Indubtablement, el gènere d'aventures va trobar al segle XIX el seu moment de major apogeu. No és qüestió de comparar xifres de vendes perquè no té res a veure l'univers lector d'aquest moment a l'actual, però la veritat és que el reconeixement mundial de l'propi Henry Rider Haggard i d'altres com Robert Louis Stevenson, Autèntics puntals de l'gènere, dóna bona mostra del que suposava aquesta literatura que s'endinsava en el desconegut, en els últims escletxes de món esotèric que la ciència i la tecnologia encara no aconseguien a cobrir completament.
Tant Stevenson com Haggard van beure de plantejaments narratius originats en Jonathan Swift, Solament que ajustats a la modernitat de el moment i alliberats de l'habitual càrrega política soterrada que solia abordar Swift en la doble lectura de les seves obres.
La qüestió és que el gènere d'aventures mai va viure un moment més dolç. Viatges a llocs ignots, fantàstics a la recerca de grans misteris que fins i tot abordaven el moral de l'època i desafiaven un moment evolutiu en el tecnològic amb els seus evidents mancances.
El subgènere dels mons perduts, que encara avui cueja de tant en tant en un món cartografiat de cap a peus i rastrejat per satèl·lits i terminals de tot tipus, va trobar en l'excel·lència de Stevenson i en la profusió i vivesa de Haggard la seva major suport per llançar a elucubrar a l'imaginari lector d'aquells dies.
Top 3 llibres recomanats d'Henry Rider Haggard
Les mines del rei Salomó
Haggard tenia amb Àfrica una espècie de influx similar a què va sentir anys després l'escriptora Isak Dinesen. I allà, des dels espais oberts de l'Àfrica més ignota, Haggard també ens va convidar a la fantática aventura de les mines del rei Salomó.
De la mà d'Allan Quatermain ens endinsem en les zones més selvàtiques de el vell continent per afrontar multitud de riscos. Quatermain, com a home modern d'aquell final de segle XIX s'enfrontava com podia als desafiaments naturals, a l'amenaça dels salvatges ..., tot per fer-se amb el major tresor de l'món.
Una de les aventures més replicades en multitud d'edicions i en el cinema. Una història que fa les delícies d'aquests lectors amb ànimes de viatgers cap al perill. Disponible en multitud d'edicions:
Ella
Sol passar que l'autor d'una obra molt coneguda, pot quedar sepultat per aquesta. No obstant això, Haggard va ser capaç de construir noves novel·les amb la mateixa solidesa i encant que la seva gran obra. Ella és un dels casos més evidents.
El gir temàtic és considerable en aquesta novel·la que torna a prendre els admirats escenaris africans de l'autor. Però el periple de Leo i Horace a la recerca d'una mica més transcendent que un simple tresor material manté a l'lector atrapat.
Ella, aquesta mena de deessa capaç de governar l'ànima dels homes però al seu torn sotmesa a la foscor de la selva africana. El que Leo i Horace descobreixin acabarà per modificar l'essència de les seves ànimes i fins i tot l'existència mateixa de la humanitat.
La filla de Moctezuma
Més enllà del continent africà on Haggard va trobar el seu particular filó per presentar les seves novel·les, l'Amèrica precolombina també suposava tot un repte narratiu per a un escriptor com Haggard amant de l'aventura davant dels mons perduts, remots, desconeguts…
En aquesta novel·la coneixem a Tomas Wingfield, un anglès embarcat en nau espanyola cap al nou món en ple inici de la conquesta. Perdut finalment després d'un naufragi, els nadius ho acaben admirant com a un déu.
En el desenvolupament de la trama en què Tomas busca sobretot la seva venjança personal, l'autor aprofita per endinsar-se als grans enigmes d'aquesta civilització així com en l'arribada d'Hernán Cortés a el món dels asteques.
