Els 3 millors llibres d'Empar Fernández

Una altra d'aquestes grans autores versàtils del panorama literari en espanyol és Empar Fernández. Potser és cosa d'aquesta dedicació a la novel·lística de manera paral·lela a altres activitats professionals, la qüestió és que en la seva dedicació prolífica a l'ofici d'escriure, Empar Fernández aborda la ficció històrica o el policíac-negre amb facilitat i solvència.

Iniciada en el gènere negre, la seva carrera literària actual es mou en aquesta ambivalència sempre sorprenent i enriquidora. Una capacitat creativa que, per altra banda, ha estat reconeguda amb multitud de guardons.

Premis literaris, mels de la glòria que ja va poder assaborir amb la seva òpera prima, guanyadora del XXV Premi Càceres. Tot un bon auguri que la va conduir fins avui amb aquesta bibliografia ja consolidada. Però Empar també és molt reconeguda per les col·laboracions de tall periodístic. Podem llegir alguns dels seus interessants articles al diari en línia Huffingtonpost.

Top 3 novel·les recomanades d'Empar Fernández

L'epidèmia de la primavera

"La revolució serà feminista o no serà" una frase inspirada en el Ché Guevara que porto a col·lació i que ha de ser entesa en el cas d'aquesta novel·la com una reconsideració històrica necessària de la figura de la dona.

La història és la que és, però gairebé sempre s'ha escrit ometent la part de responsabilitat corresponent a les dones. Perquè no pocs moviments fonamentals de llibertat i igualtat han estat narrats en veu femenina, servint com a exemple màxim d'aquest anhel igualitari dels uns i dels altres. Queda molt camí per recórrer.

Però què menys que començar des de la literatura, component novel·les que ens descobreixen tant a herois com a heroïnes d'altres temps en què el feminisme sonava tan utòpic com el més necessari dels horitzons revolucionaris.

La Primera Guerra Mundial va deixar de costat a una Espanya neutral sobre la qual res semblava anar en el conflicte. Només que tota guerra acaba esquitxant la seva violència, pobresa i misèria a un entorn tan pròxim com era l'espanyol, envoltat per països que sí que van participar com França o Portugal.

La Història de les guerres ens ensenya que el pitjor de tot conflicte esdevé quan s'aproxima al final. Europa sencera es trobava devastada allà per 1918 i per sobre de mals la grip espanyola aprofitava el moviment de tropes i la deplorable alimentació per atacar el més pintat.

Entre penúries i fronts, coneixem a la barcelonina Gràcia, proactiva dona revolucionària. La ciutat comtal vivia aquells dies transformada en un formiguer on es coïen revoltes i on s'efectuaven les més soterrades tasques d'espionatge. I és per tot això pel que Gràcia es veu forçada a abandonar la seva ciutat.

Sortir d'Espanya cap al nord en plena guerra no augurava millor destí. Però Gràcia va trobar a Bordeus una apassionada història d'amor, de lleialtat i d'esperança, entre les ombres d'un món decadent que semblava destinat a consumir-se com paper al foc.

Amb un regust d'èpica romàntica similar a el de la recent novel·la L'estiu abans de la guerra, I amb les necessàries dosis d'idealisme de tota novel·la reivindicativa, trobem un llibre apassionant, amb un ritme fulgurant d'encertades pinzellades descriptives, per fer-nos viure en aquest fosc despertar continental a el segle XX.

L'epidèmia de la primavera

hotel Lutecia

Una gran novel·la que juga amb el contrast potentíssim de la guerra i l'amor. Un recurs argumental que, amb la capacitat d'Empar per escenificar amb precisió mentre ens introdueix en aquesta mena d'intrahistòria, acaba servint a l'efecte final del novel·ló.

El destí dels Ribera ens ve relatat des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Andreu i Rosa es signifiquen com el paradigma de milions de traumàtiques separacions. I l'autora és capaç de concentrar tota aquesta intensitat de la crisi humana en aquesta parella.

Perquè el que va ser abans i després d'aquell moment fonamental se'ns va relatant a conveniència de la intensitat més gran de la trama. Ens ubiquem llavors el 1969 i és André qui, com nosaltres, buscarà respostes a aquests dubtes existencials que n'aborden quan sap que el passat és una boira sinistra.

En la composició de la veritat a salt d'un temps a l'altre, l'hotel Lutecia pren la rellevància dels instants més preciosos entre la por, la desesperació i fins i tot els secrets inconfessables. Gran part del que André és avui part de vells plans, de llargs petons entre llàgrimes, de moments com ressons sortides d'una habitació d'aquell hotel enigmàtic.

hotel Lutecia

La dona que no va baixar de l'avió

Canviem de registre i ens capbussem en un particularíssim thriller. Només és un viatger que decideix fer-se amb una maleta que no és seva. No queda ningú a la terminal i la maleta passa una vegada i una altra tot esperant ningú. Com construir una novel·la de suspens sobre la base d'aquest simple fet d'algú que es decideix a furtar allò que no és seu? Molt senzill, i molt complex alhora.

Tota part de la culpa, d'aquesta intromissió que és el fet que Álex Bernal obri la maleta buscant una mica de valor per finalment enfrontar-se a aquesta sensació d'estar en deute amb algú més enllà de la culpa inicial que ja ho porta de cap.

Perquè la maleta de Sara conté pistes, retalls de la seva vida, secrets que esquitxen Àlex amb la sobtada necessitat de rescabalament d'algú aliè que s'ha fet molt proper al disposar de les seves pertinences.

Entre aquests dos protagonistes es tanca un cercle estrany, un joc iniciat com una cosa improvisada però s'acaba perfilant com un pla irrenunciable, un repte per a ànimes tan buides com les d'Álex i Sara.

La dona que no va baixar de l'avió

Altres llibres recomanats d'Empar Fernández

La por al cos

Una novel·la negra a la manera d´Empar Fernández. O sigui amb més contraforts humans i fins i tot sociològics. El moment en què entra aquesta por al cos, quan salta l'alarma, quan el temps transcorregut sense veure el teu fill es converteix en un dubte desassossegant… I el que pot arribar a passar amb la vida quan és que sí, que la fatalitat ha arribat per mitjà del més lúgubre infortuni.

Un nen juga en un parc del centre de Barcelona donant puntades de peu a una pilota vermella. En una distracció de la seva mare, el nen desapareix. On ha anat? S'ha perdut o se l'ha endut algú? Per què els pares es mostren tan nerviosos?

Ho estan perquè aquest nen, Daniel, és diferent dels altres. És autista i, per tant, no té les eines que potser altres nens tindrien, en la seva mateixa situació, per demanar ajuda en una ciutat populosa de vegades indiferent, de vegades a l'aguait i gairebé sempre plena de perills.

Aviat l'inspector Tedesco, incentivat per un interès personal, es posa darrere de la pista del nen perdut. El que ignora és que aquest cas, en aparença únic i aïllat, ho enfrontarà a una trama criminal organitzada responsable de més segrestos infantils.

La por al cos és una novel·la on el suspens avança i plana sobre els protagonistes i els propis lectors fent-los contenir l'alè fins a gairebé tenallar-los, però que demostra també una gran empatia, fins i tot tendresa, alhora que brilla en molts dels temes característics de l'autora: una visió social profundament humana, la comprensió i l'obertura de mires cap als altres, per diferents que siguin, la globalització i la banalització del mal i com, per sobre de tot, i només de vegades, la solidaritat i la humanitat aconsegueixen tirar endavant.

5 / 5 - (7 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.