Els 3 millors llibres de Gianrico Carofiglio

Amb Carofigli vam gaudir d'un John Grisham versió llatina. I és que les trames d'aquest escriptor italià voregen aquest univers de thriller judicial que tan bons fruits dóna tant en el literari com en el cinematogràfic. Perquè cap història de més tensió que la que et posa en la pell d'un acusat assegut a la banqueta. O el d'una víctima enfrontada a la maquinària judicial d'una gran multinacional.

Partim de que tots dos autors citats són doctes en Dret, una cosa gairebé necessari per a aquest tipus d'autors. Perquè ells són com cronistes que es disposen, amb coneixement de causa, a desenvolupar entramats narratius entre els subterfugis de la llei. Desenvolupant-se amb tot luxe de detalls entre vistes judicials, plantejant els sofismes de torn dels lletrats més perversos i desplegant la maièutica pròpia de cada advocat perquè la seva causa guanyi. En el cas de Carofiglio amb més força si cap en la seva condició de magistrat.

Només cal trobar aleshores la base, l'argument, el cas. Pel que fa a Carofiglio, solem trobar assumptes més foscos, criminals, que ens enfronten al crim des d'aspectes judicials on la demostració de la culpa ens inquieta i mou a continuar llegint. Perquè volem que l'assassí caigui, i podem acabar odiant qui s'encarregui de defensar-lo. Com no podia ser altrament en novel·les ambientades a Itàlia, també les màfies i el món de l'hampa tenen el seu protagonisme, esquitxant amb les seves corrupteles a tot àmbit.

Top 3 millors novel·les de Gianrico Carofiglio

testimoni involuntari

En Carofiglio sempre podem descobrir aquesta intenció transcendent cap al sociològic en cadascuna de les seves trames. En aquesta ocasió l'assumpte dels prejudicis presos com evidències, el racisme i la set de venjança acaben transformant-se en tot el contrari al que busca la justícia en la seva essència.

Una d?aquelles novel·les que, basant-se en el poderós magnetisme de la Justícia com a ens que governa sobre l?ètica amb la seva capacitat punitiva, representa el marge d?error i els danys col·laterals com una cosa inassumible en el fons. El petit Francesco, de nou anys, és mort al fons d'un pou de la ciutat de Bari. Immediatament, les investigacions culpen un senegalès indocumentat que ven baratetes a la platja. Les proves són categòriques. Sembla evident que és l'autor del crim. El judici serà un simple tràmit. L?acusat, condemnat a cadena perpètua. I cas tancat.

Les tres de la matí

Una novel·la desconcertant que escapa de l'argumentari habitual d'aquest autor per endinsar-se en un realisme intimista amb rampells existencialistes sobre la vida, l'amor, la paternitat i totes aquestes coses que se'ns apareixen com fantasmes en la seva essència de manera cíclica, recurrent, fins que poden esclatar com una ineludible obsessió.

«Acabo de fer cinquanta-un anys, l'edat que llavors tenia el meu pare. He pensat que podria ser un bon moment per escriure sobre aquells dos dies i les seves nits. » Els dos dies i les seves nits a què fa referència Antoni, el narrador d'aquesta història, són els que, acabats de fer els divuit anys, va passar amb el seu pare a Marsella. La seva infància havia estat marcada per l'epilèpsia i la seva família va decidir portar-lo a veure a un metge d'aquesta ciutat que proposava una possible cura amb una nova medicació.

Tres anys després d'iniciat el tractament, Antonio ha de tornar a la ciutat per comprovar si, en efecte, ha superat la malaltia. Aquest cop només l'acompanya el seu pare -ja separat de la mare- i, per valorar la curació, el noi s'ha de sotmetre a una prova d'esforç i, amb ajuda d'unes pastilles, romandre dos dies sense dormir.

Durant aquestes llargues hores insomnes que passen pare i fill, deambulen per la ciutat, van a un club de jazz, travessen barris poc recomanables, prenen un vaixell per anar a una platja local, coneixen a dues dones que els conviden a una festa bohèmia, el noi viu la seva iniciació sexual, el pare li confessa intimitats i secrets dels que mai li havia parlat ... i al llarg d'aquests dos dies i les seves nits tots dos comparteixen moments inoblidables, que marcaran per sempre la vida de l'narrador.

Una novel·la d'iniciació d'una enlluernadora bellesa, el títol està pres d'una frase de Suau és la nit de Francis Scott Fitzgerald: «A la veritable nit fosca de l'ànima són sempre les tres del matí.» Gianrico Carofiglio explora amb una mirada carregada d'emoció les relacions paternofilials, i plasma uns moments decisius en la formació del jove protagonista, que recorre una ciutat desconeguda amb el seu pare i descobreix coses que mai podrà oblidar.

Amb els ulls tancats

L'emblemàtic Guido Guerrieri se'ns presentava com l'última baula cap a la justícia real en «Testimoni involuntari». En aquest nou cas ens presenta un altre nou aspecte sociològic de candent actualitat, la violència de gènere. La possible impunitat d'un d'aquests criminals ens mou per la trama amb aquest anhel per una justícia certa que empari la dona de l'desastre masclista.

Guido Guerrieri és un advocat molt especial. Després d'anys de defensar personatges impresentables i de tocar fons en tots els aspectes de la seva vida, Guerrieri, potser cercant alguna modesta redempció, comença a treballar en casos d'aquells que no aporten diners ni glòria, sinó tan sols nous enemics. A Testigo involuntario era un immigrant senegalès acusat del brutal assassinat d'un nen. A Amb els ulls tancats, Guerrieri topa amb el cas d'una dona colpejada que ha tingut el valor de denunciar l'assetjament de la seva exparella. Fins ara, cap advocat vol representar-la per por dels poderosos personatges implicats.

Però quan un inspector de policia es presenta al seu despatx per demanar-li ajuda, i ho fa acompanyat de Sor Claudia, una monja que, més que religiosa, sembla una dona policia, Guido Guerrieri s'adona que aquest pot ser el cas més interessant , i més difícil, de tota la seva carrera. Testimoni Involuntari, el primer cas de l'advocat Guerrieri, va ser cridat «un dels millors thrillers legals publicats a Itàlia» i va iniciar un nou capítol en la literatura policíaca italiana. Amb els ulls tancats va un pas més enllà i ens revela al seu autor, el jutge antimàfia Gianrico Carofiglio, com una de les veus més atractives de l'gènere negre europeu.