Narrar una història per entregues fidelitza el lector. Alhora que permet a l'autor aprofundir en escenaris i personatges. Una simbiosi perfecta perquè la literatura més popular fructifiqui en un brou de cultiu perfecte.
I el gènere negre no podia ser menys. Perquè ja des de Sherlock Holmes, o des del Pepe Carvalho de Vázquez Montalbán, per citar grans referents, això de les investigacions policials per entregues apuntava a costum més que tendència. I així és fins avui.
Un costum reforçat, encara més, per les noves tendències de consum en lleure i entreteniment a les principals plataformes. Els guionistes van bojos intentant donar llera a noves entregues en qualsevol tipus de proposta. I el noir sempre es pot desenvolupar en més i més trames amb més casos a resoldre o més criminals a aturar.
Tindré molt de referències actuals i pel producte espanyol, que per això jugo a casa. I mirant amb més proximitat encara, t'animaria que coneguessis la meva sèrie «L'assassí de Google Maps». De moment dues entregues perquè gaudeixis amb un assassí molt especial i amb Diana Silvera, la policia que va darrere seu durant tota la sèrie.
La interacció de tots dos personatges dóna per a molt. I en això estic…
Això sí, entrats en matèria per seleccionar les millors sèries de novel·les policíaques, em disposo a separar obres pel subgènere. Perquè no és el mateix el gust pel que és policíac, per aquesta deducció que ens enfronta al criminal des de la seva aviesa obra, que l'atracció pel negre més intens, on la recreació en l'assassinat, la mort, el segrest i fins i tot la tortura, són materials bàsics de les trames.
Millors sèries de novel·les policíaques ACTUALS
Sèrie Marcus Goldman, de Joel Dicker
La millor sèrie de novel·les policíaques dels darrers anys. Cada novel·la es pot llegir de manera independent. Però l?experiència és més satisfactòria si comences pel principi. Perquè Dicker cus els seus escenaris amb un fi fil que embasta present, passat i futur.
Els girs meravellosos d'aquesta sèrie també componen aquestes traces temporals entre la predestinació i l'infortuni. El món entestat a confabular-se per enfrontar-nos al drama, al crim com a sortida emocional insospitada.
Univers Reina vermella, de Juan Gómez Jurado
Juan Gómez Jurado és una de les reencarnacions de Conan Doyle més fiables. Perquè també Jurado estira un imaginari que per moments escapa a aquest món. No és fantasia però sí que és aquesta idea de sisè sentit capaç d'assolir matisos de la realitat que se'ns escapen a tots, fins i tot als investigadors més avesats.
Trilogia del Baztán, de Dolores Redondo
Dolores Redondo va fer del Baztán un lloc de pelegrinatge per a milers d'aficionats al gènere policíac. El seu personatge, Amaia Salazar, ho té tot per convertir-se en llegenda del gènere. Un exercici policial impecable. Però també aquest deix d'inspiració esotèrica, des de les velles llegendes que entronquen amb allò atàvic, amb la violència essencial de l'ésser humà. Quelcom capaç de moure qualsevol ànima cap al pla més ominós.
Millors sèries de novel·les negres
Trilogia El quart mico, de JD Barker
Els monstres neixen des del que és domèstic. La moral convençuda de lamoralitat com a eina. La sensació que Maquiavel mou els personatges, governats per l'animadversió més gore com a justícia sumària i necessària. No li perdis ull si t'agraden la sang a borbolls.
Saga El dia que es va perdre el seny, de Javier Castillo
Violència extrema però amb sucosos girs. Segurament una trama tan elaborada minuciosament, que sigui difícil veure noves entregues.
Tetralogia La Núvia Gitana, de Carmen Mola
Una aclaparadora coordinació dels tres autors sota el pseudònim. Perquè cada nova trama suma en intriga al voltant de ments criminals capaços de tot. Gairebé gairebé un thriller més que una saga noir.
