La generació perduda nord-americana (inicis de segle XX) no només va ser un retrat uniforme d'escriptors descontents, o nihilistes, o hedonistes. El desencant va poder ser el mateix, la coincidència històrica era el que tenia, però la forma de prendre partit en la vida distar molt dels uns als altres.
El contrast més gran va poder donar-se precisament entre l'autor que avui ens incumbeix, John Dos Passos y Francis Scott Fitzgerald. Mentre que John viatjava i deixava la seva pàtria per conèixer diferents països i les seves problemàtiques (com el cas espanyol), Francis Scott feia el mateix però gairebé sempre per pur lleure.
El relat desencantat, el to gris pot ser similar, però la forma d'actuar d'uns i altres incumbeix més a les decisions personalíssimes per sobre de les suposades tendències d'una generació etiquetada.
John Dos Passos va viatjar molt per Espanya abans i després de la guerra. D'ideologia més tendent al socialisme, va recolzar personatges de la causa republicana. Tot i això, va ser al nostre país on va patir grans desencants amb la versió més violenta del comunisme i amb la decepció sobre l'amistat amb Ernest Hemingway.
3 novel·les recomanades de John Dos Passos
Manhattan Transfer
Els orígens portuguesos de l'autor semblen impregnar aquesta novel·la. Tot neix des d'una estació, el transfer cap a Manhattan, després ja la ciutat s'ocupa en presentar-nos les destinacions de cadascú, de molts d'aquests personatges anònims en els quals se'ns fa fixar la vista.
Mentre esperen el seu tren cap a la gran poma comencem a conèixer els seus plans de vida, les seves intencions i voluntats, les seves pretensions i el somni d'un èxit guanyat a el preu que sigui. La realitat és que un cop d'ull ràpid sobre qualsevol d'aquells que agafaven un tren en aquella estació podia ser endevinat com un fracàs per endavant, sense error possible.
Però l'esperança mai es perd. La màgia d'aquesta novel·la són els llaços que es van creant entre aquells que alguna vegada van compartir estació, i somnis, però que amb prou feines ja mantenen una mica d'esperança.
paral·lel 42
Amb aquesta novel·la arrencava la trilogia USA, en la qual Dos Passos es mullava a fons sobre el gran país nord-americà. El llibre és un particular mosaic, una barreja de crònica i novel·la que plasma la seva voluntat per mostrar aquesta realitat que supera tota ficció, per rocambolesc que sigui el seu plantejament.
L'ideari moral dels personatges se'ns presenta a manera de recapitulació abans de l'acció. Com si tots aquests personatges s'asseguessin davant nostre i ens explicaran la seva essència, allò que els mou a comportar-se de la manera que veurem. Una singular desestructuració que va trencar motlles en l'escrit fins al moment.
1919
El segon lliurament de la saga mereix més la pena que el seu tancament, titulat El gran diners, al meu parer una intenció més artificial de completar una trilogia que una altra cosa. No obstant això 1919 si es manté fresca i tan innovadora com Paral·lel 42.
El coral dels personatges i situacions segueix sent una cosa primari. És com aquesta sensació que de vegades ens passa en una ciutat… No us agradaria colar-vos per alguna d'entre tantes finestres i veure què està passant? Una cosa així és 1919 una novel·la coral que transcorre majoritàriament a París.
I és aquí on coneixem a molts dels americans que van colonitzar temporalment ciutats d'Europa, tot esperant que els Estats Units pogués refer-sol, d'alguna manera ...
