El cas de Elizabeth Strout sembla que s'acosta a aquest paradigma de l'ofici descobert amb l'esdevenir vital. Els petits relats amb què tants ens iniciem, aquells contes ajustats a cada moment d'infància o joventut…
D'alguna manera el gust d'escriure de qui mai comença a escriure, mai no s'abandona. Fins aquell dia en què s'apodera la noció vocacional, aquesta intenció necessària de contar històries per exorcitzar o per divagar amb més dedicació, per manifestar una declaració d'intencions vital o per exposar un ideari conformat amb el pas dels anys.
I així és com passats els quaranta, l'Elizabeth versió escriptora puixant va acabar per saltar a un nivell preponderant en aquesta dedicació vital. És cert que tot això són elucubracions meves, però d'alguna manera tot escriptor que apareix en edats ja madures apunta a aquesta evolució pròpia de la creativitat conduïda paral·lelament a l'experiència i la intenció final de deixar aquest testimoni que sempre és explicar històries.
Dins un estil realista i sobri, Elizabeth Strout sol brindar novel·les psicològiques, en el sentit on ens dóna l'oportunitat d'abordar aquest espai subjectiu del món construït sobre els condicionants d'uns personatges que som tots, interactuant amb la nostra quotidianitat.
Una àrdua tasca en la qual Elizabeth Strout equilibra diàlegs i pensaments en un llenguatge concís, Amb la complexitat que requereix crear aquest tipus de ambientacions subjectives sense caure en la pedanteria psicològica, en dogmes o intencionalitats marcades.
Elizabeth ens presenta ànimes, les ànimes dels personatges. I som nosaltres els qui decidim quan ens emocionen, quan estan profundament equivocats, quan estan deixant escapar una oportunitat, quan necessiten sacsejar-se la culpa o canviar de perspectiva. Aventures sobre l´existència d´un món construït des del prisma d´uns personatges absolutament empàtics.
Top 3 llibres recomanats d'Elizabeth Strout
Ai, William
El realisme de vegades acaba aprofundint cap a un compendi de l'existencialisme més cru combinat amb aquesta noció del que és subjectiu de cada personatge. Una segona noció de la trama que esquitxa tot de la fantasia de sobreviure a les pors i culpes. Només que assolir aquest equilibri precís queda en mans d'autores com Strout, capaces de rastrejar el que queda de l'ànima en allò quotidià. Sorgeixen així històries com aquesta, on saltem els murs on s'aixeca el fur intern de William, i també el del personatge estrella d'aquesta autora Lucy Barton. En tots dos casos la revelació més íntima passa per arribar al costat més salvatge de la identitat, dels secrets que justifiquen més els nostres comportaments que qualsevol explicació que es pugui donar sobre això.
Inesperadament, Lucy Barton es converteix en confident i suport de William, el seu exmarit, l'home amb qui ha tingut dues filles ja adultes, però que ara és gairebé un desconegut presa de terrors nocturns i obstinat a desvetllar el secret de la seva mare.
Mentre el seu nou matrimoni trontolla, William vol que Lucy l'acompanyi en un viatge del qual no tornarà a ser el mateix. Quants sentiments gelosia, pietat, temor, tendresa, decepció, estranyesa caben en un matrimoni, fins i tot quan ha acabat si això és possible? I al centre d'aquesta història, la veu indomable de Lucy Barton, la seva reflexió profunda i perenne sobre la nostra existència: «Així és com funciona la vida. Tot allò que no sabem fins que ja és massa tard».
Olive Kitteridge
Què és humanitat? Potser aquesta novel·la respongui a l'interrogant. Perquè la literatura i els autors entestats a narrar el que som des de dins cap a fora aborden sense artificis l'interrogant fonamental, existencial, filosòfic, emocional.
Un realisme màgic revisitat des de la visió d'Olive Kitteridge, una dona amb prou càrrega vital per viure en aquesta closca protectora que construeix un nou món de condicions i prejudicis, d'aquest egoisme natural cap a la supervivència. Però el millor de la història arriba des de la desconstrucció que l'autora fa d'aquesta concepció de l'entorn d'Olive. Perquè en poques ocasions hem de recórrer a replantejar la nostra existència i llençar els vells murs de la consciència.
La rutina és aquesta estranya benedicció protectora, sobretot a mesura que passen els anys. L'horitzó de la mort sembla que pot allunyar si nosaltres, si Olive es queda aquí, quieta, impertèrrita a el pas el temps.
L'acció és necessària per tornar a conèixer amb aquells amb els que compartim les inèrcies pròpies d'aquesta manera de viure en aquesta mena de negació. I el camí cap a la reconstrucció d'Olive suposa un beneït exemple quan la realitat ens obliga a afrontar pors per fer-nos completament lliures.
