluminosos exemplars.
Divagacions sobre el mercat editiorial a part, No em toquis apareix com una petita gran obra. Per a més inri, emmarcable dins el gènere de novel·la negra (tan propens a extenses i enrevessades obres).
I, tot i semblar contradictori, per parlar de la Laura, la protagonista indiscutible d'aquesta novel·la, portaré a col·lació l'extensa novel·la negra: «La veritat sobre el cas Harry Quebert«. I ho faig perquè em sembla interessant el paral·lelisme fonamental entre les dues trames. El coneixement d'un personatge com Laura en el primer cas o com Nola en el segon és un desgranat de perspectives sobre les persones que les van conèixer en vida.
Els misteris de Laura o de Nola les converteixen en enigmàtics interrogants per al lector. Dones que semblen ser els que no són, o que oculten parts de la seva vida que anem intuint molt diferents a la seva aparença social.
Des del primer moment en què comences a llegir, Camilleri et té atrapat en la recerca de respostes a la desaparició de Laura. Una dona que ho té tot, que sembla desenvolupar-se socialment al seu antull, que dedica el seu temps al que més li agrada. Per què desaparèixer?
El comissari Maurizi va lligant els caps de el cas (sí, també com Marcus Goldman en el cas Harry Quebert). La diferència entre aquestes dues novel·les rau en la forma. No em toquis és trepidant en tot moment. Escenaris breus i diàlegs fluids. Frases curtes però sucoses, perfils subtils dels personatges perquè tiris a volar la teva imaginació.
Petites obres com aquesta suggereixen molt més del que s'ha llegit. I la veritat és que tot es deu a la virtut de l'autor, la seva capacitat per convidar-te a considerar opcions, a plantejar-te dubtes, a buscar justificacions.
En resum, una petita gran novel·la per degustar sense demora, sense excessos retòrics però amb el gran ofici sintetitzador de l'virtuós de l'escriptura. Pinzellades sobre enigmes històrics i de la gran Història de l'art, que tant a despertat l'imaginari popular i la imaginació dels amants de l'Art.
Ja pots comprar No em toquis, una novel·la d'Andrea Camilleri, aquí:
2 comentaris on «No em toquis, d'Andrea Camilleri»