Potser fos el cas de l'escriptora cordovesa Mercedes Guerrero un d'aquells en els quals no s'és profeta a la pròpia terra per triomfar enllà de les nostres fronteres. perquè seus primers èxits més sonats es van produir curiosament a França. Encara que a la fi les rèpliques de la narrativa de Mercedes van acabar arribant també a Espanya en forma de supervendes.
Sens dubte la proposta narrativa de Guerrero acaba tenint bona acollida perquè ve recolzada per un suggerent còctel entre els gèneres de misteri amb un toc romà ntic a punt. Quan tots dos aspectes es combinen el resultat desprèn aquesta aroma de la literatura més captivadora impulsada més si és possible amb un pols molt viu de qui sap construir trames apassionants.
Afegim ambientacions històriques amb un regust decimonònic o modernista. Espurnes apagades d'aquell temps encara recent entre els segles XIX i XX amb els seus deixes malenconioses… Tot s'uneix perquè les novel·les de Guerrero se'ns despertin com a irrenunciables ressons.
Top 3 novel·les recomanades de Mercedes Guerrero
El ball de les titelles
Res millor per construir un bon misteri de conformar una d'aquestes trames a dos temps. Des del joc de miralls entre passat i present, les novel·les de misteri ens condueixen per les seves particulars forats de cuc. Salts temporals que no cessen d'esquitxar de mà giques coincidències dels espais habitats llavors i ara, l'à nima de les persones que van habitar aquests llocs, els secrets enterrats ...
Afganistan, 2004. La doctora Edith Lombard, de Metges Sense Fronteres, fa guà rdia en un hospital de Kabul. En atendre una noia al quiròfan adverteix al seu coll una cosa que atrau la seva atenció: un collaret del qual penja una perla d'ambre. Una perla que Edith reconeix de seguida, ja que va ser robada a casa seva al Quebec divuit anys abans, en un atracament en què la seva mare va morir d'un tret. Una perla de què el seu pare, Édouard Lombard, havia explicat que va pertà nyer a la famosa Cambra d'Ambar de Sant Petersburg, desapareguda durant la II Guerra Mundial.
Bilbao, 1937. De el port de Santurce estĂ a punt de salpar el Habana, Que portarĂ a mĂ©s de quatre mil nens fins a la UniĂł Soviètica, fugint de la guerra civil que ofegava el paĂs. AllĂ , la seva història, la història d'uns exiliats utilitzats com titelles pel govern de Stalin, es embastĂ©s amb la de la perla d'ambre en un viatge de setanta anys que desenterrarĂ records que ningĂş volia que veiessin la llum.
Sense mirar enrere
Hi ha destinacions enfilats de manera inevitable amb la fragilitat. De fet tots podem sintonitzar amb unes protagonistes com les d'aquesta història, exposades a trà gics horitzons. Però precisament les sà vies decisions de fugir dels perills sense mirar enrere acaben per conferir de major fortalesa a qui sap desprendre de l'passat ...
Fa temps que la Laura i Sofia van arribar a Europa fugint de Carles, pare d'una i exmarit de l'altra, i viuen atemorides per la qual cosa passaria si les trobés. Per això, van decidir canviar de vida, de món, d'identitat. Finalment es van establir a Salzburg, on Sofia es dedica a el disseny de joies i Laura treballa en una floristeria. Sembla que a la fi han trobat una llar i poden començar a refer les seves vides, però el seu turbulent passat podria estar esperant a la volta de la cantonada ...
Quan a les muntanyes nevades properes apareguin les restes de Lukas Tillman, desaparegut fa gairebé vint anys, Laura i Sofia veuran com la seguretat que tant els havia costat aconseguir pot esvair com la neu blanca sota el sol ardent.
Les ombres de la memòria
El món de l'art i les seves ombres. Clarobscurs que van molt més enllà de la tècnica pictòrica per endinsar-nos precisament en espais on les ombres aguaiten ...
Després de la mort de la seva tia Lina, Maribel Ordóñez se sent més perduda que mai. Feia temps que aquesta jove cordovesa se sentia sola, des que va morir el seu pare, a qui estava molt unida. A el menys ha heretat la casa familiar, un lloc que la reconforta i on habiten dolços records que l'abracen. Les seves parets semblen haver estat testimoni d'un centenar de vides ... Casas com aquestes solen amagar secrets de l'passat.
Tafanejant a la nova llar, Maribel troba diverses obres de grans artistes de la talla de Matisse o Picasso, aixĂ com quadres que va pintar el seu avi, Tomás Ordóñez, quan vivia a ParĂs en els anys quaranta, que mai haguĂ©s imaginat que eren originals. Maribel acaba d'obrir la caixa de Pandora i els esdeveniments es precipiten. Quan l'expert a què acudeix Ă©s assassinat, ella es converteix en la principal sospitosa. Amb la policia trepitjant-li els talons, haurĂ de descobrir la veritat sobre les obres abans que sigui massa tard.