No puc per menys que estendre sobre la fulgurant irrupció de el nou valor de la inesgotable pedrera nòrdica per a més glòria de l'noir: Samuel Bjork. Les millors novel·les hard-boiled, aquest terme patentat pel nord-americà Veler, S'associen ja indefectiblement als escriptors de l'Europa més septentrional. Allà on el fred convida a l'recolliment i l'escassetat de llum harmonitza sinistrament amb la foscor de l'crim.
Perquè el noruec Samuel Bjork, A què se li està comparant amb Jo Nesbo pels seus coincidents facetes literàries i musicals, ha sabut presentar per la porta gran a dos nous protagonistes amb majúscules de l'gènere.
L'equip format pel veterà investigador Munch recolzat en la incipient carrera criminalística de Kruger serveix a la causa de reforçar l'aspecte policíac amb aquests dos puntals que es compenetren, amb les seves desavinences incloses, des dels diferents prismes. L'efecte Bjork està en marxa i la sèrie de les novel·les Munch-Krüger apunta a donar molts bons moments en aquesta sucosa lectura en clau criminal.
Top 3 novel·les recomanades de Samuel Bjork
El llop
A les bones novel·les negres la causalitat i la casualitat ens mouen per la trama amb la inquietant sensació que el crim té un efecte pendular de cadència desquiciantment imprevisible. Només l'assassí més despietat sap quin és el mecanisme que apunta a la mort com a venjança i animadversió des de la bogeria més profunda.
Casos mal tancats s'apilen en l'històric del gènere negre en paral·lel amb una realitat que tampoc sempre és capaç de tancar el cercle al voltant del llop que entra una vegada i una altra entre les ovelles per triar les seves preses. La intuïció és l'única cosa que queda de vegades per poder buscar aquest instant d'anticipació. Sobretot quan el pèndol ha començat a moure's de nou tot esperant una nova sega de vides innocents…
Un granger descobreix els cossos de dos nens d?onze anys en un camp de Suècia al costat d?una llebre morta. Al diari d'un hi ha una anotació misteriosa: «Demà hi ha lluna plena. Tinc por del llop». Vuit anys després, els cadàvers de dos petits més són trobats en un terreny prop d'Oslo.
L'inspector Holger Munch, acabat de pujar a cap d'una nova unitat d'investigació, acaba de contractar la jove policia Mia Krüger, que ha enlluernat tothom a l'acadèmia per la seva intuïció. A les fotos de l'escena del crim, la Mia descobreix un detall que ha passat desapercebut fins ara i que no augura res de bo. I llavors dos nois més desapareixen…
viatjo sola
Una macabra endevinalla sobre quin tipus de persona pot arribar a matar una nena ia més es presti a això, a oferir una endevinalla a qui sigui que trobi el cos sense vida.
Perquè aquest «Viatjo sola» anotat en un cartell que penja sobre la nena penjada sembla com el missatge que justifica a l'autor de la mort, la demencial excusa, el tètric argument de la bogeria assassina d'algú tan innocent.
Entre Munch i Krüger tracen aquests intricats camins que procuren resoldre el galimaties. El despietat homicida i la seva ignominiós endevinalla. Potser es tracti d'un joc cap a una sèrie de crims en sèrie. O potser és tan sols un anagrama o qualsevol altra desquiciada eina.
La qüestió és que, per més inri, l'equip d'investigadors es veu immers en un d'aquests moments crítics en què Meva pateix aquesta desconnexió de l'món. La brillant investigadora i els seus ja típics instints destructius ...
Però potser precisament així, en els seus pitjors moments sota el pou, pugui arribar a entendre què dimonis pensa algú capaç de portar-se per davant a un nena per acabar exhibint-pendent d'un arbre ...
El nen a la neu
En el gènere negre normalment els protagonistes s'enfronten a l'criminal més efectista que busca satisfer les seves ànsies de venjances davant de vells traumes, deutes de sang, psicopaties diverses enfocades cap a grups de potencials víctimes.
I no obstant això no tantes vegades ens topem amb l'homicida perquè sí, amb l'assassí sense pla que només es mou per donar curs al seu instint d'animadversió.
Qui és capaç de matar i troba el seu particular justícia sumària en la violència extrama i sap que la millor manera per saciar el seu odi és actuar de manera aleatòria ...
És clar que des de la perspectiva dels detectius Holger Munch i Mia Krüger l'assumpte adquireix tints psicòtics. No saben com tractar de donar caça a aquesta nova forma de el mal que actua amb absoluta improvisació.
Qualsevol pot morir si es creua en el camí de l'assassí en el pitjor moment. Però a més, el bo de Bjor llança un esquer des del començament de la història que atrapa el lector i el fa treure inquiet aferrat a aquest esquer. Comencem viatjant a el passat, fins a l'any 1999. El que va passar en una freda nit d'aquell any va enllaçant amb els esdeveniments presents.
I nosaltres, lectors, voldríem llançar un toc d'atenció als desconcertats habitants de la trama. A no ser que tot sigui un truc, una hàbil maniobra de distracció per fer-nos creure que sabem més del que van enllaçant els investigadors.
El que està clar és que per a l'assassí en sèrie de les més improvisades víctimes té molt marge de maniobra per llançar el seu desafiament als seus dos perseguidors. Sembla conèixer-los molt bé i els convida a jugar al més macabre dels jocs, en què el dau de la mort pot acabar marcant la jugada més inesperada ...
Altres llibres recomanats de Samuel Bjork
el mussol
Probablement la novel·la menys magnètica fins al moment, de les publicades a Espanya, of course. Es tratra del segon lliurament (si se li pot dir així als casos independents dels inspectors Munch i Krüger).
Tirant d'estereotips quant a la teatralització de l'assassinat, Bjork ens presenta a una problemàtica jove que apareix morta al mig de bosc, amb el típic escenari gairebé pagà d'ofrena a el diable carregat de veles i envoltat de les ploma d'algun ocell.
És clar que la suma de detalls facilitades per l'assassí possibilita l'orientació de la investigació. Un cop determinat la naturalesa de les plomes com a pròpies d'un mussol, les pistes van orientant-se cap simbologies o proximitat amb aquests animals.
Una novel·la en la qual resulta més impactant el viatge interior de Mia Krüger als seus inferns que la mateixa resolució de el cas. Estranyament Mia sembla necessitar d'aquest contacte amb el mal per exorcitzar la seva ànima ocupada, per entendre que el mal no és només una cosa que la corroeix per dins.
