Els 3 millors llibres de Michel Houellebecq

Res millor que oferir una narrativa controvertida per despertar la curiositat i apropar més lectors a una obra que, fet i fet, val el seu pes en or.

Estratègia o no, la qüestió és que des que aquell Miquel Tomàs, publiqués la seva primera novel·la amb una editorial pretigiosa però de minories elitistes va tirar ja de la seva visió desestructurada, àcida i crítica per remoure consciències o vísceres. Amb aquest ànim narratiu-bel·licós, poc podia imaginar que s'acabaria obrint lectors de tot espectre. La sofisticació al fons d'una trama pot acabar resultant suculenta per a qualsevol lector si la forma, l'embolcall, el llenguatge més directe permet accedir a aquest àmbit més intel·lectual. El que és el mateix, saber lliscar entre una acció viva, dosi de cicuta. A la fi Michel va esquitxar la seva obra amb llibres controvertits i durament criticats. Sens dubte això vol dir que la seva narrativa desperta i sol·livianta l'ànima més crítica de qualsevol lector.

Y Michel Houellebecq aconsegueix aquest equilibri en gairebé tot el que es proposa explicar. A l'estil d'un Paul Auster que escampés el seu imaginari entre novel·les actuals, ciència ficció o assaig. Això de comparar sempre desperta recels. I la veritat és que la narrativa actual, moderna, exploradora mai no traça idèntics camins entre els seus creadors més avantguardistes. Però s'ha de recolzar en alguna cosa per establir la vàlua d'un autor. Si per mi Houellebecq destil·la per moments essències d'Auster, doncs així es queda…

Això de la seva vessant de ciència ficció és un aspecte que m'agrada molt d'aquest autor. així com Margaret Atwood va oferir a la seva novel·la La Criada una rica distòpia conscienciadora, Michel va fer el mateix amb la seva recent «La possibilitat d'una illa», una d'aquelles històries que, amb el temps, adquireix el valor que té, quan els temps arribin a l'avantguarda del pensament creador que va culminar en aquesta novel·la. D'altra banda, n'hi ha prou on triar a «Michel de cognom impronunciable», i aquí van les meves idees sobre això…

Top 3 novel·les recomanades de Michel Houellebecq

aniquilació

El futur és avui. Només que aquest futur apocalíptic amb què es venia adornant la noció del futur sembla que ens assetja per diversos flancs. Virus, superpoblació, canvi climàtic, plagues bíbliques i ximples per tot arreu. Ja no calen missatges velats de cap profeta, la merda ens arriba fins als genolls. Ens queda la supervivència a la recerca de la dignitat, el postureig per a qui sigui que vingui després amb dos dits de front pugui treure alguna cosa positiva del nostre llegat. Amb aquesta novel·la de Houellebecq es podria entendre de què anàvem nosaltres, els humans, sense necessitat de Marx o Freud o Cervantes…

Any 2027. França es prepara per a unes eleccions presidencials que és molt possible que guanyi una estrella de la televisió. L?home fort darrere d?aquesta candidatura és l?actual ministre d?Economia i Finances, Bruno Juge, per a qui treballa com a assessor Paul Raison, el protagonista de la novel·la, un home taciturn i descregut.

De sobte, a internet comencen a aparèixer estranys vídeos amenaçadors –en un dels quals es guillotina el ministre Juge– amb uns símbols geomètrics enigmàtics. I la violència passa del món virtual al real: l'explosió d'un vaixell de càrrega a la Corunya, un atemptat contra un banc de semen a Dinamarca i el sagnant atac a una embarcació de migrants a les costes mallorquines. Qui és darrere d'aquests fets? Grups antiglobalització? Fonamentalistes? Potser satanistes?

