Primer de tot, m'agradaria ensenyar-te la millor edició d'El Quixot que he pogut trobar. Per si estàs pensant en completar la teva biblioteca amb l'obra d'obres en la millor versió editada per la RAE:
I un cop dit això, som-hi amb la meva rà nquing al voltant de el més gran escriptor que ha conegut aquest món. Els literats i estudiosos de la història de la literatura podran lapidar, però el que demostra l'abast universal de l'obra de Miguel de Cervantes és que el popular triomfa.
La literatura d'entreteniment, conreada al seu torn amb funció pedagògica, arriba a més gent que la narrativa més sensata, erudita i pretensiosa. I aquesta és la gran contradicció de la literatura, com a representació del que és humà que és. Pretendre arribar a qualsevol lector amb formes sofisticades, imatges forçades i conceptes trascendentalÃsimos converteixen la narrativa de ficció i especialment la novel·la en productes classistes, i no crec que sigui aquesta la intenció més lloable.
El Quixot, sÃ, font de la qual raja la novel·la moderna. Però també exponent clar del que no ha de fer mai l'escriptor o el crÃtic, repudiar segons quines propostes perquè no aconsegueixin la claredat del concepte. Qualsevol altra intenció limita la capacitat i naturalesa de la creació literà ria que pretén despertar la imaginació i l'empatia, que desentumece emocions, que pot servir per endinsar en la riquesa de l'llenguatge. Si la literatura no és això i es tracta només de llançar enunciats preclars, juguem a una altra cosa ...
En fi, és la meva opinió. Però ja posat, centrémenos en el que em porta avui aquÃ, dilucidar les que per a mi són ...
3 llibres recomanats de Miguel de Cervantes
El Quixot
La primera road novell. El viatge com la vida. Les aventures i les seves impressions subjectives a Don Quixot i Sancho Panza com la interiorització d'aquestes petites grans filosofies quotidianes.
La bogeria com la paradoxal sensació de viure sota la raó única, el coneixement de la idiosincrà sia de tot un paÃs, la sÃntesi total de tot un poble (sÃ, refranyer inclòs). I, curiosament, el conjuto resulta ser una novel·la entretinguda, dinà mica, satÃrica, emotiva. En el meu llibre Els braços de la meva creu, Vaig posar en la veu d'un personatge: «Només El Quixot va tornar una mica de llum per fer-nos veure que som bojos imaginant que vivim epopeies en els nostres deliris».
Com dic es tracta d'una cita d'un personatge, però certament la faig meva. La consciència de l'aventura que és viure necessita d'una èpica, d'una recerca d'un horitzó prometedor, satisfactori, transcendental per a la nostra existència.
Més que res per compensar l'únic destà cert que ens espera, el prosaic final de la llum en un llit solità ria, en el millor dels casos. L'única pega que el salt cap a enrere que suposa el llenguatge, aquest és l'exercici necessari per poder gaudir de la millor novel·la de la Història, un lleuger peatge a què, un cop habituat, et condueix a llocs de la imaginació mai somiats.
novel·les exemplars
Miguel de Cervantes va treure el cap a l'avantguarda literà ria italiana de el moment per descobrir una forma de narrar que li va resultar summament atractiva: el relat breu. I aixà van néixer als 12 relats que componen aquest volum.
Cervantes va fer seva la novel·la curta italiana i va descobrir un món en el qual reflectir diferents aspectes de el moment històric espanyol, dels personatges que passejaven per aquella Espanya entre nostà lgica i esperançada, on proliferaven les argúcies de tot tipus en tot à mbit.
El relat té una possibilitat molt considerable per tancar-se amb una mena de moralitat, i en aquest sentit molts dels relats aplegats aquà aporten aquesta intenció moralitzadora. Rinconete i Cortadillo o els joves extraviats en una societat injusta (¿et sona la casuÃstica?) El col·loqui dels gossos, faula entendridora per moments i satÃrica en d'altres, amb aquesta voluntat pròpia de la personalització, en la transmutació sempre resideix una intenció conscienciadora .
En resum, una obra composta de petits relats quixotescos que es degusten amb la mateixa intensitat que la gran novel·la de novel·les.
Els treballs de Persiles i Sigismunda
Aixà com El Quixot suposava un viatge cap a la bogeria, a través dels canviants escenaris de la vella Espanya, aquesta última novel·la de Cervantes planteja un viatge mitològic, ple de sÃmbols, d'èpica i de l'enaltiment de l'humà com un ésser capaç d'albergar justÃcia , amor romà ntic i ideals honestos (ferotge comparació amb els profunds aspectes realistes d'el Quixot que apuntaven amb sorna a l'esquena de l'cavaller de la trista figura).
Persiles i Sigismunda fugen per salvar la vida de les urpes de l'malèfic prÃncep nòrdic Magsimino. Ells també són prÃnceps hereus i la seva condició els mou cap a Roma, on tracten de recuperar una destinació arrabassat.
L'aventura en aquest cas agafa vol sobre els polsosos camins pels quals van caminar Don Quixot i Sancho Panza.
