1850 - 1893 ... En la personalitat de Maupassant i per extensió en la seva figura literà ria, hi ha una mica de crua contradicció entre un creixement allunyat de la figura del seu pare i la seva conversió en un mateix estereotip paternal de tipus misogin.
Les seves circumstà ncies vitals marcades per la mort del seu germà i la separació dels seus pares el va guiar cap a una introspecció fatalista que va encaixar perfectament amb un corrent naturalista obstinada a despullar les misèries amb aquesta naturalitat entesa com la podridura de l'à nima entre les estretors dels costums i les normes.
El naturalisme imperant en la seva època creativa, com a corrent capitalitzada per Zola, Va trobar en Maupassant altre pilar en el seu vessant més pessimista i alhora més lúcida en aquesta fatÃdica assumpció de l'autor per pinzellar l'abominable sensació d'existir en un món despullat de l'recent brillantor de l'romanticisme.
Però assumint aquest aspecte contradictori de l'Maupassant en deute amb la seva infà ncia infeliç, també trobem en els seus contes narracions lliurades al fantà stic, a un escenari gòtic heretat de Poe.
Aixà que llegir a Maupassant és avui una introducció a la crònica més enganxada a la terra en la seva narrativa primera més extensa o una incursió en els abismes de l'à nima en relats naturalistes en el fons però amb tints romà ntics en el fons. Tot això compassant perfectament un estrany final de segle XIX, ja sotmès als dictats alienants d'una societat industrial en els albors del primer gran salt a l'capitalisme.
Top 3 llibres recomanats de Guy de Maupassant
Bola de sèu i altres relats
Per a un servidor, que sempre li ha agradat més el fantà stic que l'hiperrealisme, trobar aquest volum va suposar una revalorització d'un Maupassant sobre el qual tenia marcades altres etiquetes de major sobrietat narrativa.
Publicat per primera vegada allà per 1880, el relat que encapçala aquest compendi ens convida a un viatge molt singular per a uns personatges que abandonen una zona de conflicte en la França de 1870. En la fugida, aviat troben tots el seu particular cap de turc sobre la de focalitzar la seva ira i la seva tristesa.
Bola de sèu és una dona enfrontada a el viatge com una odissea de la mesquinesa humana. I tot el que passi en aquest viatge acaba apuntant al pitjor del que podem arribar a ser, a la renúncia als principis per la supervivència ia la capacitat per superar els pitjors pecats amb la més lleugera hipocresia ...
Acompanyen la història principal fins a 10 relats més (La casa Tellier, Mademoiselle FifÃ, Les tumbales, El llit 29, L'amic Patience, Aquest porc de Morin, Un dia al camp, El crim de l'oncle Boniface, El collar i El vell ), relats de menor substà ncia però que, com un bon amaniment, acompanyen bé.
La vendetta i altres contes d'horror
Si parlem de relats en els quals la mort té una presència exuberant, aviat recordem a l'Poe ja citat anteriorment. I la veritat és que Maupassant dista molt de ser Poe i tanmateix concentra un mateix fons argumental.
La malenconia d'un o d'un altre autor explota en arguments sinistres, decadents. La violència de la mort en qualsevol de les seves manifestacions pren aquà el vigorós cos de la certesa de la nostra naturalesa humana i s'enfronta a ella amb valentia impostada.
A la fin el nexe d'unió d'un i altre és la noció demencial del nostre temps limitat, amb els monstres de la imaginació d'un o altre autor ocupant les seves à nimes per plasmar-se en històries tan allunyades com pròximes, com pols oposats d'imants per a una mateixa concepció de la vida.
Bel Ami
Per moments sembla com si aquesta història s'hagués escrit com a contrast per a la gran obra romà ntica de Dumas, El comte de Montecristo.
Hi ha alguna cosa de profunda revenja amb un tipus que bolca la seva voluntat i la seva ambició en una venjança lÃrica, com és el cas de l'Conde. Perquè en aquesta història trobem a l'menyspreable Georges Duroy, arribat de les colònies a la metròpoli francesa. I a poc a poc vam descobrir a un tipus capaç de tot pel creixença més indecent.
Heroi dels à nims més perversos i les voluntats més perverses. Un dels primers grans antagonistes fet triomfador, CÃnic i estoic a parts iguals, George vendrà a cada moment la seva à nima a el diable de les temptacions més destructives per només seguir el seu camà a la glòria de la vanitat.
