Els 3 millors llibres de Fiódor Dostoyevski

Ningú diria que Dostoievski es va lliurar als braços de la literatura gràcies als autors romàntics. Si alguna cosa es pot destacar en gran manera en el genial Dostoievski és la cruesa dins d'una captivadora sensació d'humanitat de tots i cadascun dels seus personatges.

Però certament així va ser. El moviment romàntic, que si bé el enxampava ja en plena fase de retirada, encara cuejava com a influència fonamental de les lectures que van servir de primer aliment per Fiódor.

El que devia passar és que aquest autor va descobrir que la realitat és pertinaç. Les circumstàncies convulses i el deteriorament social del poble rus van acabar portant un altre tipus de muses força més realistes i entestats a aprofundir fins a l'última escletxa de l'ànima.

De primorosa estètica narrativa, malgrat això el seu argumentari general absorbia aquesta sensació de fastigueig generalitzat, poc exterioritzat d'un poble governat, sobretot, per la por i una espècie assumpció de la fatalitat com l'únic destí del poble lliurat a la causa del tsarisme .

A més d'aquesta intenció de reflectir les interioritats socials del seu país i aquesta recerca de l'ànima més profunda dels seus personatges, Dostoievski no va poder esquivar la seva pròpia experiència vital com a motiu literari. Perquè el seu posicionament polític, un cop patent, i quan ja la seva dedicació literària podia considerar perillosa, va acabar conduint a una condemna a treballs forçats a Sibèria.

Per sort va escapar a la pena de mort per conspiració i, després de complir l'exèrcit rus com a segona part de la seva condemna, va poder tornar a escriure.

3 novel·les recomanades de Dostoievski

l'idiota

Sens dubte ens trobem davant d'una de les més grans novel·les de personatges. Tot el que passa en aquesta novel·la se succeeix a través de les perspectives dels protagonistes absoluts de la literatura mundial. Un fil conductor difícilment explicable en una estructura narrativa tradicional i, tanmateix, un conjunt harmoniós que acaba composant un incommensurable mapa del pensament humà, de les emocions i els raonaments que ens acaben movent a tots.

L'individu exposat al conflicte, a la pèrdua, a la desesperança, s'acaba recollint sobre si mateix, descobrint els seus inferns i les realitats últimes de l'existència. Si Dostoievski hagués estat psiquiatre probablement podria haver determinat la malaltia a la mirada del pacient, als seus gestos, al seu rictus. Les descripcions dels personatges d'aquesta novel·la són francament inassolibles per a qualsevol altra ploma.

Resum: Escrita durant els anys en què Fiódor M. Dostoievski (1821-1881) va passejar per Europa acuitat pels seus creditors, malalt i necessitat, "L'idiota" (1868) és sens dubte un dels cims de la literatura.

La novel·la, el desenvolupament de la qual gira al voltant de la idea de la representació d'un arquetip de la perfecció moral, té com a protagonista el príncep Myshkin –personatge de talla comparable al Raskolnikov de Crim i càstig o el Stavrogin de “Els dimonis”–, la personalitat, significativament, dona títol a l'obra.

Crim i càstig

Ja sé que pots discrepar sobre el segon lloc concedit a aquesta obra. Però certament L'idiota em va agradar força més, pel que ja hem comentat anteriorment. És clar que, aquesta novel·la, en autoria de qualsevol altre escriptor passaria a estar a la seva primera posició perquè aquesta novel·la arriba a ser l'argumentari metafísic més preclar de la literatura mundial.

Resum: Aquesta novel·la, una de les més grans i imperibles de la literatura universal, conté dos dels temes característics de Dostoievski: la relació entre la culpa i el càstig i la idea de la força redemptora de el sofriment humà, plantejant amb tot vigor l' conflicte entre el Bé i el Mal, aquest dualisme ètic que és una constant en l'obra de l'autor.

Sota la carcassa naturalista d'una novel·la de tesi, subjau una al·legoria metafísica i moral. Observa Dostoievski que el càstig no intimida el criminal, 'ja que aquest de per si demana ja moralment un càstig'.

Els germans Karamàzov

Les relacions humanes estan viciades. Es pot pensar que realment l'home és un llop per a l'home o, per contra, es pot interpretar que la formació i l'educació al voltant d'estructures socials fixes i consolidades amb el temps al voltant d'un bé que permet el tràfec ocasional cap al mal pateixen aquests vicis finals que l'ésser humà acaba adoptant com una cosa natural. Una novel·la sobre les interaccions socials. El mirall de la realitat russa com a reflex on bé podem reconèixer qualsevol altra societat.

Resum: En Els germans Karamàzov, darrera obra i síntesi monumental del seu pensament i del seu art, desenvolupa el seu íntim convenciment de la necessitat d'un canvi radical en les destinacions socials i morals de la humanitat.

L'autor plasma un tràgic quadre de la societat del seu temps i denuncia la corrupció engendrada pel poder de els diners, les passions incontrolades, l'egoisme i la ignomínia espiritual. Aquesta novel·la -la darrera obra del gran escriptor- exposa un quadre acabat de la societat russa de mitjan el segle XIX.

Dostoievski és el mestre per excel·lència a pintar amb paraules com les persones estableixen relacions perverses, es manipulen i corrompen per diners, i manifesten passions bestials. La mort d'Karamazov -un terratinent cruel i cínico- fa recaure la sospita sobre dos dels seus fills, que tenen més d'un motiu per odiar el seu pare.

El tercer fill, Aliosha, bondadós i pur, està lliure de tot càrrec i es projecta cap al futur. En aquesta novel·la es resumeix la preocupació filosòfica i religiosa de Dostoievski: la germanor universal, la sortida d'una Rússia «bàrbara» i la recuperació d'un veritable sentiment religiós.