inspiració de Bukowski i rescatat gràcies a aquest particular mentor. Joan Fante ja té aquesta mica d'autor llegendari en una Amèrica sotmesa a les seves contradiccions més fondes de mitjans del segle XX. Una dicotomia entre el puixant estil americà de vida pròspera i les ombres socials i polítiques; sobretot pel que fa al racisme encara institucionalitzat, les màfies i una depressió econòmica l'impacte de les quals va quedar per dècades inserit en l'imaginari de tots.
És fàcil imaginar que un escriptor com Fante, Crític i irònic, trobés un filó en aquest funambulisme sociopolític pròdig en arguments endinsats en les vides de milions de personatges que componien el divers cosmos social.
La ciutat de Los Angeles com a paradigma d'una nova conquesta de l'oest, d'una intensa aventura de l'daurat projectada a aquesta recerca de la prosperitat en un enorme país abanderat per la seva llibertat feta liberalisme econòmic en primera instància. El mateix liberalisme sense pietat per apartar a tot aquell que queda fora d'un cercle productiu.
Però soms anàlisi circumstancials a part, les novel·les de Fante no deixen de compondre vides, personatges vàlids en tot moment d'una classe mitjana o baixa que aspira a cotes de benestar projectades sota l'eslògan de torn.
I Fante estira ironia i sarcasme per desdibuixar-ho tot, per escorxar aquests somnis. Riure's de tanta mentida és un primer pas per a tot fatalista com cal. Ja se sap que un pessimista és un optimista ben informat. I tota novel·la que satiritza acaba desvetllant atroços veritats sobre les profundes misèries del que s'ha establert.
Tot i així, la riquesa narrativa en si de les novel·les de Fante s'eleva per sobre de la crítica a la recerca d'aquesta empatia del realisme cru que ens parla de personatges universals al voltant d'emocions fonamentals com l'amor o els ideals naturalment egocèntrics de l'individu exposat a la vida en societat.
Només que, quan emocions i expectatives acaben truncades desperten una insatisfacció que pot bolcar cap a la perdició, com passa amb la majoria de protagonistes d'aquestes històries netament Fante.
Top 3 millors novel·les de John Fante
Pregunta-li a la pols
Arturo Bandini, el personatge més emblemàtic de Fante i protagonista transmutat de l'autor que inspiraria a l'Chinaski, l'alter ego de Bukowski, troba en aquesta novel·la el seu traç de vida més interessant.
L'escriptor a les planes Bandini espera aquesta oportunitat màgica que aguaita com un destí que triga a trobar-lo. Arturo encara és jove i encara creu que pot anar desgastant la vida com l'autor maleït que va escrivint la història que després serà relatada per algun dels seus biògrafs futurs.
Mentrestant el seu temps va passant entre l'amor destructiu amb Camilla, la depressió generalitzada dels anys 30, els seus fascinants idees entre deliris pràcticament megalòmans que mai acaba d'escriure i el seu esdevenir per una ciutat de Los Angeles en què Bandini passa per ser un dels perdedors d'un sistema en fallida econòmica i moral.
La diferència de perspectives entre el personatge protagonista i el lector que veu com consumeix la seva vida Bandini genera aquesta sensació d'humor àcid, gairebé negre sobre una disparitat entre realitat i percepció de l'protagonista que a l'fnal treu el cap com el mateix que pot ocórrer-li a qualsevol lector.
Espera a la primavera, Bandini
En segon lloc del meu rànquing de qualitat de les obres de Fante, trobem la seva òpera prima. Es tracta d'una novel·la que ens acosta al primer Bandini, al nen que es va fent home de mica en mica entre sensacions d'inadaptació pels seus orígens immigrants.
Per si fos poc coneixem com Bandini va haver de sobreviure sense aquest amor de pare que sustentava a la resta de nois del seu entorn. I és clar que les mancances marquen.
En el cas de Bandini la manca de referents es converteix en un remolí que ho guia per la seva joventut descontrolada en contrast amb una mare tan religiosa com incapaç de controlar al seu fill.
La joventut de Bandini és aquesta primavera amarga que anuncia el títol, esquitxada de color i vida de la joventut però orientada cap a aquest camí de la perdició de tot antiheroi o inadaptat social que es preï.
A l'oest de Roma
Per Henry Molise la ciutat de Roma és com una àncora que l'uneix amb un altre tipus de ser, amb una civilització idealitzada davant el tedi d'un món empetitit per a ell.
Aquest passat remot de la humanitat afirma la seva tristesa de viure a l'auspici d'un ofici d'escriptor que passats els cinquanta no li ha deportat aquesta glòria que esperava.
El seu gos Idiota, malgrat la seva repel·lent presència, esdevé un confident més fidel que qualsevol dels altres membres de la família, transformats en personatges als quals ha après a menysprear a força de disgustos. Una novel·la les transicions del que jocós a la tristesa existencial desperten uns contrastos traçats magistralment.
Probablement la seva novel·la més bolcada en aquesta institució social que és la família, amb el tractament més descarnat sobre la convivència, les manies i les rancúnies.
Altres llibres recomanats de John Fante
fam
El 1994, Stephen Cooper, biògraf de John Fante, estudiós de la seva obra i preparador d'aquesta edició, va visitar la vídua de l'escriptor, que al cap de moltes converses li va permetre entrar en una habitació secreta on es guardaven manuscrits, esborranys, números de revistes antigues i altres papers. Entre ells hi havia els divuit escrits que figuren en aquest volum, disset dels quals s'havien publicat en revistes ja desaparegudes i no havien tornat a editar-se des de llavors.
En aquests textos rescatats veiem tornar a cavalcar Arturo Bandini i altres transumptes de l'entranyable personatge. Un Bandini nen, adolescent i adult, amb la pedanteria, els deliris literaris, la violència ingènua, les lectures mal digerides i el irresistible sentit de l'humor, entre l'absurd i la crueltat.
Completen la sèrie dos esbossos per a una novel·la inconclusa sobre immigrants filipins i un pròleg concebut per a Pregunta-li a la pols, magistral i impressionant poema en prosa que compendia en clau de tragèdia el que llegim en clau de farsa a la versió novel·lesca.
John Fante apareix aquí, una vegada més, com un hereu rellevant dels dos satírics més demolidors de la generació dels seus avis, O. Henry i Mark Twain, que supera en mordacitat i sarcasme i sobretot en economia de mitjans. Fante és un mestre indiscutible de la novel·la curta i el conte, i és capaç de pintar un ambient punyent, violent o vergonyosament ridícul amb dues o tres pinzellades, i de vegades amb una de sola.
