Amb un nom fà cilment recordable per la seva musicalitat, l'argentà Patrici Pron apunta a convertir-se en un escriptor de referència en aquest segle XXI. Mestre de el relat en una generació propÃcia i fecunda per a aquesta sÃntesi narrativa, Com aixà demostra la també argentina Samanta Schweblin o un Oscar Sipan perquè sempre vaig sentir predilecció en aquest camp de l'relat, un espai creatiu en el qual la virtut de l'narrador dotat pel sÃmbol i la metà fora brillant, destaca en gran manera i es fa fonamental per a un ganxo més potent del que narrat sota certes acotacions de paraules.
Amb el premi Alfaguara de novel·la 2019, Pron ratifica, amb el recolzament d'un gran premi que unir amb molts altres ja aconseguits, la seva capacitat per transitar del conte i relat a l'espai fÃsic més gran (no ha de ser més gran en argument o transcendència) de la novel·la. I aixà trobem l'escriptor total, bregat en petites i grans històries per abordar temà tiques i aspectes ben dispars amb un aclaparador domini de ritme, tensió i tempo narratiu.
Arguments per escriure novel·les n'hi ha molts. Pron «tan sols» fa un exercici d'observació de la realitat per descobrir des trames policÃaques fins a grans històries d'amor. Perquè un dels més reconeguts valors de Pron és aquesta credibilitat d'uns personatges que conviden a l'empatia del que reconeixible per acabar amarant-de la història com una pluja torrencial que ens descobrÃs nus.
Com abordar l'obra de Pron? Per on començar a llegir, novel·les o relats? És igual, descobrir a Pron sempre és una festa.
Top 3 llibres recomanats de Patricio Pron
El començament de la primavera
El viscut per un escriptor té molts bitllets per convertir-se en escenari d'una trama. I La trama d'aquesta història en una Alemanya xutada per l'autor durant anys es transforma en un nou viatge des de la filosofia fins als reflexos més sinistres de el pensament humà . MartÃnez és ja tot un traductor argentà a la recerca de hollenbach, Un filòsof de què ha de traduir la seva obra.
Per moments el seguiment de l'pensador i creador de l'obra a traduir es converteix en un argument que aporta misteri, ja que el susdit sembla plantejar un joc enigmà tic de la cerca a un MartÃnez cada vegada més confús amb el seu parador.
Però fet i fet la història avança per camins molt diferents. Més enllà de la desitjada trobada, la recerca va estructurant la novel·la, portant el pes narratiu cap a un mirall continuat i deformant de la realitat, un passat fosc de la Alemanya que s'acostava a l'abisme de la guerra i de la bogeria. Una novel·la tan arriscada com captivadora.
El que està i no s'usa ens fulminarÃ
El relat ben entès ofereix moltes possibilitats per a transmetre o per compondre històries senzilles però exquisides o complexes però brillantment metafòriques.
El que és breu té un no sé què de predestinació, d'acostament a l'evidència del que s'explicarà ja en les primeres paraules…, potser vindrà aquesta necessitat de donar presència al tÃtol. I, tanmateix, el relat desprèn una altra aroma diferent de la novel·la.
No es deu tant a la prosa i pot sucumbir a allò lÃric o allò onÃric. Els personatges actuen amb la comoditat del que és breu o sucumbeixen a una interpretació improvisada que no espera un final especialment matisat.
El relat com a gènere és majorità riament obert, que tendeix a la suposició i la divagació, com un aperitiu que es degusta amb més plaer que un menú pantagruèlic de centenars de pà gines. Aixà que no sempre és fà cil escriure relat per a tot escriptor. La virtut ha aflorar en aquesta capacitat gloriosa de la sÃntesi ...
Resum: Dos escriptors es posen d'acord per a escriure la «autobiografia» de l'altre i una lectora s'obsessiona amb dos o només amb un d'ells. Un home redacta mentalment el seu perfil de tinder mentre una nena li parla de la mort i els horribles secrets que s'expliquen les coses.
El «gran poeta xilè» destrossa una habitació d'hotel a Alemanya i ofereix al seu interlocutor una lliçó de vida. Un escriptor anomenat «Patricio Pron» contracta un grapat d'actors perquè «facin de Patricio Pron», amb els resultats catastròfics que eren d'esperar.
Els personatges de El que està i no s'usa ens fulminarà tenen un besllum del que una vida millor podria ser, i la seva intensitat els enlluerna.
Vulnerables, perplexos, ridÃculs, savis, tots tornen una i altra vegada sobre les possibilitats intuïdes en aquesta visió, convençuts que si no les aprofiten estaran perduts: el que troben al el fer-ho és l'atzar, les vides dels escriptors com miralls deformants, l'ocasió de fer de la seva vida una obra d'art, la necessitat de desaparèixer, de deixar-ho tot enrere per ser un amb la literatura.
Caminant sota el mar, penjant de l'ampli cel
Des que George Orwell fes de la faula una intenció social i polÃtica amb La rebel·lió dels animals, el fabulós es va abordar obertament com un nou imaginari en el qual cada autor podia bolcar aquesta doble lectura.
Fa poc ho va fer Pérez Reverte amb «Els gossos durs no ballen«, Sense anar més lluny. El fonamental és donar equilibri a la narració fabulesca perquè tot casi. Perquè una lectura lineal pugui convèncer un nen o jove i un endinsament en el seu fons satisfaci a el més intel·lectual dels lectors.
El tema fonamental d'aquesta història es desenvolupa al voltant de la idea de la necessitat d'abandonar el nostre lloc, ja sigui per imperativa necessitat fÃsica o emocional.
Reinventar-pot ser alguna cosa fet des de la imposició o des de la voluntat, però sempre apunta a la supervivència. Els animals d'aquesta història busquen la seva pròpia supervivència, amb la seva clara analogia a un món animal cada vegada mé perseguit per l'avanç de l'home i el seu canvi de el paradigma natural.
Les personalitzacions associades per Pron a animals com el porc, el mussol o el mateix cérvol fet protagonista apunten a una brillant intencionalitat de la qual triar multitud de connotacions.