Quan els llibres d'un cientÃfic sobre la seva ciència es converteixen en una mena de bestsellers del que divulgatiu, Sens dubte és perquè ens trobem davant d'un escriptor interessat en bolcar el seu coneixement per a tot aquell que vulgui desentranyar, encara que sigui les primeres claus o els seus reflexos més evidents, interessants realitats del seu saber. I un d'aquests cientÃfics entestats a desvetllar l'atractiu de la seva sapiència va ser l'il·lustre anglès Oliver Sacks.
La neurociència, La que va donar a llum els seus primers dies curiosament des de Santiago Ramón i Cajal, Troba en Sacks a un preclar pensador les inquietuds transcendeixen dels camps docents o investigadors per plantejar nous escenaris en qualsevol à mbit.
El neurològic compon un univers encara no d'el tot conegut. I entre les seves llums i ombres Sacks va trobar aquesta vessant literari que tan aviat ens endinsa en patologies concretes o en estudis rellevants com que es desplega sobre investigacions de camp que entronquen amb el antropològic.
Com gairebé tot gran creador que pretengui escriure amb coneixement ple de causa, Sacks va fer de les seves pròpies afeccions d'origen neurològic i fins i tot de les seves limitacions emocionals aquest ressort sobre el qual prendre impuls per lliurar la seva vida a la investigació. La seva praxi, per dir-ho d'alguna manera, en ocasions va despertar els recels de la comunitat cientÃfica.
Fruit més d'un corporativisme entestat a preservar el coneixement i en cenyir-se als procediments establerts que en la inquietud experimental pròpia d'un camp com aquest.
En alguna ocasió vaig parlar de la curiosa relació entre medicina i literatura. Una relació en la qual trobem a autors tan dispars com Txèkhov, Pius Baroja, Robin Cook, Connan Doyle o Hosseini. En el cas d'Oliver Sacks la literatura es fa ciència i la ciència s'escriu amb vocació de literatura.
Top 3 llibres recomanats d'Oliver Sacks
despertessis
El meu acostament a aquest cientÃfic va ser degut a una vella pel·lÃcula homònima guionitzada des d'aquest llibre. Un llibre que va arribar a les mans molts anys després, quan amb prou feines recordava la pel·li i l'assumpte va tornar a plantejar-me l'avantguardista d'un tipus dels experiments del qual poques vegades hem tornat a sentir.
Perquè Sacks, allà per 1969 va retornar a la vida a uns pacients catatònics deixats per impossible per la ciència oficial. No tot va ser un èxit rotund en l'experiment amb un medicament nou. Però passar d'un estat d'anul·lació total a recobrar sensacions de vida en què els estÃmuls neuronals tornen a funcionar suposar tota un xoc per a tothom.
Encara més si considerem que aquests pacients havien estat més de vint anys en aquest senseviure per culpa d'una epidèmia d'encefalitis. Un llibre intens per començar amb aquest cientÃfic trencador.
L'home que va confondre la seva dona amb un barret
Com a tÃtol, aquesta obra aporta aquesta noció tragicòmica que pretén. Sens dubte des de la curiositat, convida a llegir-ho. El que ve després manté aquesta tònica de cert desaferrament amb allò tècnic, aquesta intenció divulgadora paral·lela al desenvolupament de la tesi que sempre brinda qualsevol llibre de recerca. Un total de vint pacients amb les seves anades, vingudes o pèrdues absolutes de la referència del nostre món.
En ocasions sembla com si Sacks voldria desvetllar un estrany equilibri entre la distorsió de la realitat i les capacitats extraordinà ries.
Si no fos per la seva ateisme declarat, sembla com si Sacks apuntés a un Déu entre còmic i venjatiu que atorga el do i fixa el desequilibri, tot en un cervell on les neurones escriuen el particular món que porten guionitzat des de l'ADN.
L'aberració de les malalties patides pels vint protagonistes ens presenten un esgarrifós panorama sobre la nostra arma més poderosa, un cervell en el mà gic procediment del qual s'amaguen tant fascinants secrets com trasbalsants condemnes.
En moviment. una vida
Estava en dubte sobre si posar en tercer lloc el llibre al·lucinacions o aquest, la biografia de l'tipus excèntric fet cientÃfic i acèrrim propulsor de el coneixement de la ciència.
I és clar, conèixer el geni sempre pesa. I és cert que en aquest llibre coneixem bé les motivacions d'un escriptor que enllacen amb un esperit necessà riament inquiet, enfrontat als seus propis temors sobre la sexualitat, de la bogeria vista des de l'esquizofrènia del seu germà , de les seves experiències més profundes i dramà tiques , del seu contacte amb algunes drogues com a via experimental.
Una amalgama de vivències úniques en la superació trobem totes les respostes per a aquesta perspectiva de l'home de ciència alliberat de tabús, de procediments i de fórmules tancades, més encara en un terreny tan extens com la neurologia.
Mentre altres il·lustres metges, polÃtics o esportistes poden escriure aquestes soporÃferes biografies amb l'èpica que els va portar fins a aquà com a mètode de coaching, Sacks es deixa un cop l'à nima per oferir-nos precisament això, la seva à nima.
3 comentaris a «Els 3 millors llibres d'Oliver Sacks»