Els 3 millors llibres del genial Honoré de Balzac

Hi va haver grans escriptors que van prendre l'ofici com un timó general de tota la vida. I des d'aquesta idea, escriure es transforma en una ambició que acaba transcendint el personatge per assolir el conjunt de la humanitat. Viure al voltant de la literatura amb la intenció de satisfer-la de totes les emocions i idees que puguin cabre en l'ésser humà sona pretensiós. Balzac ho va intentar amb gran fortuna, tot i que, naturalment, mai va poder acabar la seva gran obra: La comèdia humana.

Es diu d' Balzac que va ser un dels primers grans realistes que entrellucaven l'horitzó encara llunyà de segle XX i entenien el pas pel món d'un escriptor com a testimoni paral·lel a la Història. El subjectiu és el que realment testifica el que va passar ..., tota la resta és una transcripció o un dictat des de la intencionalitat dels que aconsegueixen fer-se amb la patent del que ha passat.

Què seria del nostre coneixement sobre nosaltres mateixos sense l'art o sense la literatura? La mera idea anticipa una sensació de buit, de dades i de relats oficials, de la humanitat com un continu esbós en un llenç fet i fet, mal gargotejat per traços inconnexos.

Així que si Balzac va ser un dels primers realistes de la seva època, després altres etiquetes prèvies dels romàntics (per a mi no hi ha tanta diferència mentre el que es compti parteixi del subjectiu, el veritablement important de tot esdevenir humà).

Si de cas entenc alguna diferència entre etiquetes, potser sigui en aquest cas una intenció més crua sobre la vida de les gents, tractant potser d'aferrar l'ànima a la terra, en contra dels romàntics anteriors (que, per cert, van seguir escrivint, no és que un corrent arrossegament de la faç de la terra a l'altra).

La paradoxa de tot això de les corrents queda clarament reflectida si considerem que una de les grans influències de Balzac va ser Walter Scott, Un gran romàntic ... o que abastés algunes creacions fantàstiques amb tints gòtics. Difícil encasellar a un autor, impossible realment en el cas de Balzac.

Etiquetem, sí, pel fet d'ordenar-ho tot. Però no sempre tindrem raó. L'assumpte forma part de La comèdia humana, la gran obra inacabada d'aquest geni francès.

3 novel·les recomanades de Balzac

La comèdia humana

Una gran obra, el súmmum de la seva creació... Balzac va considerar escriure el llibre de llibres, a l'alçada de la Divina Comèdia, el Quixot o la Bíblia. I ho va fregar…, però la vida no li va donar de si per a la seva culminació. Una suma d'escenes entre allò assagístic i allò literari. Filosofia i pensament davant (o sobre) personatges i avatars de tota mena.

Un total de 87 novel·les que partien de la idea inicial més 7 imprevistes més (en els grans projectes sol passar que apareguin els imprevistos). La comèdia humana és una obra tremendament paradoxal per a Balzac, amb ella se'n va anar sustentant econòmicament i li van sorgint nous fronts que necessiten ser abastats al seu entendre per culminar l'obra.

Malgrat no ser acabat, aquest volum resulta simplement aclaparador per al lector. La seva suma d'escenes, la seva composició literària que l'aborda tot, els seus tints històrics i intrahistòrics. El món de segle XIX comprès en aquesta heterogènia composició.

La Comèdia Humana, Balzac

La pell de zapa

El que ja et deia. No tot és etiquetat uniforme qual producte en sèrie de fàbrica. En aquesta novel·la inicial de Balzac trobem l'híbrid del fantàstic i el realista com a transició cap al que vindria després.

A la fantasia Balzac trobava un fabulós espai per a la meditació filosòfica, perquè només en escenaris comparativament assumibles per a un lector, es pot plantejar una filosofia que des de dins s'assumeix sense més ni més. Mirar allò fantàstic és descobrir un escenari on tot és possible i on el lector es predisposa al pensament des de fora, sense condicionants ni prejudicis.

Una novel·la en resum que contradiu la pròpia essència oficial de Balzac o que, al menys llança una bufetada a tots aquells que pretenen anteposar un criteri uniformador. Balzac també era fantasia i divagació. Està clar que la seva intenció no era el simple entreteniment o el solaçar de l'ànima, però fantasiejar, també fantasiava.

La pell de zapa

papà Goriot

Aquesta novel·la es va incorporar al volum de la Comèdia humana, però té una entitat pròpia com una de les novel·les més grans de l'autor. El seu retrat del París de l'època, dels seus escenaris ben diferents entre classes, de la misèria i la política incapaç de governar els designis del poble. Els humans poden esdevenir monstres. Des de la misèria, la frustració i les ambicions pròpies de l'aprenentatge sense pudor de la supervivència, Goriot descobreix que les filles deixen de ser aquests éssers meravellosos de la creació quan sucumbeixen a l'inframón.

Eugène Rastignac busca el seu lloc sibil·linament entre les classes benestants, vam descobrir amb ell com la intel·ligència cap al engany pot acabar per obrir-se pas fins a dalt. L'alta societat, els seus costums i mesquineses. Realisme cru d'aquestes escenes privades que tan magistralment desenvolupava Balzac.

Papa Goriot
5 / 5 - (9 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.