Els 3 millors llibres d'Ismail Kadaré

Des de la petita Albània s'erigeix ​​la gran figura en el literari, sociològic i fins filosòfic, de Ismail Kadaré. La pàtria d'aquest autor, sacsejada durant tot el segle XX pels vaivens europeus en el social, el polític i el bèl·lic ha acabat derivant en un Estat democràtic la població finalment s'escampa entre les fronteres de l'propi Estat i més enllà, conformant extenses comunitats a Kosovo, o altres petits reductes en països de l'entorn.

Davant la singular transició històrica albanesa, Ismail Kadaré va adoptar el paper de l'crític necessari, de la veu discordant capaç d'oposar-se a el poder. La seva voluntat creativa i humanística orientada cap a la novel·la acaba adaptant-se en moltes ocasions a el necessari compromís de qui ha viscut tota mena d'abusos de poder.

El segle XX va apuntar en molts casos a horitzons distòpics que poden considerar-se més o menys realitzats a dia d'avui i que George Orwell revistió (previamente a Kadaré) de tintes sociopolíticos en 1984. La cuestión es que Ismail Kadaré fue y es de los que pone el contrapunto, de los que escribe para devolver la empatía y la noción crítica ejemplarizada perfectamente en una narración de ficción donde se materializa la magia de acercarnos al personaje sin prejuicios propios.

Ismail Kadaré sap que per poder apropar-se a realitats crues, ben conegudes per ell, no hi ha res millor que convidar el lector a ocupar una altra pell, a veure amb uns altres ulls, a embastar un relat des d'on contemplar tesi i antítesi per finalment descobrir una síntesi narrativa que complementa qualsevol ideari des de la poderosa imaginació, aquesta que no rendeix comptes davant preceptes i veritats absolutes.

Top 3 llibres recomanats d'Ismail Kadaré

El palau dels somnis

Sabuda la meva consideració cap al al·legòric. No pot deixar de fixar aquesta novel·la com la millor de l'autor. Si abans parlava d'aquest interès de l'autor per desvetllar els artificis dels sistemes polítics autoritaris, presentats en el social com a sistemes idíl·lics, aquest llibre és l'equivalent a les més famoses distopies d'altres autors ben diferents en el seu gènere però similars en la seva intenció.

Em refereixo a el ja citat George Orwell, però també a Bradbury amb Farenheit 451 o Huxley en Un món feliç. Perquè sí, hi ha molt de ciència ficció política en aquesta novel·la en la qual el regne de la mort governa sobre els somnis dels ciutadans.

Mark-Alem és el protagonista d'aquesta distopia en la qual l'Estat apila informes per escrit sobre els somnis albergats cada dia.

Realmente inquietante alegoría que acaba componiendo un retrato de la sociedad albanesa en particular, pero que se asoma a cualquier otro sistema de gobierno dictatorial en la forma o en el fondo.

El Palau dels Somnis

El general de l'exèrcit mort

Des fets molt concrets de la història recent albanesa, ens endinsem en una novel·la reflexiva. L'ambientació entronca amb aquesta necessitat de el relat propi d'un albanès com l'autor, entestat a mostrar l'essència de la seva pàtria.

Pero además de conocer sobre este singular país, a la postre se acaba describiendo un panorama muy humano sobre cualquier otro escenario. En busca de los héroes propios de la Segunda Guerra Mundial, fallecidos y abandonados en algún lugar de los Balcanes albaneses.

En una trama que es desenvolupa durant un ampli període de temps, Ismail Kadaré trasllada impressions d'aquesta humanitat lliurada a la fatalitat ia la supervivència.

Per moments vam descobrir un humor descarnat i en altres, en aquesta màgica composició total, ens emocionem o ens enervamos amb els fets.

L'excusa de trobar a coronel Z serveix per acabar dibuixant una primera novel·la carregada de necessitat, de desig de donar veu a fascinants intrahistorias entre la tragèdia.]

El general de l'exèrcit mort

abril trencat

L'adaptació d'algunes normes o lleis com és el Kanun en zones com les serralades albaneses suposen un autèntic viatge a usos i costums mil·lenàries que resulten impactants.

Per afrontar una narració tan intensa com aquesta, que introdueix a un lector profà en un nou món dins el nostre món, Ismail va ramificar dues històries que aporten diferents nocions sobre el propi esdevenir de la trama.

Gjorg Berisha busca la seva deguda venjança de sang. El empara una d'aquestes velles deutes rituals que semblarien inconcebibles en els nostres dies, una mena de reminiscència medieval. A la segona ramificació vam gaudir d'una interpretació epopéyica del que ha passat amb Gjorg Berisha.

L'escriptor Besian Vorpsi s'ocupa, mentre viatja per aquest particular racó de món, d'explicar motius, d'enllaçar el que ha passat amb valors que semblen arribar a justificar la venjança i la sang sobre la base de valors sagrats per al Kanun ...

abril trencat
5 / 5 - (7 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.