3 millors llibres Manuel Gutiérrez Aragón

Per als que entenen que certament vam pintar alguna cosa en aquest món, la vida sol ser cremar etapes. I Gutierrez Aragó compleix amb els dictats inescrutables que pauten la transició en els cicles com el canvi de parella en els balls. Una cosa així com aquest Woody Allen a què també anem trobant més en tapes de llibres o en concerts que darrere de càmeres.

Aquí portem a Gutiérrez Aragón com l'escriptor que avui és, un narrador que atresora la seva mitja dotzena de novel·les que, malgrat tot, no renuncien a les seves inspiracions naturals a allò cinematogràfic, a aquest altre món al qual Manuel va pertànyer en una altra vida anterior. Per moments ens aclapara amb una escenografia on sembla que tot pot passar; en altres instants sembla com si habitéssim un d'aquells instants que apunten a la immortalitat en un sol gest.

La qüestió és que a l'univers creatiu de Gutiérrez Aragón les trames van picotejant d'un realisme nu, sense artificis, d'escenaris propers i fins i tot domèstics. Però és així potser per sentir encara més fort el vertigen quan acabem projectats cap a allò oníric. Perquè també arribem a aquests espais multidimensionals que encaixen perfectament en allò petit, en els intersticis de la vida, com a cola que aferra el dia a dia dels seus personatges.

Qui no ha habitat somnis en despertar? Encara més quan els somnis s'han aferrat a la nostra consciència fins més enllà del ring del despertador, com volent assaltar el nostre món sempre subjectiu. Això és una mica el que es desprèn de les novel·les de Gutiérrez Aragón, una calidesa de l'estranyament, una sintonia en freqüències inesperades per escoltar i desxifrar longituds d'ones tan certes com insospitades.

Top 3 novel·les recomanades de Manuel Gutiérrez Aragón

La vida abans de març

Quan algú abandona allò en què s'ha lliurat amb passió i notable èxit és perquè es disposa a emprendre una cosa que en diu amb inusitada intensitat. Aquesta primera novel·la de Gutiérrez Aragón té un punt de big bang creatiu, d'explosió i de reinici de tot. Per descomptat que la realitat té aspectes cinematogràfics, fins i tot en les pitjors escenes. Aquesta novel·la recull episodis que mai van haver de passar i aconsegueix una estranya catarsi entre realitat i ficció. Com si la ficció pogués devorar les pitjors realitats, reconvertint-les en una cosa molt diferent…

Dos estranys es troben en un tren que ve de totes les estacions i es dirigeix ​​a diversos llocs alhora, un tren que ni neix ni mor, 2024 circular inaugurat després d'anys de burocràcia comunitària. No té capçalera ni estació terminal. És l'any XNUMX,-dos mil vagons formen la serp metàl·lica d'aquest enorme andròmina. El recorregut entre Bagdad i Lisboa és llarg.

El tren principal mai no s'atura per recollir o descarregar usuaris, sinó que un satèl·lit, que es col·loca al seu costat, en una via adjacent, augmenta la velocitat fins a assolir-lo. Els passatgers es transvasen a l'enorme comboi i viceversa. I d'un país a l'altre, el Martín, el de la veu profunda, i l'Àngel, el de la cara bruna, aquests dos estranys que al començament desviaven les mirades, es converteixen en interlocutors, i assaboreixen el vi de cada regió que travessen.

Unes copes d'un carnós vi romanès, després els vins de la regió danubiana, seguits d'un lleuger blanc de Friuli i d'algun altre de el Roine. I els alcohols i l'estranyesa d'una velocitat que desconcerta els rellotges deslliguen les llengües, i els relats s'enllacen en aquest viatge amb destinació inesperat, en aquest conte oriental, i asprament contemporani, que travessa l'Europa de el futur proper, de l'proper passat .

Tots dos són oriünds d'Espanya. Martín va tenir amors amb una magribí a les muntanyes de nord. Els edats la vida i la Història, però els ulls de la noia, negres i profunds, encara li reclamen des d'alguna part. Àngel, l'altre viatger, es va veure barrejat amb un grup extremista. Han passat vint anys, però sembla com si el seu company, el Tunisià, estigués encara a l'aguait i amenacés reclamar-li el pagament d'antics favors.

