No hi ha millor truc per aconseguir un bestseller que combinar de manera convincent una història que es pugui moure entre les aigües d'una trama infantil o juvenil i alhora amb prou pòsit per ser també llegida pel públic adult.
Markus Zusak ho va aconseguir amb aquell gran llibre «La lladre de llibres». Una novel·la amarada per l'inesgotable torrent de Anne Frank, I molt en sintonia amb «El nen de l'pijama de ratlles» de John Boyne (Curiosament les dues publicacions concentrades entre 2005 i 2006).
El contrast entre la tendra infància i l'animadversió més ominosa de l'nazisme es converteix en argument recurrent sobre el qual apareix de tant en tant aquesta trama que aporta un nou enfocament, cap a aquesta idea de sublimació de les misèries de la nostra civilització.
La qüestió és que arribat aquest èxit incontestable voltant de tot el món, Markus Zusak ha tingut l'oportunitat de perllongar una carrera literària que ja venia de diverses novel·les anteriors sense tanta repercussió i que s'estén ara amb aquest suport incomparable de l'bestseller confirmat amb noves novel·les reconegudes i premiades amb diversos guardons de considerable rellevància.
I és que quan un bon escriptor aconsegueix aquest temps per escriure en exclusiva (tal com va explicar Rosa Regàs quan va guanyar el Planeta), sempre acaba per polir l'ofici. Així, Markus Zusak és ja aquest escriptor ratificat més enllà de la seva gran cop de pilota editorial. I que així segueixi sent ...
Top 3 llibres recomanats de Markus Zusak
La lladre de llibres
Com a lectors o espectadors, tenim una tendència a valorar més una emotiva proposta narrativa, sempre que aquesta tregui el cap des d'allò ignominiós, des d'allò deshumanitzat. Es tracta d'empatitzar amb els qui pateixen o van patir la crueltat per deixar sortir aquestes emocions absolutament franques, sense artificis ni sentimentalismes fàcils.
La idea d'un règim dictatorial capaç del genocidi com a pla mestre sembla una cosa tan remota a l'Europa actual, que la seva observació en una retroacció de no tants anys eriça la pell. En uns dies en què els llibres contraris a l'ideari nazi es cremaven en fogueres com aquellsarres demencials, la petita Liesel s'aixopluga en els seus propis llibres, des dels quals va component la seva pròpia trama, la seva història, les vivències d'un ésser innocent que entreveu , des de la seva encara curta raó, la gran distància entre la colorida imaginació de la infància i el devastador gris que pot assolir a l'edat adulta.
La Segona Guerra Mundial i una d'aquestes històries que fàcilment va poder haver passat enmig de la catàstrofe.
cartes creuades
La inèrcia del que és quotidià ens sumi en aquesta mitjana de ciutadans que s'ajusten a normes, usos i costums. En això hi ha Ed, un jove taxista representat com un tipus qualsevol, amb els seus problemes quotidians i les seves vies d'escapament habituals al voltant d'amistats i d'altres.
La conversió d'Ed a un peculiar superheroi passa des d'un punt d'inflexió que podria ocórrer-a qualsevol en un moment donat. Ed aconsegueix evitar el robatori a un banc, a la manera d'un improvisat Superman que apareix en el lloc oportú en el moment més apropiat.
Però el que treu el cap a la història com una casualitat acaba component una singular revisió de les històries de superherois, potser més a l'estil de el protegit, Amb aquest toc d'improvisació en uns poders, facultats o connexions que naturalitzen més a l'heroi de torn i que serveix a una major empatia de la qual poder triar més suc humà a la idea de fer el bé.
El seu paper d'heroi s'encadenen per una sèrie de cartes des del fet puntual del robatori frustrat. Però el millor de tot és que les seves intervencions heroiques acaben aterrant en allò més quotidià, en els problemes més bàsics de la gent, en les pèrdues i laberints de l'humà modern, fins i tot en la impossibilitat de l'amor…
El pont de Clay
La veritat és que Markus no ha estat un autor que es prodigués molt des del seu gran èxit editorial. Les reedicions de novel·les escrites amb anterioritat han anat cobrint aquest buit que deixa un nou autor bestseller.
Però ara Markus torna amb una història intensa. Els Dunbar són uns pobres nois del carrer, sense pares que es facin càrrec d'ells i enfrontats a aquesta crueltat del carrer que la resta de xavals només coneixen després del procés de protecció familiar habitual.
No obstant, potser aquesta criança al món, sense l'oripell de la infància, els acabi dotant d'una llibertat davant de l'abisme. Una llibertat que els pot acabar empenyent o que els guiï cap a la comprensió més certa del món.
Clay és un dels cinc germans abandonats i és ell qui ens condueix pel destí emprès entre tots aquests germans, necessàriament recolzats els uns en els altres però també exposats a tota mena de riscos.
L'inesperat retorn de el pare els situa en un fangós terreny entre la necessitat de l'amor i les pulsions més intenses i fins i tot agressives de repudia i incomprensió. I només Clay pot acabar tendint un pont entre aquestes dues bandes de la vida que és i la vida que va haver d'haver estat. Només que el corrent entre les dues riberes pot ser massa fort per a uns fonaments improvisats ...
