Ni còmics ni còmics… Llibres manga

El màniga té la virtut d'estendre's per tota mena de gèneres i es converteix en un reclam perfecte per a qualsevol tipus de lector. La seva conquesta des de terres nipones cap al món occidental no sembla tenir fi. Des dels més petits fins als que ja anem entrant en anys podem gaudir de tota mena d'històries amb aquest look hiperbòlic nipó (per dir-ho d'alguna manera), capaç de mimetitzar-se en ficcions infantils o fins i tot en vinyetes amb un innegable punt noir satinades amb el brillantor d'una fantasia desbordada.

Actualment podem trobar mànigues en venda en gairebé totes les llibreries físiques o en línia. I com dic es tracta d'una indústria gegantina que avui dia arriba al nivell de les il·lustracions més emblemàtiques al servei de la vinyeta. El que abans era dominat per còmics o còmics, ara comparteix prestatgeries amb els llibres manga en igualtat de condicions. Ni millor ni pitjor, simplement es tracta d'un gust per les històries en vinyeta amb la seva perspectiva particular i la cura d'una tradició de segles evolucionada fins avui.

L'indubtable punt exòtic d'aquest tipus d'historietes té gran part de culpa per a un èxit mundial que va tenir el seu enlairament pels anys vuitanta. Els llibres manga sembla que mai no passen de moda sinó tot al contrari, el manga va consegüent més i més lectors.

Com dic ajuda molt el seu focus exòtic sempre nou. Aquesta aportació que parteix d'un gust pel llunyà. Cosa que va des de la caracterització de personatges fins al format que en els casos més puristes manté el seu ordre de lectura de dreta a esquerra. No és que tingui més transcendència això del format però els millors creadors manga no solen veure amb bons ulls el mirall de les seves historietes. Cosa que demostra la valoració del seu treball com una cosa plenament artística.

En els desenvolupaments dels manga s'observa en força ocasions un punt gairebé naïf. El bé gairebé sempre guanyador davant del mal, potser com a extensió d'una cultura nipona amb valors com el respecte sempre en alça. Una cultura allunyada doncs de visions més cíniques i desencantades. I vulguis que això no aconsegueix un entramat sempre allunyat d'imaginaris més desgastats. Les bones històries han de tenir la seva moralitat tàcita o expressa. I així hom troba al màniga entreteniment amb finals moltes vegades reconfortants per als seus merescuts herois així com amb satisfactòries recompenses de qualsevol índole després de l'esforç. Això no treu perquè no trobem de tot una mica des de l'humor, la burla i la sàtira fins a la crítica més oberta si toca, és clar.

La qüestió és que als llibres manga trobem fantasia a dojo (sempre en l'estètica, moltes vegades en el més intern de les trames) que va des de l'èpic fins a l'eròtic fins i tot. Il·lustracions amb una sofisticació estètica que desperten la imaginació… Lectures que fascinen nens i grans en les seves respectives classificacions versió Kodomo per a nens per exemple, o Shojo o Shonen per a joves, Josei, Seinen per a grans i l'hentai adult a més de moltes altres ramificacions inclassificables que poden aparèixer en petits fanzines o en publicacions periòdiques per a veritables col·leccionistes.

Tot un univers paral·lel immortalitzat en vinyetes que van explotant com a seqüències de meravellosos detalls. Una imatgeria made in Japan que no aparca cap temàtica. El màniga ha arribat per quedar-se i els seus lectors més acostem o ocasionals ja són legió.

5 / 5 - (16 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.