Em dic Lucy Barton
Dins aquesta Nova York estranya, perfilada en tantes ocasions per autors com Paul Auster, Podríem descobrir a personatges com els que apareixen en aquesta novel·la plena d'un intimisme obert, exposat a les interpretacions de el bon lector que sap treure suc a les descarades interpel·lacions existencials que ens aborden.
Dues dones habiten una mateixa habitació d'hospital, la Lucy i la seva mare. Però des d'aquell lloc on coneixem les dues dones durant 5 dies, visitem aquests llocs dels records passats pel tamís de les circumstàncies actuals de totes dues.
La duresa de la vida de Lucy ens enfronta, però, a l'amor, a la seva necessitat, la seva recerca sota cadascun dels nostres passos. Es fa trist pensar que els retrobaments després d'anys entre persones tan estimades com una mare i una filla hagin de succeir-se per les pesaroses circumstàncies.
Però la màgia de l'oportunitat serveix per a aquest testimoni a dues bandes sobre una vida compartida en els moments més durs, antany i també ara. La cruesa del moment s'alleugereix amb aquestes anades i vingudes a altres moments, furgant buscant aquestes gotes de felicitat que puguin anunciar un mínim nivell freàtic de supervivència optimista.
La foscor de l?ahir d?aquestes dues dones es pot projectar a aquesta idea de la vida com una bufa desesperadament breu, sense possibilitat de redempció per al que no es va afrontar bé a la llum de les conseqüències. Lucy està malalta, sí, però potser aquest estadi sigui una oportunitat única, si és que tot s'ha de tancar abans d'aquell suposat temps que se'ns concedeix.
Altres llibres recomanables d'Elizabeth strout…
Lucy i el mar
Personatges com Lucy Barton també mereixen una saga. Perquè no tot serà entrega de detectives o qualsevol altra ral·lea d'herois actuals. Sobreviure ja és un acte heroic. I la Lucy és la nostra supervivent anhelant d'enfrontar-se al pitjor dels antiherois o dolents: un mateix…
A mesura que la por s'apodera de la seva ciutat, Lucy Barton abandona Manhattan i es confina en un poble de Maine amb el seu exmarit, William. Durant els mesos següents quedaran ells dos, companys després de tants anys, tot sol amb el seu complex passat en una petita casa al costat d'un mar impetuós, una experiència de la qual sortiran transformats.
Amb una veu imbuïda d'una “humanitat íntima, fràgil i desesperada” (The Washington Post) Elizabeth Strout explora els secrets del cor humà en un retrat revolucionari i lluminós de les relacions personals durant un període d'aïllament. Al centre d'aquesta història hi ha els llaços profunds que ens uneixen fins i tot quan estem separats: el dolor davant el patiment d'una filla, el buit després de la mort d'un ésser estimat, la promesa d'una amistat incipient i el consol d'un antic amor que encara perdura.
Els germans Burgess
Avisats vam quedar que el passat mai es pot tapar, ni cobrir, ni per descomptat oblidar ... El passat és un mort que no deixa enterrar, un vell fantasma que no es pot incinerar.
Si el passat va tenir aquests moments crítics en què tot es va transformar en el que no hauria de ser; si la infància va quedar trencada en mil bocins per les estranyes ombres de la realitat més cruel; no et preocupis, aquells records acabaran per desenterrar solets i et tocaran l'esquena, sabent que et vas a girar, si o si.
Un petit poble de Maine ... (què bons records em porta Maine, la terra dels fantasmes de Stephen King), uns nens estampats contra la cruesa d'una infància trencada. El pas del temps i la fugida cap endavant, com els pròfugs de Sodoma, només desitjant tornar-se estàtues de sal abans d'haver de recuperar els sabors del passat.
Jim i Bob intenten fer les seves vides, allunyats del que van ser, confiats que, si bé no poden enterrar el passat, sí que se'n poden allunyar en la distància física. Nova York com la ciutat ideal per oblidar-se d'un mateix. Però Jim i Bob hauran de tornar-hi. Són els paranys del passat, que sempre sap com recuperar-te per a la seva causa…
Sinopsi: Perseguits per l'estrany accident en què va morir el seu pare, Jim i Bob fugen del seu poble natal a Maine, deixant allí a la seva germana Susan, i s'instal·len a Nova York tan aviat com li ho permet l'edat.
Però la seva fràgil equilibri emocional es veu desestabilitzat quan Susan els crida desesperada demanant ajuda. Així, els germans Burgess tornen als escenaris de la seva infància, i les tensions que van modelar i van enfosquir les relacions familiars, silenciades des de fa anys, afloren de manera imprevisible i dolorosa.
