la polifacètica Vanessa Montfort ens ofereix, si ja considerable bibliografia, un magnÃfic recés d'humanitat. Pot sonar grandiloqüent però en un mercat editorial ple de propostes narratives més fosques (sense intenció de criticar tendències), el contrast de l'obra de Montfort serveix precisament per donar més brillantor a aquestes altres històries més reposades.
Un repòs que, però, no s'ha de confondre amb un ensopiment de les trames, tot el contrari. Aquesta és una de les grans virtuts d'aquesta autora que en totes les seves novel·les ha sabut fer de l'equilibri i de l'tempo narratiu eines que acaben construint històries molt sòlides a l'una que dinà miques.
Un aspecte interessant de la narrativa de Vanessa Montfort és el protagonismes conferit en moltes ocasions a dones. Preponderà ncia femenina amb un punt d'encomiable naturalitat cap a aquesta igualtat efectiva fins i tot en els mons de ficció.
Dones que es mouen per les trames amb la brillantor dels personatges més plens, sense excuses, reivindicacions ni culpes. Dones que es guanyen el seu espai perquè sà i que en aquesta arribada a la plenitud són capaços de mostrar tant la seva bellesa com les seves ferides.
Però com dic, aquesta projecció de la feminitat és només això, un aspecte més en un escenari narratiu sorgit d'un imaginari poderós en el qual sempre val la pena endinsar-se.
Top 3 llibres recomanats de Vanessa Montfort
Dones que compren flors
Una novel·la actual amb tints d'al·legoria de l'univers femenà en la societat actual. La interacció de les sis dones que componen aquest mosaic narratiu ens endinsa en una empatia femenina sense excepcions.
El viscut per Cassandra, Marina, Gal·la, Vitòria i Aurora, més la veu de la pròpia narradora, el seu passat, les seves culpes, les seves esperances i els seus desitjos arriben fins a l'última opció de la consideració de la figura de la dona.
Al voltant d'elles un extensÃssim sÃmbol de les flors capaç de transmetre l'enyorança per qui ja no hi és, o l'aroma de l'desig puixant o el color necessari per abordar el que quedi d'esperança. Per què compren flors cadascuna d'aquestes dones? Des de la simple transacció en la floristeria El Jardà de l'Àngel es despleguen mons paral·lels en algunes ocasions i entrecreuats en unes altres.
Les flors són els dubtes i les respostes de cada protagonista en un escenari nou que la vida els presenta i que elles tracten d'adornar amb un color que finalment les converteix totes elles en pètals d'un mateix ovari de la rosa.
El somni de la crisà lide
Està clar que quan un autor troba la seva història fetitxe, aquella que fa vessar aspiracions creadores contrastades amb valoració dels lectors, l'abundà ncia en temà tiques similars suposa gairebé un deute amb tants nous lectors trobats des del boca orella.
I aquesta novel·la beu del seu gran èxit immediat anterior en el temps: Dones que compren flors. Tres anys han passat des que la novel·la millor valorada de Vanessa Montfort assaltés les llibreries per acabar sent traduïda a diversos idiomes.
Ara ens trobem amb aquesta nova intenció metafòrica feta novel·la, una nova al·legoria que parteix d'aquesta idea de la crisà lide i la tancada tot esperant una vida millor, d'un ésser millor nascut des de nosaltres mateixos. Només que, en ocasions, la sortida de les crisà lide requereix d'algú que ens tregui d'aquest estat larvari. Patricia està immersa en un d'aquests moments de necessari canvi des de la inèrcia assumida com tota existència. Greta és aquesta persona que apareix del no-res per sacsejar la consciència de la tancada autoimposat, de la culpa autoinflingida enfront de les exigències mundanes.
En el personatge de Greta, Patricia trobarà l'excepció, la ruptura amb la seva dinà mica anul·ladora. Des d'aquest trobada reneix la passió per la major de les aventures: viure.
Mitologia de Nova York
Quan visites Nova York t'acabes impregnant d'una estranya però agradable sensació d'irrealitat. Una cosa aixà com caminar per una urbs de ficció d'una pel·lÃcula o un escenari d'un teatre gegantÃ.
I segurament per alguna sensació similar a aquesta, Vanessa va acabar escrivint aquesta història que trasbalsa entre gèneres d'entrada gairebé oposats, el suspens i el romà ntic. En la seva essència la novel·la et manté en suspens sobre un cas d'assassins en sèrie vinculats amb una novel·la que alguna ment perversa s'està encarregant de representar precisament en aquest teatre inabastable de la gran poma.
Però la trobada de Daniel i la Laura, dues à nimes amb les seves llums i les seves ombres acaba també endinsant-nos en una d'aquestes històries d'amor entre la cruesa de les circumstà ncies que acaben unint-los com personatges improvisats de la tragicomèdia més fosca d'un dramaturg convençut que la mort és sempre el millor final ...
Altres llibres recomanats de Vanessa Montfort
La germandat de les males filles
Les relacions mare – filla com un pou sense fons de vivències des de les quals compondre diversitat de vèrtexs… en ocasioni angles tancats, de vegades arestes capaces de la ferida. A la recerca de la flexibilitat per compondre noves geometries vitals.
Què diries a la teva mare que no li has dit mai? I si hi hagués coses que no sospiteu l'una de l'altra?
Mónica entrena gossos per a la Policia Nacional encara que sempre ha volgut ser detectiu. Però n'hi ha prou amb una mare que sempre està cridant l'atenció i amb qui li costa molt bregar. A través del passejador de gossos del barri, reconnecta amb cinc antigues amigues: una que actua com a mare de la seva pròpia mare, una altra que es va sentir abandonada i utilitzada per la seva progenitora, una altra que està lluitant perquè la conegui abans que no la reconegui …
Juntes formen el grup de «Les males filles» perquè encara que ho intenten, mai no se senten prou bones. Aconseguiran les unes i les altres superar les seves diferències, ajudar-se i sobreviure a un món que cada vegada les exigeix ​​més com a filles i com a mares?
