Literato multidisciplinar, capaz de trasegar de un género literario a otro, cómodo en toda faceta creadora que suponga adentrarse en prosas o versos que para él simplemente se esconden bajo las hojas en blanco, como le ocurría a Miguel Ángel con el mármol bajo el que habitaba su David.
Em refereixo a José Ovejero el poeta-assagista-novel·lista-dramaturg i contista. Un autor que demostra que per escriure cal tenir sempre alguna cosa per explicar; i si ja maneges qualsevol eina per poder fer-ho, millor que millor.
De tota manera, l'àmbit fonamental pel qual el porto a aquest bloc és la seva faceta novel·lística, allà on trobem un autor que aprofundeix sobre la vida actual, sobre l'alienació emmascarada entre la felicitat imposada i aquesta estranya amalgama de records, paradisos perduts i la vaga esperança per tornar-los a trobar.
Una esperanza que, pese a su vaguedad, termina moviendo a los personajes de sus novelas hacia causas perdidas o pequeñas afrentas que acaban mutando hacia fundamentos vitales y reconduciendo sus historias hacia el brillo de lo anecdótico, lo fundamental de la casualidad y la fugacidad de todo.
Top 3 novel·les recomanades de José Ovejero
La invenció de l'amor
Samuel podríem ser qualsevol de nosaltres abocats a la crisi dels quaranta, si és que hi ha aquesta crisi i si és que no pot sobrevenir a qualsevol altra edat.
La qüestió és que Samuel és un paio assentat a la vida, amb les seves rutines, els seus amors, les seves responsabilitats, els seus amics i... el seu buit.
Porque ya es sabido que en ocasiones nos llenamos de cosas que solo acaban llenando como piedras en un bote de cristal, hasta que llega el día en el que Samuel se detiene a mirar tras su cristal para descubrir los grandes huecos. Y claro, nada mejor que construir una farsa aprovechando un viento favorable para moverlo hacia sabe Dios que nueva singladura.
Una vella amant que no la va ser i que ara és morta, una pena germana que troba en què suposa que va estimar la seva germana un suport per a la seva particular tragèdia.
Una vida oficial de Samuel que poco a poco entra en recesión y una madre con demencia a la que le acaba contando su miserable última farsa. Solo que ella, Carina, la hermana de Clara, ha pasado a ocupar un extraño lugar en medio de su histriónica representación.
I Samuel ja no sap si pot sortir de l'escena fent mutis pel fòrum o si assumir que pot ser capaç d'escriure un llibret diferent sota una nova banda sonora de la seva ànima cansada.
Les vides alienes
Una de esas novelas que no por inesperadas resulta sorprendente. El género negro, ese gran imán que atrae a multitud de autores en busca del éxito comercial, se convierte en manos de Ovejero en una excusa para transitar espacios más íntimos en las motivaciones del mal.
Sota l'aparent superficialitat i cinisme de Lebeaux, habitual empresari a B i molt amic dels homes de palla amb què protegir les seves inversions més il·lícites, descobrim un estrany home poderós vingut a menys en descobrir allargades ombres familiars.
A les mans arriba una fotografia comprometedora sobre els més ominosos negocis familiars al Congo belga. Els xantatgistes que se la fan arribar esperen els diners.
Però des d'aquell moment no es desplega una novel·la negra a l'ús. Des d'una Brussel·les que bé coneix l'autor es traça un mapa humà sobre els negocis, la corrupció i l'estranya sensació de descontrol que pot governar un paio que es pensava fora de perill de tot.
Escriptors delinqüents
La Història està plena d'escriptors significats per molts altres aspectes anòmals més enllà de la seva creació destacada. I si no és així, les biografies oficials s'ocuparan d'enaltir allò anecdòtic fins a elevar-lo a una altra categoria més transcendental.
La cuestión es que Ovejero traza una diagonal en la Historia de la Literatura. En su particular linea, Ovejero enlaza a muchos autores que vivieron pesarosas o extrañas circunstancias que, además, necesariamente se reflejaron en su obra. Lo extraño, lo diferente entre la supuesta normalidad ofrece mucho más argumento literario.
I en aquestes van caminar Mutis, Burroughs o altres. Potser buscaven arguments sobre els quals escriure o potser els seus dimonis literaris van saltar a l'escena de la realitat…
