Els 3 millors llibres del sorprenent Víctor de l'Arbre

Si hi ha un autor que ha irromput amb força en el panorama literari espanyol més recent, aquest és Víctor de l'Arbre. La seva qualitat literària ho abasta tot, des d'unes trames absolutament captivadores, fins a un riquíssim lèxic dominant i plasma per dotar de riquesa a descripcions (les justes), així com personatges. Un escriptor que ofereix un inescrutrable equilibri perfecte entre profunditat psicològica i lleugeresa en l'acció, Potser la barreja anhelada per acontentar puristes de la literatura ia lectors àvids de narrativa d'entreteniment amb pòsit.

El meu apropament a aquest autor va ser per recomanació. El primer llibre que vaig llegir d'ell va ser La vespra de gairebé tot, Que acaba de sortir per aquells dies. Per a mi, lector acèrrim de Stephen King, Trobar certs paral·lelismes entre les caracteritzacions de personatges va suposar tot un descobriment. Les temàtiques poden distar notòriament, però aquest dibuix de personatges sota la pell et pots ficar per bategar amb ells és una notable virtut d'aquests dos autors, i de pocs més ...

En aquest cas, per plantejar els meus habituals 3 millors llibres part amb cert avantatge. El naixement de l' Víctor de l'Arbre escriptor no es va produir fa tant de temps, així que la seva anhelada pròspera carrera encara no es troba plena de llibres.

Top 3 novel·les recomanades de Víctor de l'Arbre

La vespra de gairebé tot

Havent llegit i ressenyat ja aquest llibre en el seu moment, he dubtat si citar-lo en aquest llistat. Però no seria conseqüent si no ho posés al capdamunt de l'escrit per l'autor fins ara. Porte de nou aquí una part de la ressenya que vaig fer en el seu moment en aquest mateix espai:

Des de la recerca de la reparació d'unes víctimes de la dictadura argentina, Fins a la impossible recomposició de mares que perden als seus fills, Passant per les històries de nens forçats a abandonar la infància brutalment i per ànimes sensibles que no van saber, ni encara saben, ni tampoc poden, trobar el seu lloc al món.

Sens dubte un cosmos tràgic de personalitats que destellan en la profunda foscor, amb el ja habitual recurs literari dels flashback que converteix la història en un puzle, remogut tot lleugerament (com un bon còctel) gràcies al vessant d'investigació policial que el bo d'Ibarra s'ocupa de personificar com a fil conductor per a tantes i tantes vigílies de gairebé tot.

Només a la fi, un innegable punt d'esperança sembla transmetre l'assossec d'alguns dels supervivents de si mateixos. Aquells que després de trencar-se completament l'ànima contra les roques poden traçar una nova singladura.

Els que ja no hi són i els que malgrat tot se segueixen aferrant a l'passat semblen quedar tal com els trobem, sumits en aquestes vigílies que mai anuncien festiu.

La vespra de gairebé tot

La tristesa de l'samurai

Hi ha títols evocadors que en veritat no saps per què ho són. Aquest és un d'aquests casos. Parts amb una idea de tristesa exòtica, remota ... no sé, una cosa així. Però la qüestió és que funciona, t'acaba cridant l'atenció.

L'advocada Maria Bengoechea salta a la palestra per haver posat entre reixes a l'inspector César Alcalá, en un ressonat cas en la Barcelona dels anys setanta.

L'escàndol torna a sortir a la llum gairebé una dècada després quan Maria descobreix que hi ha altres implicats: un polític amb un fosc passat, un home violent i un ermità.

Maria anirà desenrotllant la troca de sang i silencis fins arribar a l'intent d'assassinat de l'falangista Guillem Mola a 1941, organitzat per la seva esposa Isabel, la qual cosa segellarà una estranya connexió entre aquestes dues valentes dones.

La tristesa de l'samurai és, a el mateix temps, una novel·la policíaca plena de girs inesperats i una reflexió històrica per entendre el present, amb el mestratge de De l'Arbre per descriure tant les escenes més brutals com les més íntimes.

La tristesa de l'samurai

Per sobre de la pluja

Pot semblar que aquest llibre suposa un trencament amb tot el que s'ha escrit per aquest autor, i pel que fa a temàtica sens dubte ho és, la qual cosa ja és tot un mèrit creatiu d'algú que no busca el fàcil i còmode encasellament.

No obstant això, no hi ha tanta ruptura en l'essencial. Ens trobem amb ànimes que pateixen i estimen, amb els seus tempestes interiors, les seves cicatrius i les seves mancances. I d'això hi havia molt ja en altres llibres anteriors d'aquest autor que no deixa de créixer i, vist el vist, de reinventar-se.

