La bona de Harper Llegeix ens ho posa fà cil al particular obstinació d'aquest espai per seleccionar subjectivament les millors obres de cada autor. Les seves dues novel·les són el seu llegat pel que fa a narrativa de ficció i en la seva comparació sol néixer fà cilment la selecció que de seguida abordarem.
En l'haver d'aquesta escriptora trobem aquesta gran obra immortal, encegadora per a un autor o autora aclaparat per la seva repercussió. Va passar ja amb Kennedy Toole i «La conxorxa dels ximples«. O amb patrick sukind i «El perfum». O fins i tot amb Salinger i «El vigilant en el camp de sègol».
Tots ells, al costat de Harper, executors d'aquesta novel·la considerada com a obra mestra que traduïda a la practividad de les seves vides com a creadors, va suposar més una llosa per a seguir escrivint. No és fà cil crear amb l'espasa de la perfecció penjant sobre els seus caps qual Dà mocles de la literatura.
Però no sé perquè intueixo el cas de Harper Llegeix com una cosa diferent. Com la feliç assumpció de la glòria literà ria i fins cinematogrà fica de «Matar un rossinyol» sense major turment creatiu.
Si la seva gran història va arribar a tot el món de manera aclaparadora, Tant se val que no pugui igualar-? Harper Lee somreia habitualment amb satisfacció, amb els royaltis ben assegurats ia una altra cosa, papallona.
Perquè la publicació en 2015, Any anterior a el de la seva mort, de «Veu i posa un sentinella«, Sembla més un acte aliè a la seva voluntat, una forma d'estirar o complementar una bibliografia que per a ella segurament ja seria plena amb aquest rampell d'inspiració i enginy que la va fer immortal:
Llibres recomanats de Harper Lee
Matar un rossinyol
La brillant metà fora de l'tÃtol com crua comparació amb el racisme obertament imperant en un Estats Units dels anys 30. Un paÃs carregat amb complexos i culpes atà viques que forçaven a l'home blanc a buscar el seu reforç des de la convicció moral que justificava el classisme basant-se el color de la pell.
Per descomptat la cosa s'accentuava al sud-est de paÃs, on les explotacions de el sector primari concentraven a grans col·lectius de treballadors de color. I fins a la mismÃsma Alabama ens desplacem des dels records de Jean Louise Finch, una noia dÃscola i fins violenta si tocava embrancar-se en qualsevol causa.
Coneguda des d'aquells dies com Scout, Jean manté el record a foc d'uns dies estranys. L'obstinació del seu pare per defensar el negre Tom Robinson, acusat d'agressió sexual, va trastocar tots aquells dies de la seva infantesa. Potser no fossin bon dia.
I no obstant això ara Jean sap que llavors va aprendre la gran lliçó de la seva vida sobre humanitat, ètica i civisme. Segurament era igual qui va ser l'autor de la violació.
Amb la simple sospita que qualsevol d'aquells menyspreables negres van poder sobrepassar amb la vÃctima, la gent entraven en un estat de còlera capaç de tot.
Però grà cies a exemples com el d'Atticus, el pare de la noia, reforcem la idea que la justÃcia havia de ser igual per a tots, encara que tan sols com a excepció a la regla fins al dia d'avui; com a paradigma de les causes perdudes; com a exemple que no es pot perdre abans de lluitar.
Veu i posa un sentinella
Una mena de preqüela, o seqüela, segons es miri. Perquè si bé es diu que aquesta obra neix de l'rescat d'un extens esborrany de l'autora, els fets narrats parteixen molt temps després de «Matar un rossinyol», tot i que l'argument també gira sobre la base del mateix.
La lluita en el cas de la violació que va portar Atticus s'albira, més de vint anys després, com un vague record que, però, va sumar perquè la societat apunti a l'canvi, trobant recalcitrants racistes però ja enfrontats a tants o més revolucionaris de tot color.
Aquella nena des del qual albirem la primera part, Jean, ja és una jove a la recerca del seu destà a la gran poma. La història comença en un dels seus viatges ja com adulta a l'origen, a la casa dels seus pares.
I passa el que en ocasions ens passa a tots. Jean sent que en part ha traït a la Scout que va ser, els seus principis i els seus plans de vida. No li queda altra que riure de les seves misèries i potser fer propòsit d'esmena.
De qualsevol forma la figura plena d'enteresa del seu pare en els dies durs de el cas de el poble contra Tom Robinson i encara avui, li serveixen per a considerar que sempre es pot recomençar ...
2 comentaris a «Els millors llibres de Harper Lee»