Els 3 millors llibres d'Oscar Wilde

Potser ens trobem amb un dels autors més citats de l'món. L'esperit d'un Oscar Wilde irreverent però hedonista, homosexual quan la sodomia era delicte, malaltia i desviació, i al seu torn autor sempre emotiu i emocionant. Narrador i dramaturg com pocs més.

Un escriptor la vida i obra tan indissolubles en la composició del seu imaginari, però també del seu aspecte reivindicatiu, ha arribat ja fins als nostres dies com el més parafresado de la literatura universal. No és que em sembli malament, les llegendes són així, però llegir a Oscar Wilde és molt més que buscar una de les seves cites amb les que poder mostrar una collita intel·lectual.

Oscar Wilde se sent i s'imagina, Wilde va crear un món molt singular entre els inframons de les ciutats, els vicis i les aparences. Si el seu coetani, compatriota i fins rival amorós Bram Stoker es va encarregar de configurar a la imaginació general la sang com a barreja de terror i erotisme amb el seu Dràcula, ell es va encarregar d'aconseguir ombres encara més fondes dins de l'ànima humana amb el seu meravellós Dorian Gray.

Per a més Wilde també va aprofitar la ficció i la còmoda adaptació del que satíric a el teatre per donar un bon remenada a la impostada moralitat, als cànons socials tan marcats particularment en el seu espai i el seu temps ...

3 llibres recomanats d'Oscar Wilde

El retrat de Dorian Gray

En certa manera em fastiguejava citar-lo en primer lloc, per allò de la peli i altres, però seria injust no fer pujar aquesta novel·la que em va acompanyar unes quantes nits d'una immensament plaent lectura.

Per moments la meva habitació adquiria la imatge d'un fosc saló vuitcentista, carregat d'una ornamentació entre la qual s'amagaven dubtes i ombres, i ànimes deslligades ... Dorian Gray segueix sent, més de cent anys després de la mort del seu autor, una pedra angular en els debats entre l'ètica i l'estètica, en les relacions que mantenen el bé i el mal, l'ànima i el cos, l'art i la vida.

Presidida per la llei de la fatalitat, Dorian Gray no deixa d'aconseguir l'objectiu que el mateix Wilde volia per al seu llibre: «Venenoso si vostès volen, però no podran negar que també és perfecte, i la perfecció és la meta a la qual apuntem nosaltres els artistes ».

El retrat de Dorian Gray

La importància de dir-se Ernest

La dramatúrgia és molt amiga dels guions d'embolics. I si aquests guions poden traslladar-se amb habilitat a una lectura externa, acaben convertint-se en llibres extremadament graciosos.

M'agrada comparar sempre aquesta creació de Wilde amb el Aquí no paga ningú, De Darío Fo. Obres fresques, amb humor a dojo que et fan riure anys i anys després d'haver-se escrit. És curiós, però la literatura pot seguir sent d'humor, mentre que una sèrie o pel·lícula fora de la seva època de creació queda fàcilment sense la seva gràcia original. Coses de la imaginació, sempre més potent que les pantalles ... Per això ha enfilat aquesta obra fins al segon lloc de la cistella.

Perquè Oscar Wilde també reia molt, principalment d'un món constret per la seva moral. Però aquesta burla, disfressada oportunament amb tints de sainet podia ensenyar a el públic de la seva època a riure d'ells mateixos. I qui sap, potser gràcies a l'humor ia obres com aquesta va poder anar sorgint el canvi. Una societat que es veu ridiculitzada però que és capaç de riure de si mateixa és més procliu als canvis ...

La importància de dir-se Ernest

Salomé

Però abans de la glòria en el teatre, Oscar Wilde ja havia assaborit la repudia amb aquesta obra teatral que va escandalitzar a tothom (a el menys de portes cap a fora).

Escrita originalment en francès, elogiada per Mallarmé i Maeterlinck, es va publicar a París el 1893, i un any després es va traduir a l'anglès. Provocativa i incendiària, Salomé va conèixer la censura i el repudi, va ser interpretada per Sarah Bernhardt i prohibida a Anglaterra per representar personatges bíblics. L'òpera de Richard Strauss va recollir, en la seva estrena a Estats Units, ferotges crítiques que van portar a la cancel·lació de totes les seves funcions.

Oscar Wilde, condemnat a dos anys de treballs forçosos per difamació pública contra el pudor, no va poder presenciar la seva estrena l'11 de febrer de 1896 al Théâtre de l'Oeuvre de París.

La present edició de Llibres de la Guineu Vermell reprodueix sense censures les exquisides il·lustracions originals d'Aubrey Beardsley, creades per a l'edició anglesa de l'obra, publicada a Londres el 1894, i inclou la nota preliminar escrita per Robert Ross per a l'edició de 1907. La traducció a l'castellà, va ser realitzada per Rafael Cansinos Assens el 1919.

4.9 / 5 - (11 vots)

2 comentaris on «Els 3 millors llibres d'Oscar Wilde»

  1. Com que Juan Herranz, un dels més brillants ressenyadors (i crítics literaris) de tots els temps. Molt bé qualificades les seves descripcions. Dues salutacions 😉

    respondre
  2. Sens dubte, Wilde, un dels més brillants escriptors (i pensadors) de tots els temps coneguts. Molt ben descrites les seves obres, per cert. Una salutació.

    respondre

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.