Continuant amb aquesta intenció de rescatar la literatura nòrdica més enllà de l'eclipsant gènere negre actual (assumpte que ja vaig començar amb el noruec Jostein Gaarder), Revisitem avui la figura de l'emblemàtic Mika Waltari. Tirant de la mitologia finesa de l'propi Waltari, una mena de l'historiador que va venir de gel.
Perquè des dels gels de l'septentrional Europa, Waltari va portar la seva literatura fins a les manses aigües d'una Mediterrània fet bressol d'una cultura occidental on Waltari va trobar el seu fons argumental per les seves novel·les històriques.
Així que Waltari, un autor de gran repercussió al seu país i també en el conjunt de el continent, va servir a aquesta causa de miscel·lània narrativa en què un escriptor tan prolífic com ell s'unia a un interessant feed back.
Una comunicació d'anada i tornada en què estudiosos d'unes latituds escriuen sobre entorns llunyans d'una Europa exuberant en contrastos culturals. La literatura com un moviment cultural transversal en què tot és compartit per tots des de diferents prismes, enriquint i obrint el ventall lector.
Però més enllà de la intenció hi ha la qualitat del narrat, l'atractiu narratiu en si. El lector de novel·la històrica més purista sempre busca nous matisos, detalls enriquidors per als que l'escriptor ha de tirar de documentació exhaustiva.
D'altra banda, el lector de novel·la històrica més tendent a la ficció busca arguments interessants, tensió i ritme enmig d'esdeveniments històrics més o menys coneguts. En aquest equilibri resideix la màgia de l'triomf en aquest gènere de ficció. I Waltari va saber abordar tots dos aspectes cap a una bibliografia imprescindible que en espanyol es concentra a dotze o quinze novel·les de gran volada.
Top 3 llibres recomanats de Mika Waltari
Sinuhé, l'egipci
Per a mi la literatura centrada en el món de l'antic Egipte sempre troba la seva pedra angular en aquella història màgica de José Luis Sampedro: La vella sirena.
I la cosa és que les reticències sempre hi són a l'hora d'emprendre una trama alexandrina o al voltant de l'Nil. Però els prejudicis es desfan aviat conforme ens endinsem en el personatge de Sinuhé.
De fet la trama d'aquesta novel·la manté una gran fidelitat amb el moment històric en què succeeix a l'una que enllaça amb la mitologia egípcia més antiga, d'on apareix el nom de l'protagonista, un metge en els orígens del seu pròpia mare el va anomenar així a l'intuir a l'estimat fill que podria assolir el valor de la llegenda d'aquell altre Sinuhé que va viure una de les més grans aventures literàries per a una cultura tan avançada que ja era capaç d'abordar la literatura com a entreteniment.
La veritat és que Sinuhé el metge apuntava alt com a doctor de el mateix Akenatón. Però la vida li preparava un gir que el conduiria a un dur exili convertit en aventura vital cap al coneixement més profund.
El lloc de Constantinoble
Quan un autor coneix amb absoluta certesa i complet detall un esdeveniment històric de la magnitud del setge de Constantinoble que acabaria per sempre amb l'imperi Bizantí, qualsevol ficció proposada es pot abordar des de la recreació més suggeridora d'aspectes més propis de ficcions que completin possibles intrahistòries.
Constantinoble, el punt crucial entre Orient i Occident, la ciutat que encara avui dia traspua una autenticitat incomparable amb les seves lleugeres concessions a la globalització però encara conservant aquest món al voltant de costums ancestrals.
Visitar aquest lloc en el material o des l'intangible de la nostra imaginació en una gran novel·la com aquesta, sempre és una aventura vital. Ens situem en 1453, quan els otomans ja fan seva la ciutat.
Giovanni Angelos passa a ser aquest personatge que ens condueixi per les ombres de la història, per aquest sentir boirós i màgic sobre el sentir més humà en un món que semblava desprendre d'una època mil·lenària amb la caiguda de la gran urbs.
Una història d'amor i la sensació d'ocupar l'essència d'uns personatges inoblidable de la literatura històrica.
La vida de l'aventurer Mikael Karvajalka
Amb l'aparença d'un personatge fet gairebé anagrama del mateix autor, coneixem un aventurer l'origen del qual finlandès acaba per constatar la intenció de plantar un alter ego de Mika Waltari en una de les seves novel·les.
Per a l'ocasió Mika ens presenta una història que si bé pot tenir menys rerefons rellevant en l'històric (perquè passem per diferents moments de gran importància embastats més com excusa o ramificacions necessàries), adquireix una brillantor més gran en el fonament d'un personatge amb un deix quixotesc al mig del segle XVI.
Mikael emprèn una màgica aventura per una Europa que treu el cap a el Nou Món i que comença a obrir-se a noves creences, tendències polítiques i comercials en un món governat per l'imperi espanyol. En els seus canviants escenaris la novel·la adquireix un ritme molt viu. Una novel·la molt recomanable per iniciar-se en l'autor o per apropar-se a la novel·la històrica més entretinguda.
2 comentaris a «3 millors llibres de Mika Waltari»