La por, el record adolorit i també la il·lusió viatgen a bord. Perquè aquests estranys en un tren no pacten crims perfectes -potser perquè els delictes imperfectes ja acontecieron-, i el viatge és el relat, i el relat és el viatge. Encara que, en el finit infinit de l'tren, les paral·leles de les seves vides acabin per creuar-se, i l'evocació d'un porc campió d'engreix, les revelacions eròtiques d'un pare atleta sexual, o un surrealista partit de futbol entre extremistes islàmics, ens desvetllin com era la vida abans de març, de aquell març.

L'ull de el cel

O l'ull de el director, si és que els personatges d'una pel·lícula poguessin aixecar la vista per trobar qui els situa en tal o tal punt perquè deixin anar la seva frase. Aquesta frase que els pot concedir els seus minuts de glòria. La vida és un film rodat perquè cadascú, d'entre tants observadors, es quedi

Al cor d'aquesta novel·la hi ha quatre dones (Margarita, la jove i guapa mare; Valen, la seva filla gran, Bel, la revoltosa filla mitjana, i la petita Clara) les vides semblen complicar tant per motius econòmics com per l'esclat de la sensualitat. En una fotografia de les quatre es pot observar l'ombra de qui la va prendre, un pare que es guanyava la seva vida nòmada venent exquisits gelats, i de què no s'ha tornat a saber res després que fugís després d'una dramàtica persecució per deutes, les mateixes que obliguen a les quatre dones a deixar casa i anar-se'n a viure a una cabanya a la muntanya.

Amb el seu tan característic estil, Manuel Gutiérrez Aragón dibuixa un univers familiar a cavall del que realista i el màgic, presidit per l'esfera de radar que, des de dalt de la muntanya, contempla els moviments de les quatre dones com un potent ull, el que dóna títol a aquesta novel·la. La que fa a la cançó d'Alan Parsons ( «I am the eye in the sky, looking at you ...») és la primera de les referències d'un llibre que conté multitud d'elles, algunes a obres de l'autor mateix (compareix com narrador ocasional Ludi Pelayo, a què ja vam conèixer en Quan el fred arribi a el cor, i que aquí exerceix d'amant de València) i altres en forma de narracions pròpies de Els mil i una nits, per les quals desfilen el milionari Forbes, Liz Taylor, el president francès Chirac o el príncep del Marroc.

I al costat d'aquestes múltiples referències, també un conjunt de plans, veus, registres i suggeriments, que es barregen amb saviesa en una novel·la breu i àgil l'acció avança impulsada pel domini de el llenguatge i per un humor intel·ligent i culte.

rodatge

Mai pot un escapar-se de el tot de la seva ombra. Perquè sempre ens està esperant. El cineasta Manuel Gutiérrez Aragón es descobreix en aquesta història amb la seva ombra ben enganxada als seus peus de nou. El cinema es converteix en metaliteratura, en passat reestructurat en la novel·la perquè l'assumpte coure nova vida sense els filtres de guions i els personatge que els executen. Revisitemos aquells dies portats a l'avui en el rodatge de la vida mateixa.

Un jove cineasta es disposa a rodar la seva primera pel·lícula al Madrid en el qual Berlanga filma el botxí i s'ha sentenciat a mort a Grimau. A la ciutat regna el recel i l'amenaça. Un jove cineasta es disposa a rodar la seva primera pel·lícula al Madrid en el qual Berlanga filma El botxí, mentre en el món real s'ha sentenciat a mort a Grimau.

En el curt espai de temps de sis dies amb les seves nits s'encadenen els esdeveniments: els amors i desamors del protagonista Pelayo Pelayo amb la seva nòvia Laura, les discussions amb el famós productor Mides Merlín, les trobades amb la periodista que li explica les novetats per salvar la vida d'el condemnat, les visites a plató en què roda Berlanga, les passejades amb l'escandalós actor Juan Luis Mañara, la baixada als inferns en una sala de cinema de sessió contínua, l'humor i l'ànsia ...

La història succeeix en una metròpoli canalla hereva de la bohèmia i que ja comença a ser desenvolupista. Tot això mentre el jove cineasta tracta obsessivament d'acabar el seu guió per a l'imminent començament de l'rodatge de la pel·lícula. La novel·la de Gutiérrez Aragó descriu un món absolutament real que no obstant això sembla sortit d'un film de misteri. rodatge és una subtil trama d'aparença caòtica que es desenvolupa amb una precisió geomètrica, i que ens torna a un narrador substancial, decididament lliure i magnífic.