Els millors llibres de Joaquim Camps

En l'apartat d'aquest bloc dedicat als millors llibres d'infinitat d'autors, solem seleccionar a aquells que ja disposen d'aquestes tres obres sobre les quals aixecar el pòdium de les seves millors novel·les.

Però en el cas de Joaquín Camps fem una excepció semblant a la que en el seu moment vam considerar fer amb Javier Castillo abans que arribés a aquests tres novelones a posicionar al nostre criteri més subjectiu.

I ara li toca a Joaquín Camps i la seva dedicació a les obres ficció. Una irrupció que també apunta aquest gran nivell de l'bestseller guanyat a pols amb grans novel·les i reconeixement oficial de grans premis com el Azorín de novel·la.

Aquest catedràtic de la Universitat de València també apunta a donar lliçons a la novel·lística espanyola dins d'un gènere de suspens en què l'autor perfila els seus personatges amb una gran profunditat psicològica.

Si a més aconsegueix, com així passa, arrodonir trames amb plantejaments de gran intriga i és capaç de dotar d'aquest ritme compensant entre tensió, afecció i acció, ens trobem amb un escriptor que sempre convenç amb les seves històries.

Novel·les recomanades de Joaquín Camps

La silueta de l'oblit

El descobriment de Víctor de l'Arbre va suposar, al meu entendre, una nova variant en la novel·la negra. Històries, casos que entronquen amb les més profundes sensacions sobre el tràgic de viure des de la noció de el crim, de la fugacitat de la vida, en mans de l'assassí de torn, convertit també en molts casos en una derivada de les pors i els dubtes de els mateixos investigadors, com nèmesi existencial materialitzada en les seves víctimes així com en els seus persecutores, enfrontats a sinistres reflexos de la seva pròpia vida abocada a l'abisme.

I la veritat és que en aquest sentit Joaquín Camps sembla fer provisió d'una semblança imaginario.Se aconsegueix així un suspens general que travessa cada obra des d'una sencera sotsobre. I aquesta novel·la guardonada amb el premi Azorín 2019 per a mi sintonitza amb aquesta més o menys nova idea d'un gènere negre enfocat cap al thriller de viure quan les ones de tots els personatges reverberen cap a una composició malenconiosa, guiada per una tensió psicològica que abasta totes les ribes.

Claudia Carreras es bressola des de fa un temps en aquestes aigües. La pèrdua marca la seva quotidianitat amb aquest pes que només el temps pot acabar alliberant, però que mentrestant arriba a aixafar la consciència. Tot i així, sense en Tomàs amb el qual va compartir casos i llit, la fugida cap endavant la condueix a València des de Madrid, esperant que la Mediterrània desviï les seves males ones cap a altres costes llunyanes.

A l'poc d'arribar, el seu primer cas la assalta amb les incerteses pròpies de la seva situació particular. La desaparició de Lara Valls més que un cas asèptic va prenent un caire particularísimmo en què cada pas donat cap a la seva rescat o el descobriment del seu cos la introdueix en una espiral, en una inèrcia fatal.

Res pitjor que empatitzar dràsticament amb la víctima d'un cas. Però Claudia poc a poc troba en la mimetització amb Lara un estrany recés de confortable malenconia a l'compartir els senders de la perdició amb Lara.

La silueta de l'oblit

L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza

La primera novel·la de l'autor. Una opera prima molt valorada pels lectors. I és que, com apuntàvem abans, quan un escriptor com Camps posa aquest afany en la verosimiliud plena de personatges i ofereix una trama ben pensada, fresca i sorprenent, el de l'debut no es nota tant.

I així l'obra final passa per ser, en un gènere tan massiu com el suspens-misteri, un gran enlairament de l'autor ja diferenciat perfectament amb aquesta empremta i aquesta forma de narrar que guanya lectors per tot arreu.

La història narra el particular periple de Víctor Vega, embrancat en una investigació sobre el mític i ja desaparegut escriptor Hugo Mendoza. La seva mort desperta les sospites de la seva dona i considera que Víctor la pot ajudar en la determinació de la veritat última.

Aprofundir en el misteri plantejat és un spoiler. Però és que molt més enllà de les indagacions pròpies d'un assumpte com el presentat, la novel·la se serveix de la gran capacitat de l'autor per a crear perfils psicològics tan profunds per traçar línies paral·leles que es entralazan amb el misteri.

Perquè Què més gran enigma que la vida mateixa, assaltada amb l'energia dels nous horitzons? Victor Vega, Paloma i molts altres personatges ens inundaran amb la seva vida mentre suem tractant de desvetllar el gran misteri final.

L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza
5 / 5 - (4 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.