Els 3 millors llibres de Gustave Flaubert

Un dels escriptors que millor va trobar l'equilibri entre la forma i el fons (l'ideal de tot escriptor per ser capaç d'atrapar a lectors exigents en la riquesa de el llenguatge i també als que es deixen portar per un bon fons), va ser Gustave Flaubert.

En la seva joventut, Flaubert bé podia representar el jove actual de família acabalada a qui es pretén conduir cap a una formació acadèmica que determinés un futur prometedor (més encara en aquells dies en què pocs joves podien permetre's el luxe d'estudiar).

Però Flaubert, Malgrat intentar llicenciar-se en dret, tenia la seva ment ocupada per les inquietuds pròpies de l'creador latent. La literatura era el seu camí, tot i que encara no ho tenia d'el tot clar.

De fet poques coses clares apareixen en el camí vital de l'genial escriptor. Res d'una vida urbanita en la qual poder créixer com a fill de, ni tampoc relacions amoroses públiques i notòries, més enllà d'una tempestuosa dècada d'acostaments i renúncies al costat de la poeta Louise Colet.

Anem, el estereotip d'un inconformista que només en un àmbit com la literatura va poder trobar llera per les seves inquietuds i placebo per a la seva assossec emocional i intel·lectual.

I malgrat l'aparença inestable i trencadissa de Flaubert, la seva obra tenia aquest punt ja anticipat de recerca de la perfecció, potser en contrast amb el seu propi món en sotsobre.

Top 3 novel·les recomanades de Gustave Flaubert

Madame Bovary

Com novel·la pura, cap altra obra s'aproxima a la cimera de El Quixot com aquesta. La construcció d'un personatge tan complet i complex com Emma Bovary aconsegueix omplir cada escena. Tot gira al voltant de Emma i la seva lluita contra el predestinat. El pertinaç infortuni plana sobre Emma, ​​marcada per les imposicions dels seus temps.

I gràcies a això apareix el fonament del que per Vargas Llosa seria el millor argument soterrat que mou una novel·la, els quatre grans rius:

  1. rebel·lia, La d'Emma que la condueix a enfrontar-se a la tempesta de les seves circumstàncies.
  2. violència: la que sorgeix del desencís, de la impossibilitat de trobar la felicitat, de la imposada moral general davant l'individual.
  3. melodrama: Emma, ​​com a personatge és un tot. Quan el lector descobreix a el personatge total i és capaç d'empatitzar amb ell la narrativa es transforma en un melodrama propi que transcendeix a la lectura i esquitxa l'ànima de l'lector.
  4. sexe: Reconèixer la força de el relat de l'sexe esquitxant una activitat intel·lectual com és la lectura suposa un binomi infal·lible no només per dinamitzar una història sinó també per apropar les pulsions a l'intel·lecte.

Emma és potser el primer gran personatge femení alliberat de l'ideal que llastava i limitava a la dona.

Madame Bovary

La temptació de Sant Antoni

L'esperit de Flaubert navegava entre inquietuds desassossegants, aquesta mena d'inquietuds que ara poden fructificar en alguna cosa positiva com que acaben paralitzant o allunyant de la resta del món.

Aquesta novel·la a mig camí entre l'exposició filosòfica i l'aventura dantesca ens apropa al teatre humà, a la vida com una suma de personatges histriònics del no-res, a la mà infernal que fa que tot s'aproximi al fracàs de l'existència ja la mort.

La temptació del diable té molt de sentit en aquest entorn. Cedir al diable sabent que res al teatre de la vida pot satisfer-te més és massa fàcil. No sucumbir a ell només és qüestió de quedar bé amb un mateix i creure que hi pot haver alguna cosa que justifiqui la penúria, sense remotament imaginar què pot ser.

La temptació de Sant Antoni

Memòries d'un boig

Tot i el que es pugui desprendre del títol, aquest títol acull precisament l'ideari cap a la lucidesa. Un home reestructura la seva realitat, la descompon.

Quan aconsegueix desfer-se de la seva identitat pot per fi viure el seu gloriós deliri, un espai imaginari en el qual aconsegueix fama, glòria, sexe i luxes. Un complet boig que ho aconsegueix tot sense patiment algun seva existència física abandonada.

Els altres com ell en diuen boig, la realitat potser és que els bojos són tots els altres, al menys els que no participen d'aquest món fantàstic creat i que té el seu reflex cert en altres nivells socials.

Les altes classes socials són les que en definitiva contemplen els altres amb la seguretat i la completa certesa que caminen com bojos buscant el que mai seran a aquest costat de la realitat.

Memòries d'un boig
5 / 5 - (8 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.