Mentre que Paul Raison indaga el que està succeint, la seva relació matrimonial es descompon i el seu pare, espia jubilat de la DGSI, pateix un infart cerebral i queda paralitzat. El fet propicia el retrobament de Paul amb els seus germans: una germana catòlica i simpatitzant de la ultradreta casada amb un notari a l'atur, i un germà restaurador de tapissos casat amb una periodista de segona fila amargada i de ullal recargolat. I a més Paul haurà d'enfrontar una crisi personal en ser-li diagnosticada una greu malaltia…

Houellebecq orquestra una ambiciosa novel·la total que és moltes coses alhora: un thriller amb serrells esotèrics, una obra de crítica política, un descarnat retrat familiar i també una narració íntima i existencial sobre el dolor, la mort i l'amor, que potser és l'únic que ens pot redimir i salvar.

Una novel·la provocadora i apocalíptica que, com sol ser habitual a Houellebecq, enlluernarà o escandalitzarà. El que és segur és que no deixarà ningú indiferent, perquè l'autor té la virtut inusual de sacsejar consciències.

Aniquilació, Houellebecq

La possibilitat d'una illa

La gran incursió de Houellebecq a la ciència ficció per acabar aportant aquesta perspectiva externa a esdeveniments del nostre món real. Entre el soroll propi de la nostra rutina, entre el ritme frenètic de vida, l'alienació i els creadors d'opinió que ens pensen, sempre està bé trobar llibres com La possibilitat d'una illa, una obra que si bé parteix d'un entorn absolutament Ciència Ficció , ens obre la ment cap a un pensament existencial abstret de les nostres circumstàncies.

Perquè la ciència ficció té molt d'això, d'esdevenir un prisma des del qual poder veure diferent, una nau espacial amb la qual albirar el nostre món des de la visió privilegiada de l'aliè. Llegint Cifi passem a ser estranys al nostre món, i només des de l'exterior es pot entendre objectivament el que passa dins. Daniel24 i Daniel25 són, com fàcilment es pot endevinar, clons. La seva existència és infinita, la immortalitat és una opció.

Però l'existència sense límits té les seves mancances bestials. Quin sentit pot viure eternament si la contrapartida és no valorar l'instant? Aquests clons són éssers buits, anul·lats. Tot funciona a la vida gràcies a la seva coneguda caducitat. Es desitja allò fugaç, s'anhela allò efímer, s'estima el que es pot perdre. Res més cert que aquests axiomes summament fàcils d'entendre. Michel Houellebecq aporta el seu toc sarcàstic, un humor que ressona com el ressò en un cosmos buit, una rialla com l'estrèpit de totes les nostres vanitats.

Els dos clons, 24 i 25 troben els diaris del seu ésser primigeni, l'original, com es nomena en la novel·la. El testimoni d'aquest ésser finit de què tots dos clons van partir els aconsegueix fins a tornar a activar el seu espurna de la vida, aquesta que s'encén vigorosa perquè també anticipa la seva ineludible extinció. Els dubtes desperten sensacions i emocions. Reapareix l'amor i el plaer, i llavors tot es posa en dubte, fins i tot l'obsoleta immortalitat.

La possibilitat d'una illa

El mapa i el territori

Una d'aquestes narracions actuals pertorbadores per la seva exploració dels límits de la ficció. Perquè el que passa en aquesta novel·la acaba ficant en el món real, en les circumstàncies del nostre món i en el propi entorn d'un autor convertit en víctima de les seves pròpies maquinacions narratives.

Jed Martin és un artista del que és estrany que acaba encumbrándose a el més gran dels èxits de zero d'una obra intranscendent. L'excusa del seu èxit serveix per endinsar-nos en les vicissituds de l'propi Jed, una particular relació amb el seu pare que acaba surant com una constant en el conjunt de la novel·la, la recreació de l'món canviant del seu entorn humil cap al seu univers de riquesa, els seus trobades i desencontres amb Olga, aquest amor a l'ombra des que ell no era ningú, la natura i desnaturalització de l'art.

Molts i rics matisos carregats d'humor i estridències. Quan Jed coneix a Michel Houellebecq li proposa treballar amb ell i entaulen una estreta amistat. Així que quan l'escriptor és assassinat, Jed acabarà involucrant-se en els motius de l'crim en una desconcertant investigació.

El mapa i el territori

Altres llibres recomanats de Michel Houellebecq…

Les partícules elementals

El elemental és la contradicció. I la veritat escrita negre sobre blanc és l'únic llit, el més fidel testimoni de la gran mentida que aborda tants i tants aspectes del nostre món.

