Si hagués d'apostar per un escriptor jove, més de longsellers o fons d'armari que de bestsellers de l'gènere puixant de torn (res a desmerèixer en aquests casos més enllà de l'oportunisme), els meus fitxes anaven totes a la casella de Juan Gómez Bárcena.
Perquè en la ja considerable bibliografia d'aquest trenta anys trobem aquestes perles literàries cultivades en processos més propis d'autors veterans, consolidats, que poden escriure, si així ho desitgen, a el ritme que els plau i sobre el que els plau. Destacant així aquesta qualitat com a compromís exclusiu amb el que es fa sense terminis ni demandes editorials.
Li juga a la contra la coincidència amb l'altre Juan Gómez, de segon cognom Jurat. Però qualitat de tots dos a part, cadascú va a la seva, orientant-se a públics lectors d'entrada ben diferents. Encara que ja se sap que en la literatura tot pot confluir sense major suport que el gust lector.
Si et ve de gust conèixer a un d'aquests nous autors diferents a el timó d'històries contracorrent del comercial encara que de major magnetisme fins i tot en la seva acció, no tinguis dubtes ... Joan Gómez Bárcena.
Top 3 novel·les recomanades de Juan Gómez Bárcena
Els que dormen
Certament hi ha una mica de procés màgic en tot novel·lista que arrenca explicant històries breus, relats, contes. Perquè en el fons tot narrador s'adoba des de la composició breu d'un somni; l'apunt en un diari; la fogonada blanc sobre negre d'un desig.
Abundar en breu quan un segueix escrivint forma part d'un sincer compromís amb la literatura com a vehicle, com a corretja de transmissió de sensacions, emocions, idees, projeccions fantàstiques, arguments trèmuls de l'escriptor a les planes o de l'ànima que busca un rescabalament anticipat a la estranya immortalitat de l'escrit. Els que dormen, llibre fundacional que ara recuperem de l?obra ja imprescindible de Gómez Bárcena, ho revela com un autor d?un geni narratiu precís i sorprenent.
Una recòndita pantà de Germania, on els cossos de centenars de presoners sacrificats als déus emergeixen a la superfície segles més tard, retornant a aquest l'enigma de la seva existència. Un simulacre de camp de concentració construït per Hitler per burlar les inspeccions de la Creu Roja Internacional. Una comunitat de robots abandonada que segueix anhelant el retorn dels seus creadors.
Quinze relats que formen una constel·lació sorprenent, a la vora de el temps: profecies i destinacions subvertits, ficcions tan fabuladas que igualen en valor a la veritat, paradoxes de la història. Una extraordinària col·lecció de relats que ens transporten a mons exactes i distants i que no obstant això connecten entre si, oscil·lant entre el present, el passat i el futur.
Ni tan sols els morts
En un món en transformació, millor dit en un nou món exposat als ulls de qui el descobreix però submergit en els fons que mai s'aconsegueixen a veure, es poden trobar sustents capaços d'acabar transformant a qui ha arribat amb ínfules de conqueridor.
L'ànima és un lloc encantat de ser conquerit per noves formes d'entendre un món que semblava desgastat, decadent. I des d'aquí la voluntat acaba traçant camins inescrutables a l'començament de qualsevol viaje.La conquesta de Mèxic ha acabat, i Juan de Toñanes és un de tants soldats sense glòria que vaguen com captaires per la terra que van contribuir a sotmetre.
Quan rep una última missió, caçar un indi renegat a qui sobrenomenen el Pare i que predica una perillosa heretgia, comprèn que pot ser la seva última oportunitat per llaurar-se el futur amb què sempre va somiar. Però a mesura que s'interna a les terres inexplorades del nord, seguint el rastre del Pare, descobrirà les empremtes d'un home que sembla no només un home, sinó un profeta destinat a transformar el seu temps i fins i tot els propers temps. Aquesta novel·la és la història de dos homes sense llar, que avancen perquè ja no poden retrocedir, i també és una reivindicació de justícia per als perdedors de la Història.
Canadà
L'ésser humà creix davant les dificultats. Almenys el supervivent a qualsevol desastre. El problema arriba després de qualsevol hecatombe, moltes vegades provocada pel propi ésser humà.
Perquè en plena acció no es pensa, s'hi actua. El buit arriba després. I als ulls de la majoria dels supervivents, no només als dels soldats, s'endevina aquesta famosa mirada del miler de iardes. Una mirada que et travessa, perquè allò que vulgui que enfoca el nostre mirar des del més profund, no pot sinó reflectir la negror dels abismes coneguts. Kanada comença on la majoria de les novel·les de la Segona Guerra Mundial acaben: amb la fi del conflicte. Perquè el 1945 s'interrompen les matances, però s'inicia una altra tragèdia: l'impossible tornada a casa de milions de supervivents.
El protagonista d'Kanada ho ha perdut tot. Només li queda la seva antiga residència, un improvisat refugi en el qual acabarà tancant per protegir-se d'una amenaça indefinida. Envoltat per uns veïns que tan aviat semblen els seus salvadors com els seus carcellers, emprendrà un viatge interior que el portarà molt lluny, fins al fosc país d'Kanada d'on afirma procedir. Què fer quan les circumstàncies ens empenyen a realitzar actes dels que mai ens vam creure capaços? Com recobrar la nostra identitat quan se'ns ha arrabassat tot?
