De vegades el bo també s'enganxa. per Elvira Lindo compartir vida i escriptori amb el descomunal Antonio Muñoz Molina va poder servir d'esperó per a desenvolupar aquesta empremta narrativa. I a fe que la va acabar trobant, fins a esdevenir una autora fonamental de l'gènere infantil i juvenil i manejar-se amb solvència en altres tipus de gèneres d'adults.
Entengui (en cas de ments susceptibles) que la referència a l'aprenentatge no és una consideració masclista. La meva hipòtesi només es desprèn de l'objectivitat que Antonio Muñoz Molina va començar a publicar novel·les molt abans que Elvira Lindo.
Una altra hipòtesi possible seria que la fusta d'escriptors compartida entre ambdós acabés per facilitar un espai de trobada afegit a l'amor ... qui sap?
La qüestió és que la carrera d'Elvira Lindo sempre ha discorregut per un camà independent i variat, aconseguint autèntics èxits de narrativa juvenil alhora que es prodiga també amb èxit en novel·les intimistes o d'humor. Una escriptora tot terreny en què sempre es pot trobar un bon llibre per regalar a tota mena de lectors.
Top 3 novel·les recomanades d'Elvira Lindo
A la boca del llop
El llop sempre aguaita la caputxeta com a paradigma de la candidesa de la infà ncia davant dels riscos del bosc. Per això el bosc és el sÃmil del descobriment. Sobretot perquè els mites i les llegendes sobre les pors que sempre queden parteixen d'aquell imaginari ancestral de boscos frondosos amb les seves llegendes. Des d'aquà cadascú acaba exportant les seves pors i amagant els seus secrets entre estretes senderes dels records.
Julieta i sa mare arriben a La Sabina a passar les vacances. Als seus onze anys aquesta vila perduda li sembla a Julieta el millor lloc per deixar enrere problemes als quals no sap posar nom. Aquest estiu etern ple de primeres vegades descobrirà que els fonaments del poble estan fets de secrets i records; els lÃmits del bosc, de contes i llegendes; i el cor de les persones de por, odi, amor i esperança, els quatre sentiments que nodreixen els seus somnis i també els pitjors malsons.
A la boca del llop sorgeix de la mirada d'una autora que ha destinat gran part de la seva obra a observar la infà ncia en tota la seva riquesa, singularitat i vulnerabilitat, i mostra que les històries que compartim i les que ens expliquem poden trencar la maledicció duna herència enverinada.
Elvira Lindo torna a la pura ficció creant un territori literari propi, la despoblada Sabina i els seus boscos, un escenari on realitat i faula es donen la mà , com en els contes clà ssics. El lector que s'hi endinsi, es veurà immers en una novel·la magnÃfica, d'intensitat creixent, davant del misteri del qual només podrà respondre amb sorpresa i emoció.
Manòlit ulleres
Ubiquem la literatura infantil i juvenil en el lloc que es mereix. Com acostament a el món lector, res millor que llibres absolutament empà tics per als nens.
Aventures, sentiments i emocions propis d'un món sorprenent, meravellós i al seu torn tan enganxat a la nostra realitat de barri que aconsegueix captivar a tot tipus de lectors.
Des de la seva sortida allà per 1994 moltes noves aventures ens han endinsat al barri de Carabanchel costat de Manolito i el seu inseparable Orellanes López en aquesta lluita pròpia de tota aventura entre el bé i el mal més, només que més a peu de carrer que mai.
El primer lliurament va resultar una bomba, però qualsevol de les seves noves aventures mantenen aquesta brillant prosa absolutament pròxima a el món infantil, amb un punt sorneguer i una reivindicació constant de la infà ncia al carrer.
Una paraula teva
Al meu entendre, escriure novel·les infantils o juvenils és el més difÃcil per a un adult. Aixà que quan descobreixes a la Elvira Lindo desenvolupant-se en un realisme cru, emotiu i aclaparadorament humà no et queda altra que assumir l'evidència en el mèrit d'una escriptora que és capaç de moure en dos terrenys tan diferents amb idèntica solvència.
En aquest llibre s'ajunten dues històries, dues vides, les de Rosario i Milagros. Ambdues són escombriaires i en els seus quefers urbans comparteixen els seus somnis i malsons, les seves frustracions i els seus anhels. Entre les dues es dibuixa un escenari de mà xima emotivitat conforme van despullant les seves à nimes en una realitat alienant en què no obstant això la seva humanitat el desborda tot.
Només hi ha un problema, la sintonia de les dues à nimes anuncia una ruptura quan una de les dones decideix assumir nous reptes vitals, afavorida per un cop d'optimisme ...
El que em queda per viure
Si hi ha un aspecte que descolla en la narrativa d'Elvira Lindo aquest és el vitalisme. Els personatges d'Elvira Lindo, començant per Manolito Gafotas i acabant per qualsevol altre dels seus dispars novel·les, desprenen aquesta aroma vital, aquesta sensació de trepitjar el sòl present amb la intensitat de què no vol que se li escapi, tot i que ja intueix que el futur acabaró esborrant-ho tot amb la seva pluja de temps.
El Madrid dels vuitanta que bé va conèixer Elvira Lindo passa a ser l'escenari d'aquesta novel·la. Les circumstà ncies d'Antonia, als seus vint-, res té a veure amb la famosa moguda madrilenya. El que li toca a ella és cuidar el seu fill en soledat, amb els arrestos d'una inèrcia que precisen de força per no cedir a la desesperació.
El relat d'Antonia és una composició completament dissonant per a l'escenari en el qual es troba desubicada. La ciutat es mou a un altre ritme, les oportunitats no acaben d'arribar i la feblesa treu el cap a cada segon.
Després hi ell, la seva criatura tan aliena a tota, capaç de rescatar-la en els moments en què la tristesa infinita treu el cap una vegada més a la seva existència.
