Alguns escriptors de novel·la negra s'han convertit en els últims fars en un oceà ple de thrillers del criminal en plena borratxera d'investigacions científiques o d'assassins en sèrie de marca blanca. Novel·les com a xurros més efectistes de cara a un lector de fàcil ensurt que a oferir un visionat de les ànimes humanes més sinistres amb interès antropològic fins i tot.
Jean Christophe Grangé pertany a aquest selecte grup que dignifica el gènere negre com una mica més que pur entreteniment morbós. Una plèiade d'autors actuals on també estarien Víctor de l'Arbre, Pierre Lemaitre o Markaris (curiosament tots europeus…). Cadascú d'aquests, cadascú amb la seva volència argumental més tendent a allò policial, a allò psicològic o sociològic, fan del noir un espai de lectura amb clars reflexos en el clarobscur mirall del món.
I encara que Grangé no sigui el més pròdig creador d'històries, ens va presentant, quan entra en vena creativa, trames sucoses fins al que és pantagruèlic. Perquè de tant en tant ve de gust sucumbir a un suculent menú a la taula de criminals capaços d'apropar-te en plena sobretaula a explicar-te els motius per matar i convidar-te a revelar els seus secrets.
Al·legories a part, les ficcions de Grangé poden ser més o menys cruentes. La qüestió és conformar-ho tot com una història estranyament empàtica cap al criminal. Perquè albirar l'assassí fent les malifetes sense acostar-se als seus motius, i esperant que el laboratori de torn dictamini culpes i modus operandis, ja va perdent la seva gràcia…
Top 3 novel·les recomanades de Jean Christophe Grangé
Mort al Tercer Reich
Comencem amb un thriller històric. I malgrat que l'escenari ens sona manat, la manera d'abordar la trama no té res de recurrent… El nazisme avui és el paradigma de la pitjor de les bogeries humanes. Però més enllà del món cernit a les seves ombres, hi ha personatges que saben moure's com a foscos camaleons capaços de les mutacions més esgarrifoses.
Berlín, vespres de la Segona Guerra Mundial. Les despreocupades esposes dels alts mandataris del règim nazi es reuneixen per beure xampany a l'Hotel Adlon. Quan comencin a aparèixer assassinades de forma macabra a la vora del riu Spree oa prop dels llacs, la policia posarà el cas en mans de tres individus singulars: Franz Beewen, un policia brutal i despietat de la Gestapo; Mina von Hassel, una psiquiatre prestigiosa, i Simon Kraus, el psicoanalista que tractava les víctimes.
Amb tot en contra, aquest grup haurà de seguir els passos del Monstre i destaparan una veritat insospitada. Perquè sovint el mal s'amaga darrere de la més inesperada de les façanes.
el passatger
«No sóc un assassí.» És la nota manuscrita que ha trobat Anaïs Chatelet al seu despatx de la policia judicial de Bordeus. Ara res quadra a la investigació. Uns dies abans, a l'estació de tren, havia aparegut el cadàver nu d'un noi amb el cap d'un bou incrustat. Una macabra recreació del Minotaure.
Poc després Anaïs s'entrevistava amb el psiquiatre Mathias Freire per preguntar-li sobre un dels pacients de l'hospital. Un home misteriós a qui Mathias havia diagnosticat «fugida dissociativa»: un tipus d'amnèsia en què el malalt es crea una altra identitat.
Des d'aquell moment Anaïs i Mathias se submergeixen en un cas laberíntic. Només saben que algú ha estat matant des de fa temps, copiant cada cop un mite de l'Antiguitat. La clau per trobar-lo és a la ment d'un home que ha oblidat qui era.
L'origen de la mala
Amb aquest títol, que el propi Joël Dicker va utilitzar com a enigmàtica obra des d'enlairar-se amb la seva sèrie de l'escriptor Harry Quebert, s'apunta a aquest germen que tot escriptor de novel·la negra ha de considerar com a big bang. La temptació del diable, la part essencial dels equilibris entre la moral i l'ominós que tot ésser humà ajusta per no lliurar-se a la violència i la venjança com a arguments. Només que alguns no apliquen filtres i acaben per florir des d'aquest germinat cap a allò humà com a creació monstruosa. I el germen sempre és a la infància i la seva aparença ingènua.
El director d'un cor infantil és mort en una església en estranyes circumstàncies. L?única pista al costat del seu cadàver és la petjada de la petjada d?un nen. Són nens. Tenen la puresa dels diamants més perfectes. Sense ombres. Sense talls. Sense defectes. Però la seva puresa és la mateixa que la del Mal.
El cadàver del director d'un cor infantil ha aparegut en circumstàncies estranyes i ningú no és capaç de determinar les causes de la seva mort. L'única pista amb què compta la policia és una empremta trobada a prop del cos. És la petjada d'una petjada petita, molt petita… Una investigació sembrada d'indicis inquietants que se submergeix a la banda més fosca de la ment humana, la que gaudeix amb el dolor.
