Si hi ha un autor actual emprat a fons amb la narrativa com a forma de crítica social aquest és Herman Koch. En el suspens de les seves novel·les sempre acaben destilÂlant temes candents que fa a la urgent deriva social que suposen el indiviualismo orquestrat, l'autocomplaença i la incorporació de la violència com a via cap a la hipocresia i l'alienació des de molt joves i sobretot en classes benestants.
Casat amb una espanyola, també s'ha servit d'esdeveniments reals ocorreguts al nostre país, com un menyspreable atac racista o classista a Barcelona.
Des que es publiqués a Espanya la seva novel·la El Sopar (precisament la que incorporava successos extrapolats de la ciutat comtal), també al nostre país ha anat guanyant adeptes. Lectors que s'interessen per aquesta intenció de despullar misèries entre les aparences, al mateix temps que el suggeridor fil del dubte sobre els personatges, sobre les seves mitges veritats i les seves descarades mentides va hilvanándose de manera inquietant i desconcertant.
Encara que aquest autor ja venia publicant llibres al seu país des dels anys 80, és des de 2010 quan ha assolit l'èxit i les traduccions a infinitat d'idiomes, demostrant un grau de maduresa i un encert en tots els seus arguments proposats.
Top 3 llibres recomanats d'Herman Koch
Casa d'estiu amb piscina
Pertànyer a l'elit social en les seves versions de reconegut metge, famós actor o potentat director suposa disposar d'espais físics i intel·lectuals allunyats de la plebs.
Allà és on els que saben com es mou el món poden seguir malparlant sobre la moral, el bé i el mal, l'estat de les coses i el sexe dels àngels.
El doctor Marc Schlosser rep una invitació del seu pacient el prestigiós actor Ralph Meier per passar uns dies junts a la mansió de la platja, davant de la Mediterrània.
A ells s'acabarà unint un valorat director de cinema, de tornada de tot i gaudint de la seva última i jove núvia. Al costat de les dues primeres parelles viatjaran seus fills adolescents, nois cultivats en educació elitista i formats per prendre el timó social a quan deixin aquesta adolescència que ningú sap bé com afrontar.
Són dies de dispersió i rialles, de ambrosia i alcohol sota la brisa de la mar. Però en ocasions aquesta ficció de creure per sobre de tot i de tots pot conduir a la desconsideració per la pròpia vida dels altres.
Quan ho espantós passa, ningú entén com va poder ocórrer ni on neix la culpa. Perquè la fatalitat no és un moment crític, és una suma de circumstàncies, decisions i pensaments que poden ser conduïts per sentiments descontrolats com la violència, el desig o la passió, uns sentiments que algunes persones creuen poder disposar al seu gust.
El sopar
Un restaurant de luxe a Amsterdam. Aquí se citen per conversar distesament dues parelles. I és en aquest pla bàsic on transcorre una història que malgrat tot adquireix un ritme trepidant i una intensitat insospitada.
L'encertat llenguatge concís de l'autor per perfilar personatges i desenvolupar diàlegs aconsegueix atrapar des dels primers compassos que apunten a un còmode sopar d'entremesos i bon vi.
Només que la reunió té un fonament soterrat, o al menys reservat per a les postres. El que els fills de les dues parelles van fer no està bé, Michel i Rick es van comportar com tipus inhumans, incapaços d'empatia alguna. Són amics i fills de totes dues parelles, els protegeixen fins a les últimes conseqüències davant de l'aguait social.
Però entre els pares la culpa treu el cap i acaba obrint en canal l'ideari hipòcrita d'una alta societat obstinada en la imatge, sempre. Com ja he dit, basada en uns fets ocorreguts a Barcelona.
Benvolgut senyor M
No per ocupar el tercer lloc ha de ser considerada molt distant en qualitat. Koch aconsegueix en totes les seves novel·les un obligat anàlisi paral·lela als fets narrats, dotant a el tot narratiu d'una força inusitada.
Com si ens asomáramos a una versió literària de la finestra Indiscreta, el narrador de la història ens va presentant a l'objectiu de la seva vida, el seu veí, el senyor M. escriptor famós per més senyes però sobre el qual el nostre amic narrador llança sospites que no sabem si són fonamentades en realitats o en algun odi particular.
El narrador ens parla de la gran novel·la del seu autor espiat: Ajust de comptes, una novel·la narrada des fets reals esdevinguts a la ciutat. Descobrir si ho narrat per l'escriptor és la veritat o si va escriure aquella novel·la com una tapadora sobre el realment ha passat és el fonament vital de l'narrador, i de l'lector quan es submergeix en la novel·la.
