Si Josep Pla manté aquesta etiqueta de cronista, de narrador de l'esdevenir més humanÃstic en la literatura catalana, José MarÃa Gironella arribaria alguns anys després per abastar espais literaris molt més amplis des d'aquesta empremta d'escriptor que, despertada des del autodidacta, acaba per encimbellar el geni creatiu.
Perquè es tracta que Gironella va escriure molt i bé, com testifiquen els seus gairebé quaranta obres, majorità riament novel·les, de manera que de dedicació requereixen les obres de ficció enfront dels assajos, per exemple.
D'entre tota l'obra de Gironella, lectors de tot el món poden lliurar-se amb fruïció a una tetralogia de la Guerra Civil Espanyola que arriba per moments aquell pols galdosià de intrahistòria dins de la Història.
I és que també Gironella ens endinsa encertadament i profusament en tota una època novel·lada des de la privilegiada visió d'uns protagonistes summament empà tics, amb aroma a veritat transcendental.
Molts altres llibres, amb les seves variades trames o reflexions podrien enfilar-se a una estupenda selecció bibliogrà fica de Gironella, però centrant-nos en la tetralogia, i per qüestió de gustos de qui subscriu, aixà podria quedar la cosa ...
Top 3 novel·les recomanades de José MarÃa Gironella
Els xiprers creuen en Déu
La veritat és que per gaudir d'una sèrie com aquesta sempre és millor recomanar ajustar-se a l'ordre. Perquè, és clar, tot té la seva cronologia en aquest relat brillant d'una època i de la successió dels seus grisos esdevenidors…
Que els anys previs a la guerra civil eren una olla a pressió entre ideologies que anaven marcant faccions, és una cosa indubtable. La qüestió era saber plasmar-ho tot, novel·lar perquè una història com aquesta es convertÃs en un best-seller del seu temps en moltes parts de l'mundo.La trama ens acosta a la vida d'una famÃlia de classe mitjana, els Alvear, ia partir d'aquà va aprofundint en tots els aspectes de la vida ciutadana i de les diverses capes socials.
El lector assisteix al llarg de l'obra al procés en virtut del qual Espanya es va anar dividint en dos bà ndols irreconciliables fins a desembocar a la Guerra Civil. A les seves gairebé mil pà gines, el malbaratament d'escenaris i l'exuberà ncia de personatges dispars ens presenten un cosmos essencial per entendre tot el que va arribar després.
Un milió de morts
No es pot obviar que Gironella va estar aquÃ, participant en la pròpia guerra. I ningú millor que un escriptor testimoni presencial dels fets, per abundar en els horrors, en la tragèdia de l'obstinació destructiu de l'home en tot conflicte bèl·lic.
Sens dubte la proximitat amb la mort, desposseïda de la seva condició de facció o bà ndol, va disposar Gironella a una novel·la carregada de la crua veritat de la desraó. Segona entrega de la trilogia que va començar amb Els xiprers creuen en Déu i que continua amb Ha esclatat la pau. Immens fresc històric que té lloc en plena guerra civil espanyola, tractada tant en l'aspecte humà com en el sociològic i el militar, i que abraça els dos bà ndols en pugna.
En aquesta ocasió són 800 pà gines en què, si es podia desprendre algun aspecte tendenciós a la primera part, tot desapareix ara per parlar dels horrors, de la humanitat sense més condicionants. Seguim amb els Alvear com a nucli central però projectant-nos a molts altres personatges per fer-nos viure…
Ha esclatat la pau
La calma després del dessagnat del poble, després de la mort dels joves soldats, és precisament això, un esclat a tota la cara. Perquè la nova realitat escriu per a tothom un paradigma de supervivència que en aquest final de trilogia (la quarta entrega anomenada «Els homes ploren sols» es despenja força de l'ambient general).
Molt haurà de veure l'ésser escrita bastants anys després), amb els Alvear donant compte de les baixes i recapitulant la seva existència entorn del que queda, ens enfronta a una societat trencada, treta d'una altra gran guerra al nord en què mai no es va entrar, però que es va patir doblement. El que va passant en l'à mbit general de la societat després de la guerra i el que transcorre de portes cap a dins dels Alvear i de molts altres nous personatges compon una vegada més aquest equilibri mà gic cap a un realisme també esquitxat de vegades pel necessari humor davant a allò trà gic.
