3 millors llibres de Manuel Vicent

Hi ha dos autors del panorama literari espanyol actual que destaquen per un equilibri gens fàcil d'aconseguir, l'elegància de les formes, el cosí i una narrativa transmissora d'emocions i sensacions. El que són novel·les elaborades per a lectors exigents.

Un d'aquests dos citats és Javier Marías. A l'altre autor el porto avui a col·lació per recomanar els que per a mi són els seus tres millors llibres, i no és cap altre que Manuel Vicent.

En el cas de Manuel, el domini de l'llenguatge li ve ja per definició. Amb la seva triple llicenciatura humanística (Dret, Filosofia i Periodisme), i això sí que és un hat trick dels de veritat, es pot entendre que això de el coneixement de l'medi natural de la narrativa el té ben fèrtil i cultivat.

I quan passa que com Manuel Vicent, t'acabes decantant pel periodisme, succeeix que el d'escriure llibres ja ho tens aquí, a l'abast de la mà.

Manuel Vicent va trobar què explicar (cosa bàsica per a un escriptor dels de veritat, més enllà dels enllaunats i prefabricats d'editorials i personatges mediàtics) i va disposar de el temps per explicar-ho. I tots tan agraïts que així fos, escolti.

3 novel·les recomanades de Manuel Vicent

Balada de Caín

Un bell títol per a una composició meravellosament heterogènia. Escenaris d'anada i tornada, personatges entrellaçats per la sensació bàsica que l'esperit de Caín llisca com un corrent per tot temps i lloc.

La balada de Caín és una melodia melancòlica, que tan aviat t'empeny cap a les llàgrimes com que t'empeny com un ressort davant de la injustícia.

Resum: Des de la bíblica Antiguitat de l'desert de l'Gènesi fins l'asfalt de Nova York, tot navega al cor dels mortals, en un mar de dolçor. En aquesta novel·la, Balada de Caín, es barregen paradisos perduts i ciutats mítiques, melodies de l'ànima i sensacions de la carn.

Manuel Vicent ens recorda com el perfil de l'fratricida es fon amb la nostra memòria, transgredeix el temps i viu errant per la terra reencarnándose en successives figuracions.

la regata

La regata, una de les últimes obres de Manuel Vicent té dues lectures. O tres o més, depenent de l'entenedor-lector. És el que té el paradís que se'ns va concedir a la Terra.

Tots podem participar d'ell en la mesura que vulguem creure en les aparences o sapiguem apreciar les realitats últimes. I la literatura, sobretot en mans d'un autor com Don Manuel Vicent és l'eina perfecta per conduir-nos en una mena de tragicomèdia de personatges en recerca del seu destí més amable.

Resum: Aquest gran anhelat, el paradís a la Terra, bé podria ser un lloc com Circea, l'espai que l'imaginari de l'autor ens presenta a les ribes d'un Mediterrani enlluernador, on Dora Maig gaudeix de l'opulència fins a l'excés de la felicitat .

Dora esperava evadir-se en una regata pel dòcil Mediterrani, domesticat per pijos i nous rics. Però a la fi es queda sense mentor i sense bitllet per al vaixell. I acaba tornant a Madrid, buscant en la derrota un nou lloc des del qual tornar a creure en alguna cosa, però amb la seva ànima llastada per aquest parèntesi vital a la vora d'Mediterrani.

La regata troba nous participants i emprèn el seu hedonista bitàcola. Els ulls d?un escriptor posen el contrapunt a tanta fatuïtat d?uns personatges sense ànima ni escrúpols, almenys en aparença. Encara que amb el pes de les seves existències trivials compassant les seves contradiccions i el seu egoisme.

Però tots se saben vulnerables. I en els instants en què assumeixen la seva irrellevant presència, ja sigui davant un majestuós alba o davant de la sobtada empenta de la mar, evoquen les seves desgràcies i descobreixen els seus miserables defenses amb les que tracten de cobrir el buit.

L'horitzó de la Mediterrània veurà néixer els nous dies fins al darrer que quedi. Fins i tot aquesta alborada sense admiradors, aquest despertar sense consciència; el dia en què l'autèntica Mediterrània es mostri eterna per a tothom. I el silenci farà callar els últims ressons del sainet de les nostres vides.

Ava a la nit

Una de les anècdotes més repetides és la de l'torero Luis Miguel Dominguín que va sortir espantat després d'un apassionat trobada amb Ava Gardner. Ella, la gran actriu es va quedar sorpresa a l'veure'l sortir atropelladament de l'habitació de l'hotel i li va preguntar que a on anava. Ell es va girar i li va explicar eufòric que a on anava a anar, ¡a explicar-ho!

bé sap Manuel Vicent que l'arribada d'Ava Gardner a l'Espanya dels anys seixanta va suposar un terratrèmol per al món cultural i polític d'aquells dies. Perquè l'actriu insuflava en la societat aire fresc, anhels de llibertat confessats en petit comitè per gairebé tots.

David, un jove que ha passat els primers anys de la seva vida respirant l'aire de la Mediterrània, abandona la seva ciutat per establir-se a Madrid i complir un somni: conèixer a Ava Gardner i convertir-se en director de cinema. A la seva arribada es presenta a l'Escola de Cinematografia decidit a passar les proves d'accés.

Són els primers anys seixanta ia Espanya tot un món relacionat amb l'art, el cinema i la literatura gaudeix nits plenes de glamour, divertides i extraordinàriament lliures. Nits de cinema a les que segueixen dies en què la realitat de país s'ofega coberta per la pàtina fosca i repressiva de la dictadura franquista.

Ficció i realitat s'entrecreuen en aquesta novel·la ambientada en la recent història d'Espanya. Amb el seu mestratge habitual, Manuel Vicent retrata en Ava a la nit la inestable frontera entre un temps fosc i en declivi i un altre que, amb els primers vents de canvi, ja comença a treure el cap a l'horitzó.

Altres obres de Manuel Vicent

Són de mar

Un cop més el mar com a rerefons, com a escenari o com a argument, segons l'escena que correspongui. Com deia Serrat és el que té néixer al Mediterráneo.Resumen: Són de Mar és una novel·la d'amor, de naufragis i retorns. Tots els morts tornen si els crida l'amant amb la força necessària.

El protagonista d'aquesta novel·la és un nàufrag que torna després de deu anys, però aquest fet succeeix també cada dia a l'asfalt de la ciutat. Segons el manual de la resurrecció, el primer requisit que s'exigeix ​​per ressuscitar és estar viu, encara que la vida et submergeixi cada dia a la profunditat dels mars. En aquest cas sempre hi haurà algun amant que et digui des de qualsevol riba i tu tindràs la necessitat de tornar-hi.