Miquel i Helena són dos ancians a la vora de la resignació. No obstant això, una vegada que es coneixen a la residència, es converteixen un en el contrapès de l'altre. I entre les seves batalles perdudes i les seves pors troben l'ànim per emprendre nous viatges junts.

En el súmmum dels impossibles oficials als que solem sucumbir, també trobem en aquesta màgica història a Yasmina, una migrant que busca la seva identitat entre les contínues i intensives traves dels seus familiars més propers.

Els tres personatges, tan allunyats en el físic com propers a l'anímic i emocional ens presentaran diferents aspectes sobre la força amb què s'han d'abordar les situacions de la vida. Voluntat, amor i esperança com tot motor per emprendre qualsevol viatge.

Per sobre de la pluja

Altres llibres recomanats de Víctor de l'Arbre

Ningú en aquesta terra

El segell Víctor de l'Arbre cobra entitat pròpia gràcies a una narrativa que travessa el gènere negre per assolir una rellevància més gran cap a extrems d'allò més inesperat. Perquè les ànimes torturades que habiten les trames d'aquest autor ens apropen a esdevenirs vitals com si fossin arrasats per les circumstàncies.

Personatges a qui els toca recórrer el sender del destí més intricat, amb part d'assumpció del seu sinó entre laments i petites venjances, sobretot amb un mateix. Especial volència per aquest tipus de submons, on passa tot el que és dolent, tenen molts dels protagonistes d'una bibliografia made in Víctor de l'Arbre que sempre els ubica sortejant abismes quan no s'hi precipiten completament.

Es tracta del major suspens possible, del novel · la de suspens que circumda la investigació policial de torn. Perquè les ombres atrauen ombres com un forat negre gegantí, materialitzat finalment des de focus als quals ningú en aquesta terra, precisament, voldria acostar-se.

Julián Leal és un inspector de la policia a Barcelona que no està passant pel millor moment. El metge li ha detectat un càncer i no li dóna gaire temps de vida, a més a més acaba de ser expedientat per donar una pallissa a un sospitós d'abusos de menors.

Després d'una visita al seu poble a Galícia comencen a aparèixer uns cadàvers que poden tenir relació amb ell i el seu superior el vol carregar amb les culpes per venjar-se per unes rancúnies del passat. Ell i la seva companya Virgínia es veuran arrossegats a una investigació molt més profunda i complicada del que podrien pensar i que podria costar-los la vida a ells ia tots els que estimen. Julián no haurà d'ajustar comptes només amb el present, sinó també amb el passat.

Ningú en aquesta terra, Víctor de l'Arbre

Mentre el món diu no

Que Víctor de l'Arbre tenia un no sé què de lirisme a la seva escenografia, no hi ha dubte. Entre els plantejaments més profunds a mig camí entre el noir i allò existencial, les escenes de les seves novel·les sempre traspassaven i ferien. Els seus personatges transmeten el pesar del món fent del que és emotiu i fins al que és espiritual, certesa argumental. Així s'entén millor una vena poètica que, en aquest cas, ens deixa a tots bocabadats.

Víctor de l'Arbre sempre ha practicat l'escriptura poètica, sense donar-ne difusió, com una emoció privada, i gràcies a aquest, el seu primer llibre de poemes, descobrim una paraula clara i directa per abordar tant els petits com els grans temes de la vida (el amor, la infància, la pèrdua…), sentiments i emocions de tot calibre, que es van fent amb el pas dels anys, a través d'una sensibilitat i fondària que ens interpel·len i ens retraten. Una veritable troballa poètica.

Mentre el món diu no
4.8 / 5 - (17 vots)

8 comentaris a «Els 3 millors llibres del sorprenent Víctor de l'Arbre»

  1. No he llegit res encara d'aquest escriptor, no sé perquè vaig pensar, era molt descriptiu i et perdies en les descripcions ... no sé d'on ho vaig treure. Llegint els teus suggeriments, començaré a llegir per aquests tres que recomanes.
    Moltes gràcies, a veure que tal¡

    respondre
    • Ja comptaràs, pot tenir un punt lent en ocasions però són pauses encantadores que sempre aporten, no és recrear gratuïtament.

      respondre
  2. He llegit tots, Per sobre de la pluja dedicat, fotos i abrazos..pero em quedo amb Un milió de gotes. Em va calar molt profund.

    respondre
    • Un milió de gotes és aquesta novel·la total pel que fa a l'esdevenir argumental. Però no sé, em van arribar més aquestes tres. Serà cosa de moments de lectura, o de personatges que t'arriben més. Pd: quina sort, tot signat!

      respondre

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.