Un metge que explota la seva vena creativa en la literatura, com és el cas de Josep Carlos Somoza, Sempre assegura un punt de profunditat major, una dissecció de personatges i situacions. Si a més es bolquen els esforços creatius en gèneres més o menys foscos entre el misteri i el noir, la combinació arriba a límits de tensió incontestables. El millor exemple és l'inesgotable Robin Cook i els seus thrillers mèdics.
només que Somoza obre el ventall a molts altres temes. De fet, la seva especialitat en psiquiatria afegeix aquest pes del perfecte coneixedor de cada psique a aplicar als personatges de torn. Com a bon psiquiatre, (que li ho diguin si no a Freud) El sexe i tot el constructe de l'eròtic, el fetitxista, les fílies i altres manifestacions de desig més carnal, va acabar conduint inicialment a una supèrbia novel·la eròtica que actualment faria ombra a l'propi Grey (Valgui el joc de paraules). Corria l'any 1996 quan Somoza va aconseguir el premi Sonrisa Vertical, ja oblidat però molt interessant en el seu moment.
No obstant això, des dels seus inicis, l'estil de l'autor ja augurava tot aquest potencial que acabaria escampant en moltes noves novel·les en les quals predomina el thriller més fascinant, aquell que neix des dels propis personatges, des de la subjectivitat d'un món que amaga entre clarobscurs veritats inesperades, inquietants.
Així llegir a Somoza és sempre gaudir davant el artifici presentat com un fals mur a enderrocar pels seus personatges per acabar afrontant mil i un enigmes. Imprescindible per a lectors inquiets, àvids d'una tensió de màxim voltatge.
Top 3 llibres recomanats de José Carlos Somoza
L'origen de la mala
Els avatars d'un espia espanyol centren un punt de tensió psicològica que pivota entre la realitat del que va poder passar i la ficció. Els seus moviments entre les ombres de el règim serveixen de tètric agafador per a la realitat actual en què es mou un famós escriptor a què se li lliura un manuscrit.
Tot allò que va ser d'Àngel Carvajal, militar falangista i espia, o almenys tot el que va voler explicar, va quedar testimoniat en aquest llibre. Potser l'escriptor no hauria d'haver acceptat la proposta. Quan es va decidir a llegir el llibre va conèixer de veritats que potser no voldria conèixer i que l'ubiquen enmig d'un remolí de realitats ocultes i secrets de conseqüències fosques fins a l'actualitat.
Una suggerent història que vincula el món de l'espionatge de mitjans de segle XX amb el suport de l'actualitat política i social. Tot vinculat per mitjà d'un llibre maquiavèl·lic, d'un testimoni que semblava buscar la persona adequada per ser llegit.
Sinopsi oficial: José Carlos Somoza torna a el gènere de l' novel · la de suspens literari dels seus majors èxits amb una història real d'un espia espanyol al Nord d'Àfrica en els anys 50.
Un conegut escriptor rep de mans d'un amic llibreter un misteriós manuscrit. Són més de dues-centes pàgines, escrites a màquina i datades el 1957. L'encàrrec és molt precís: ha de llegir-lo en menys de 24 hores.
Intrigat, el novel·lista comença a llegir i es troba amb una història de secrets i traïcions explicada per Ángel Carvajal, un militar espanyol de la Falange que va actuar com a espia al Nord d'Àfrica.
La dama número 13
La por, com a argument per el fantàstic, ofereix un vast terreny pel qual poder sorprendre el lector, un espai on sobrecogerlo al teu gust i fer-li sentir aquests calfreds que provoca la incertesa.
Si a més el relat corre del compte de José Carlos Somoza, pots estar segur que aquesta escenografia et farà partícip com si estiguessis aquí mateix, com si el teu plàcid espai de lectura pogués començar a sotmetre als dictats del fantàstic ...
Fins a tal punt és així, que aquest llibre La dama número tretze ja té qui el porti a el cinema. Jaume Balagueró va anunciar que portarà aquesta història a la gran pantalla. Esperarem notícies a l'respecte mentre el món literari recupera aquest llibre com saborós bestreta, per allò de: "el llibre està millor ..., o la peli és tal qual la vaig imaginar ..."
La qüestió és que ens trobem davant d'una història torbadora, on els somnis són de nou aquesta connexió amb l'ignot, amb el terror i amb el misteri, una combinació que sempre triomfa i més encara en aquest nou plantejament.
Salomó Rulfo no està travessant un bon moment, la vida l'ha deixat vençut en una d'aquelles tràgiques escenes que improvisa de manera immisericorde. Potser sigui per això, enmig d'aquesta debilitat, d'aquest somni lleuger, Salomó comença a tenir un malson repetitiva sobre mort, una casa lúgubre ...
Ell sap que allò ha de significar alguna cosa. El seu malson és la representació del seu demència o alguna cosa que el reclama des d'un altre pla ...
Després de la seva malson l'espera la casualitat, aquest instant que per fi lliga els caps. I quan tot pren aspectes de certesa, el desassossec i la macabra curiositat empenyen a Salomó cap a la veritat última.
Sol passar que les veritats últimes mai són bones notícies quan vénen anunciades des somnis foscos. El camí de Salomó, com un Dante a través de cercles de l'infern, podrà conduir-finalment fins a la bogeria, o fins a una brillant i bella lucidesa, la qual cosa pot ser el mateix segons com es miri ...
l'esquer
Sempre és perillós oferir-se com a esquer quan de donar caça a l'criminal es tracta. Diana Blanc és una dona molt segura de si mateixa.
La policia ha confiat en ella en més d'una ocasió per la seva excepcional maneig d'aquesta intel·ligència emocional que acaba tancant a l'assassí en el parany.
El coneixement de Somoza sobre els laberints de la ment al voltant de les pulsions més bàsiques: el desig i la mort, confereixen a aquesta novel·la d'un punt de transcendència gairebé científica.
Però més enllà d'un possible interès divulgatiu soterrat sota la trama, la qüestió és que tot passa trepidant. Perquè Diana està disposada a servir un cop més per donar caça a l'dolent. Se li coneix com l'Espectador i no és nou en les lides de matar.
Amb evocacions literàries del mateix Shakespeare, la caça va prenent un caire estrany, com de símbols en què la mateixa Diana sembla anar perdent-se, sobretot quan finalment l'Espectador l'esquiva i es dirigeix directament on li fa més mal al seu esquer: el seu germana.
Una història entre les ombres del mal, quan aquestes s'acaben planejant, fins i tot sobre els que es creuen capaços d'enfrontar-se a tot. Sense saber que, de la mateixa manera que cadascú té un preu, tots també tenim un punt feble.