Centrat en la composició de la França actual i dels seus àmbits decisoris de poder, la trama avança a cop de proposta humorística sobre un surrealisme cru, pertorbador, un recurs que Houellebecq domina magistralment per oferir-nos una sensació constant d'estranyament, de replantejament de axiomes i d'invitació més a la sospita que a la crítica.

Els personatges de Michel i Bruno, germans i antagònics pel que fa a la seva visió de món i el seu lliurament al que ascètic i el hedonista, respectivament, acaben component un llenç sobre els extremismes, les fílies i fòbies, tots aquests matisos sense possibilitat de grisos que acaben component les eleccions vitals.

Abandonats a la seva sort per la seva mare, els germans són una representació d'aquest individu polaritzat sobre el qual es pot construir un costat i altre de la societat (en aquest cas centrant-nos a França però podent extrapolar a qualsevol lloc de món)

Una novel·la amb tocs futuristes amb la qual per moments et descobreixes rient d'un esperpent, fins que a continuació perceps que tu mateix també et sumis en aquest esperpent.

intervencions

Els textos d'aquest llibre, cartes, entrevistes o articles, van aparèixer a partir de 1992 a publicacions diverses, des de la NRF fins a Paris Match, 20 Ans o Les Inrockuptibles. Ja no estaven disponibles. S'hi parla d'arquitectura, de filosofia, de la festa, del feminisme, de la rehabilitació del mascle francès, reaccionari i falòcrata, de l'estupidesa de Jacques Prévert o fins i tot de l'indigest Alain Robbe-Grillet… Recorregut estrepitós que dibuixa una reflexió de una coherència i exigència agudes.

El resultat és implacable: «Ens hem divertit molt, però la festa s'ha acabat. La literatura, en canvi, continua. Travessa períodes buits, però després ressorgeix.» "Les lluites de Houellebecq són fonamentals, necessàries, donen una visió de l'art i de la societat" (DNA). «Michel Houellebecq és de vegades graciós, sovint intel·ligent, sempre definitiu» (Paulin Césari, Le Figaro). «Imprescindible llegir-ho» (Les Inrockuptibles).

Més intervencions

Més de la meitat dels textos d'aquest llibre (cartes, entrevistes o articles) es van traduir al castellà per primer cop el 2011, i es van publicar en aquesta mateixa col·lecció sota el títol Intervenciones. Aquesta edició, amb la incorporació dels textos nous, continua amb el recorregut de coherència i exigència agudes, d'una factura implacable, dibuixat aleshores.

Com explica el mateix Michel Houellebecq: «Encara que no pretenc ser un artista compromès, en aquests textos m'he esforçat per persuadir els meus lectors de la validesa dels meus punts de vista: poques vegades en el pla polític, majoritàriament sobre temàtiques socials, de tant en tant a nivell literari.

Aquestes són les meves darreres intervencions. No prometo pas deixar de pensar, però sí almenys deixar de comunicar els meus pensaments i opinions al públic, excepte en casos de greu urgència moral: per exemple, si es legalitzés l'eutanàsia [a França] –no crec que se'n presentin d'altres, en el temps que em queda per viure-hi. He intentat disposar aquestes intervencions en ordre cronològic, en la mesura que he estat capaç de recordar les dates. L'existència, si més no aparent, del temps sempre ha estat una gran molèstia per a mi; però s‟ha desenvolupat l‟hàbit de veure les coses en aquests termes. Per una vegada, ho tolero.»

Més intervencions és un compendi imprescindible per aprofundir el pensament d'un dels escriptors més importants de la nostra època.

Més intervencions
5 / 5 - (18 vots)

8 comentaris a «Els 3 millors llibres de Michel Houellebecq»

  1. Bona informació i molt completa.
    Houellebecq està entre els meus preferits. Un pot imaginar un futur com el de «La possibilitat d'una Illa» i una història del present com la que es narra a «Ampliació del camp de batalla».
    Gràcies!

    respondre

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.