En el terreny de l'thriller o de l'suspens més intens, Jeffery Deaver és qui millor balla, gairebé sempre. Em refereixo sobretot al ritme imposat. Una cadència frenètica, ben atractiva que aconseguida des d'una tasca posterior a l'escriptura en si.
Deaver acaba la seva història i es prepara per al garbell, llançant pels aires la palla i deixant la narració més intensa. L'esquematització ajudarà a més a més aqueixes ramificacions pròpies d'un Deaver que ens condueixen al punt mort mentre apareix el gir, l'efecte final de l'escriptor d'aquest tipus de gèneres.
Agafar un taxi ja mai no és el mateix des que el col·leccionista d'ossos va aparèixer a les nostres vides. I quan una novel·la transcendeix de la ficció fins i tot tan quotidià és perquè l'autor ha estat capaç d'inserir en el nostre imaginari una d'aquelles pors arribades per quedar-se com a record d'un exercici de lectura cap a aquest estrany gust morbós pel terror.
El gust per la saga és també una de les caracterÃstiques d'aquest autor. La més coneguda de les seves sèries en castellà és la de l' Lincoln Rhyme, El criminòleg i investigador tetraplègic que lliura la seva fosca vida de reclusió a l'aclariment dels assassinats més perversos.
Aquesta dualitat ja vista en altres ocasions en què un personatge és el cervell i un altre l'executor (una deriva originada ja en Sherlock Holmes i John H. Wattson de Arthur conan doyle), Adquireix en les trames de Deaver una connexió encara més singular cap a la més rica complementarietat.
Amb un toc molt fosc al Dennis Lehane i un lliurament final a l'empenta en el tempo narratiu de el millor Michael Connelly, Descobrir a Deaver és endinsar-se en un thriller que sempre deixa bocabadat el lector.
Top 3 llibres recomanats de Jeffery Deaver
Creus en el camÃ
La segona part de la trilogia sobre l'agent Kathryn Dance. En aquesta ocasió Kathryn s'enfronta a un assassà que gaudeix amb un joc macabre sobre la vida de joves de les quals ja anticipa la seva mort.
L'Internet més fosc serveix com brou de cultiu perquè totes aquestes vÃctimes potencials que són els joves s'acostin a l'abisme de les ments més perverses.
Una novel·la que s'introdueix en un thriller ple de la sensació el drama que pot ser la pèrdua de tantes vides joves ia la qual també treu el cap unes pinzellades de romanticisme, com un plat d'alta gastronomia amb aquests contrastos només a l'abast dels millors xefs. Kathryn Dance tindrà enfront d'ella un dels casos més demencials.
Les pistes es perden entre la nostra realitat i la virtualitat de tantes vides exposades a l'Internet més profund on habita el saber i l'odi, el coneixement i la mort (o al menys cap a aquesta noció s'orienta la trama).
Un final fascinant en què els dots de Kathryn per al coneixement de la psique humana, des dels més imperceptibles detalls, servirà perquè quedem suspesos per moments sobre la trama, a punt de baixar en un vertiginós escenari final.
La nina adormida
La primera novel·la de la saga de la fascinant investigadora Kathryn Dance. La carta de presentació d'un personatge que apunta aquestes noves formes de recerca modernes, polides fins a l'extrem per determinar personalitats o modus operandi del criminal que pugui servir per anticipar qualsevol pas.
Però sempre hi ha criminals que escapen de tot perfil, de qualsevol intenció previsora ​​sobre els laberints de les ments. Daniel Pell, assassà cruel, és la nèmesi perfecta de Dance.
A la seva trobada, Dance ja va poder comprovar com Pell descobria cadascuna de les seves intencions, com ella observava el seu comportament. I fet i fet potser ell era el que proposava gestos propis cap a un engany digne de qui sap més del que mai hauria de saber.
Pell podia tenir el do innat d'anticipar-se a aquesta ciència del comportament en què Dance era mestra… Aixà que quan Pell escapa, Dance és la més indicada per trobar-lo, només que en aquesta ocasió se sentirà més desvalguda i dubitativa que mai.
El col·leccionista d'ossos
Tinc seriosos dubtes sobre quina és la millor novel·la de la saga Rhyme. En qualsevol de les obres del criminòleg tetraplègic trobem veritables joies de la deducció a contrarellotge. Però ja que aquesta va ser portada al cinema per acabar vorejant aquest nivell d'obra mestra del setè art, procedeixo a recomanar-la com la més rellevant d'aquesta saga.
La veritat és que conèixer l'origen d'una obra tan profusa sempre aporta un valor afegit, un coneixement que aclareix multitud de detalls en lectures posteriors. Perquè aquà trobem a l'Lincoln Rhyme enfrontat a la misèria de la seva vida en completa invalidesa. No hi ha esperança ni il·lusió.
Però el fet de poder investigar casos des del seu món limitat li torna un mÃnim de fe, una resiliència, una sublimació que el pot apartar de l'abisme.
I aixà comença a indagar sobre el taxista més sinistre, capaç de matar les seves vÃctimes alhora que extirpa algun os com a trofeu. L'inici del tà ndem amb Amelia Sachs també és un altre motiu per començar pel principi d'una saga de lectures independents però enllaçades a la seva essència.
L'equip Rhyme Sachs comença a carburar. I l'ombra de l'col·leccionista d'ossos plana sobre ells, només que Rhyme no té por de la mort i poden pensar de manera tan clarivident com el propi assassà per finalment trobar-lo.
Hola, saps si està en espanyol la tercera i quarta part de la sèrie de kathryn dance?
Grà cies!
No crec, es va aturar la cosa i ja l'XO no l'he vist mai.
XO